“De cap manera el Govern que jo encapçalava va tenir la intenció d’amagar res, sobretot després del que havia passat abans.”

Així es va pronunciar ahir l’excap de Govern Marc Forné, en relació amb les manifestacions del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, que el dia anterior havia acusat els governs liberals de deixar ocults durant anys en un armari uns dossiers sobre la política d’inversions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).
La parapública va tornar a perdre diners els anys 2001 i 2002, malgrat que el Consell General l’havia comminat a fer una política més conservadora en les inversions perquè no es repetissin les pèrdues que hi va haver durant els anys 89, 90 i 91. Es van perdre 17,8 milions d’euros en els comptes gestionats, sobre els quals la comissió tècnica creada per la cambra legislativa per fer un seguiment de les inversions i de les desinversions mai havia estat informada fins que van governar els socialdemòcrates, l’any 2010.
Forné va negar ahir que des del Govern que presidia s’apliqués una política d’opacitat en aquest àmbit i, respecte de les pèrdues dels anys 2001 i 2002, va dir que “també hi ha hagut guanys en molts moments, però res no es diu del que s’ha guanyat i quan es parla s’ha de parlar de tot”. L’excap de Govern considera que el problema actual de la CASS és que està “regida per una molt mala llei que es va fer per consens l’any 2005 i que està donant uns resultats catastròfics”. En aquest sentit, es va queixar que no hagués prosperat el projecte de llei que es va elaborar sota el seu mandat per l'oposició del mateix grup parlamentari que li donava suport, que comptava aleshores amb disset consellers, i del Partit Socialdemòcrata, que “va presentar unes 400 esmenes”.
Es tracta, segons Forné, d’una llei que “promet el que no es pot donar, així que no es poden mantenir les prestacions actuals”, cosa que està portant l’empresa parapública a perdre molts diners en funcionament. “Les lleis consensuades acostumen a ser les pitjors perquè tothom intenta reflectir-hi els seus plantejaments”, va afegir l’excap de Govern, que opina que l’executiu actual ha d’utilitzar l’àmplia majoria de què disposa per fer les modificacions de la llei que estimi convenients.
Com a exemple de situacions que s’haurien de canviar perquè la CASS no continuï registrant un fort dèficit, Forné va esmentar “les pensions exagerades que persones que no viuen al país estan cobrant perquè durant un temps la millor inversió era comprar punts de la CASS”. “És clar que la gent ha de rebre les pensions en funció del que ha cotitzat, però quan als països veïns s'estan fent servir les tisores s’han d’evitar també els abusos”, va afegir Forné, que alhora ressaltava que “volem ser més avançats que ningú en temes socials i ara no toca”.

La CASS té un patrimoni de més de 820 milions d’euros, el 89% del qual és gestionat per entitats financeres

La comissió legislativa encarregada de fer el seguiment de les inversions i desinversions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va acordar el setembre del 2011 demanar al president de la parapública, Josep Delgado, quines inversions queden per desinvertir. A la seva resposta, de novembre del mateix any, Delgado informa que la comissió tècnica de seguiment creada pel Consell General s’havia reunit per última vegada el 29 d’octubre del 2008. “Actualment la presència en el fons de reserva de la branca jubilació d’actius antics, amb origen anterior a la creació de l’esmentada comissió, és baixa”, es pot llegir a la carta de contesta. Així, aquests actius “s’integren en els actius de capital risc i béns immobles i representen el 2,3% del patrimoni total”.
A data 30 de juny de l’any passat, la CASS tenia un patrimoni per valor de 820.684.346 euros, un 67,6% dels quals estaven en renda fixa, un 20,3% en renda variable i un 7,7% en actius monetaris. El valor net comptable dels actius en capital risc pujava a 1.630.650 euros en tres societats: Catalana d’Iniciatives (562.000 euros), Semtee (92.850 euros) i Coma Pedrosa (975.000 euros). Els béns immobles de l’empresa parapública estan valorats en 24.451.921 euros.
El president de la CASS informa també en la mencionada missiva que el 89% dels fons de reserva de la branca de jubilació  és gestionat per entitats financeres “i es regeixen per un mandat de gestió fixat per la CASS”. En aquests moments, a més, i de forma transitòria, la CASS s’encarrega de gestionar directament un 7,7% del patrimoni a través d’actius monetaris. 
Delgado indica també que el consell d’administració de la parapública va crear l’any 2007 la comissió delegada pel seguiment dels fons de reserves, que la Llei 17/2008 de la seguretat social va incloure. Aquesta comissió està integrada per dos representants del consell d’administració de la CASS, dos membres més de la CASS i tres persones externes, que són experts financers. “Des de llavors aquesta comissió, que es reuneix mensualment, ha pogut constatar la dificultat de vendre alguns d’aquests actius antics”,  afirma el president de la Seguretat Social a la carta.
Segons l’informe del seguiment de la comissió tècnica de les inversions i desinversions, els comptes gestionats a 31 de desembre del 2003 eren de 477 milions d’euros. Els rendiments havien estat positius cada any amb l’excepció del 2001 i el 2002, en què es van perdre 17,8 milions d’euros. El rendiment des de l’inici de la inversió havia estat diferent depenent de l’entitat financera. Així, el millor resultat, un 5,3%, s’havia obtingut amb American Express i el pitjor, un 3,1%, amb BIBM.