El candidat a cònsol major de Liberals d’Andorra+Independents per Escaldes-Engordany remarca que cal replantejar decisions preses en els últims anys que no han estat consensuades amb els ciutadans. Aposta per potenciar la zona del clot d’Emprivat i el turisme de muntanya a través del Madriu, fins ara poc promocionat. També lamenta que DA no hagi respost a les propostes de la capital per unificar les xarxes d’aigua.

¿Quines han estat les motivacions que l’han portat a presentar-se com a candidat?

Primer de tot tinc a la família una tradició política important. El meu pare havia estat conseller, la meva germana ha estat cònsol durant vuit anys, jo a primera línia no hi havia estat mai però des de petit he estat en contacte amb la política i col·laborant en diverses campanyes. Quan fa uns mesos em van proposar encapçalar la candidatura ho vaig rumiar, en vaig parlar amb la família, amb persones molt properes, i vaig dir que si no era ara ja no seria. Amb 47 anys no sóc ni jove ni vell, estic en plena maduresa. Vaig fer el cop de cap i vaig dir: provem-ho. Penso que per a qualsevol andorrà és important provar-ho i saber què és.

¿Què no el satisfà de les polítiques que ha fet DA des del Comú?
En qualsevol acció de govern, sigui de DA o de qui sigui, sempre hi ha decisions que no satisfan a tothom. Moltes solen ser bones, però n’hi ha algunes que no tant. I precisament quan fa molts anys que governes moltes decisions ja no les consultes tant i les agafes no a la lleugera però sense consultar a qui hauries de consultar. I les formes de moltes decisions que s’han pres, com la de Vivand, són les que no han acabat d’agradar a la ciutadania.

Es tractaria més de les formes que d’accions concretes.
Serien més les formes. Tampoc podem concretar qualsevol acció precisa que no hagi a­gradat. 

¿Quines són les accions més urgents que cal impulsar?
Caldria continuar amb el que s’està fent, però totes les mesures que s’han pres en els darrers anys i que no s’han consultat prou caldria tornar-les a posar a sobre de la taula. Vivand ha estat un encert però potser es va fer de forma precipitada, sense haver-ho consensuat amb tots els agents econòmics que en formen part. Caldria replantejar alguns aspectes com les senyalitzacions o l’accés d’entrada als dos punts. A la zona geogràfica en què està hi ha un seguit de coses que es podrien posar a sobre de la taula. Això no vol dir que calgui canviar-les, però se n’ha de parlar.

¿Això, com es faria?
Des de l’octubre passat s’ha mirat de fer una associació de comerciants. Caldria potenciar que els interlocutors estiguin agrupats, perquè és una tasca més senzilla tant per a l’administració com per als actors econòmics implicats, i fer trobades conjuntes.

Han parlat d’impulsar la zona del clot d’Emprivat.
El clot d’Emprivat està urbanitzat però s’ha desenvolupat poc. Pensem que el carrer paral·lel a l’avinguda Carlemany, el Consell de la Terra té un potencial molt important. Hi ha molta zona d’aparcament al subsòl, és una zona que ara és verge i es podria incentivar a construir-hi de forma guiada tenint en compte el que s’hi voldria fer. El que plantegem és un possible segon punt per a vianants o comercial, que no vol dir que Vivand s’hagi de traslladar allà, ¿però per què no parlar-ne en un futur?

¿Es preveuen algunes mesures per potenciar la zona?
La part de cessió que els propietaris haurien de fer en el moment de desenvolupar les parcel·les es podria mirar de rebaixar. A més, des que es va urbanitzar el clot d’Emprivat, que va ser una de les primeres accions quan es van aprovar els plans d’urbanisme, els propietaris tenen una part pendent perquè no es va arribar al 15% i es podria mirar, ja no dic de condonar, però sí d’estudiar alguna solució que convingués tant als propietaris com a l’administració comunal.

¿Proposen alguna altra acció en l’àmbit comercial?
Cal mirar de no tenir a la zona principal de l’avinguda, a Vivand, cap local tancat. Es mirarà de parlar amb els propietaris. No volem parlar de sancions però cal asseure’s amb els propietaris perquè no hi pot haver a la zona comercial del país locals comercials tancats. 

¿Quines millores es podrien adoptar en l’àmbit turístic?
Una forma d’atraure nous turistes a la parròquia podria ser obrir als turistes que els agrada la natura i la muntanya la vall Madriu, que és una joia que tenim, patrimoni cultural de la Unesco. Si es donés a conèixer i s’acompanyés de guies tindria un potencial increïble per a senderistes i esquiadors de muntanya a l’hivern, que estan creixent clarament a Europa.

¿També caldria difondre més la vall?
La vall del Madriu fa onze anys que està declarada patrimoni cultural de la humanitat i fins ara no s’ha fet pràcticament res. Hem estat més pendents dels accessos rodats, si fer-los o no. Però mai hi ha hagut una acció ferma per portar gent. Nosaltres estem decidits a mirar de fer-hi pujar nous turistes per poder omplir establiments hotelers, botigues, restaurants...

¿I en relació als accessos?
Creiem que la Unesco no ha estat prou clara ni contundent, o almenys no tenim aquesta informació. Creiem que ser a la Unesco és un valor importantíssim. Cal estudiar els diferents plantejaments d’accés i si n’hi hagués algun seríem els primers a voler-lo. Hi ha molts altres punts a banda del camí principal en què es podria millorar els accessos. I si es vol obrir aquesta vall és per aquí que s’hauria d’anar.

Aposten per augmentar l’ús de l’aigua termal.
El volum de turisme que podria atreure no seria tan elevat com el turisme de muntanya, però el de salut i benestar seria un altre turisme que caldria 
reprendre vista l’aigua calenta que tenim, una cosa estranya al Pirineu.

¿Comparteixen la gestió de les finances que s’ha fet?
Totes les parròquies estem en un nivell elevat d’endeutament, però potser Escaldes és la que està més al dia i probablement més d’un candidat que es presenta a altres parròquies voldria parlar del nivell d’endeutament que hi ha aquí. S’ha rebaixat el deute, tot i que no substancialment. Ha estat una política correcta. Les inversions que s’han de fer ara són les que permetin disminuir el deute. Cal un compromís ferm d’anar-lo reduint, tot i que no s’ha de fer de cop perquè l’Estat de benestar i la ciutadania gaudeixen d’un seguit de serveis que difícilment es poden tallar d’un dia a l’endemà. 

¿Hi ha hagut massa inversions al centre la parròquia?
No. S’ha dit que s’ha invertit molt a la zona de Vivand, però no és així. Potser sí que és cert que s’ha destinat més personal del Comú a potenciar aquesta zona en detriment d’altres.

¿Preveuen mantenir els serveis socials?
Sí. El que tenim clar és que no s’han de fer polítiques socials per a tothom, sinó per a la gent que realment les necessita. Cal que els serveis valguin el seu preu i que la gent que pot pagar el preu real no pagui menys. 

¿Quines solucions proposen al problema de l’aigua?
S’ha qualificat de demagògia electoralista un embrancament amb Andorra la Vella, però estic convençut que ara que parlem tant de mancomunar serveis i optimitzar recursos no hi ha millor demostració que una aposta ferma per aquesta mesura. Tenim molta aigua, però tota ve del mateix punt. Poden tenir lloc fenòmens naturals a la zona, com incendis, i per això no podem tenir un únic punt de captació. Fent un embrancament amb Andorra la Vella, que seria el més fàcil, es donaria servei al 70% de la població i les reserves actuals potser servirien per a l’altre 30%. També cal fer els dipòsits. Estem parlant que Andorra la Vella té 15.000 m3 i Escaldes-Engordany 700 m3. El més preocupant és que, en els darrers tres anys, el Comú d’Andorra la Vella ha enviat cartes a Escaldes proposant asseure’s per reprendre el tema i no hi ha hagut cap resposta del Comú d’Escaldes. Imagino que ara se’n deuen penedir.

¿Hi ha hagut deixadesa?
És una deixadesa que ve de fa anys. S’han agafat les coses una mica a la lleugera. No s’ha estat prou responsable en aquest punt, que és capital. Nosaltres, a llarg termini, proposem crear una societat única de distribució amb Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

¿El seu programa inclou altres projectes?
Tenim dos projectes importants. Un seria el trasllat al Prat del Roure de la piscina, que ara necessita inversió per renovar-la, i fer un aparcament a l’edifici actual de 200 places. També preveiem construir a la zona alta un altre aparcament d’unes 500 places darrere del CIAM, on es podria fer un edifici singular.

¿En quin sentit ha d’avançar la redefinició de les competències?
Se n’ha de parlar amb tots els agents implicats: comuns, Govern i Consell General. Nosaltres apostem per la repartició per habitant i que les parròquies que tenen camps de neu o altres infraestructures que aporten una riquesa al PIB nacional es dotin d’un fons de solidaritat, una ajuda suplementària. Els comuns són els que han de regentar el seu territori i els que estan més a prop del ciutadà, i ha de continuar sent així. No compartim que es deixi les corporacions com una figura política sense cap responsabilitat econòmica. 

¿Què els diferencia de la resta de candidatures, i principalment dels demòcrates?
Crec que la gent ha perdut confiança en la classe política. Nosaltres som gent que mai hem estat a primera línia política. Som cares noves. El que ens diferencia, i espero que agradi de la nostra candidatura, és el fet que som cares noves amb una nova manera de fer. A més, els liberals, a tot Europa, s’han renovat, han vist la necessitat d’estar més a prop del ciutadà. Som l’única llista que fa quatre anys no es va presentar a les comunals, i això serà una de les coses que ens marcaran.