Marc Sanglas: “Des d’un punt de vista social, l’aeroport d’Andorra té una alta rendibilitat”

El president d’Aeroports de Catalunya i secretari de Mobilitat i Logística de la Generalitat, Marc Sanglas, fa un balanç del funcionament de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell durant l’últim any i dibuixa el futur de la infraestructura que, assegura, passa per mantenir el creixement i una inversió publicoprivada a parts iguals

 

El balanç és molt positiu des de diferents punts de vista. Primer, pel que fa a la infraestructura ha significat una gran inversió amb la renovació del camí d’accés i tota la qüestió de l’abalisament de la pista, que malgrat que s’ha acabat materialitzant el 2023, hi vam treballar tot l’any passat. Després també destacaria la logística i operativa de l’aeroport, amb els dos vols a Madrid i la previsió d’un tercer, a més de l’estudi del Govern d’Andorra sobre noves destinacions futures. Des de la modèstia, ens hem de felicitar, perquè hem tingut altres projectes d’aeroports que no han funcionat i el d’Andorra-la Seu té perspectives de creixement i obertura, i això és molt important.

 

Les obres de millora de la carretera van tenir un cost de 108.000 euros, la il·luminació de la pista d’uns 500.000 i l’abalisament, d’uns 520.000 més, en xifres rodones. Aquestes dues últimes inversions són especialment destacables perquè per a un aeroport de muntanya rebre vols nocturns és interessant i ofereix unes oportunitats brutals. L’operativa de manteniment general consta de diferents elements, i alguns són compartits o assumits per Aeroports de Catalunya. 

 

Depèn de com es miri. Jo crec que qualsevol infraestructura, especialment en territoris poc densament poblats, com és el Pirineu, que es pugui mantenir oberta és rendible, perquè la finalitat, més enllà dels beneficis econòmics, està lligada amb els guanys socials de l’entorn i d’un eventual potencial. Així, des d’un punt de vista social, estic convençut que té una alta rendibilitat. És evident que, si a més, genera ingressos i reforça la infraestructura, molt millor.

 

Consolidar l’aeroport amb diferents operacions. Pel que fa als passatgers, apostem per l’obertura a noves destinacions, així com la construcció de nous hangars per a empreses privades destinades al servei de l’aeronàutica, com per exemple la cessió de diferents espais que actualment ja estan en marxa. També hi ha un tercer element rellevant que és la seva funció com aeròdrom per a emergències mèdiques i que va vinculat al benefici social que comentava abans. Que la gent del Pirineu disposi d’un aeroport des del qual qualsevol ciutadà pot ser traslladat a un centre de referència quan requereix una atenció greu i urgent, no té preu.
 

El Govern d’Andorra treballa amb línies a Londres, París, Lisboa i Mallorca i crec que totes poden ser molt beneficioses. La de Londres té una virtualitat, i és que ens permetria sortir de la Unió Europea i podríem acollir una altra tipologia de vols més enllà de l’espai Schengen que ens reforçaria considerablement. Però qualsevol vol que generi interès serà benvingut.

 

Sí. Aquest tema depèn del ministeri de l’Interior d’Espanya i són ells els que han de reconèixer aquest punt com a duaner i, per tant, destinar-hi els efectius necessaris per poder dur a terme el control de passatgers. En aquest sentit, actualment existeixen converses entre el ministre, la Generalitat i el Govern andorrà, però encara no podem dir res més.

 

A mesura que vagi creixent  s’hauran d’anar adaptant les seves necessitats. Ara mateix no tindria sentit fer un transport públic quan hi ha un nombre limitat de viatges i amb unes condicions molt concretes, però és clar que si aquesta arribada fos constant, s’hauria de plantejar. Després hauríem de decidir quina mena de transport públic volem, perquè existeixen fórmules com el transport a la demanda que no requereixen una línia habitual ni tampoc una gran inversió. Si abans deia que hi ha una rendibilitat social, ara també dic que el que no podem fer és malbaratar recursos públics. Actualment, els viatges són molt organitzats, i per tant, creiem que no correspon ampliar els serveis. Són temes que podem anar plantejant, però que ara mateix la seva execució no és imprescindible. 
 

Com fem amb la resta d’aeroports, fins i tot els que no són de la nostra titularitat, col·laborem amb el d’Andorra-la Seu, si bé és veritat que per les seves dimensions i la seva ubicació presenta algunes limitacions. Això no treu, però, que el promocionem, i les últimes inversions en són una bona prova. Potser més endavant farem una campanya de promoció específica, però per ara, haver assolit l’abalisament és el millor patrocini que podíem fer, perquè nosaltres som els primers que estem interessats que aquest aeroport funcioni i hi hagi moviment. 
 

Sí, és clar, però depèn dels recursos que s’hi destinin. Si nosaltres hem decidit fer una inversió en l’abalisament és perquè creiem en la instal·lació i no volíem limitar-ne les operacions. Quan es donen les condicions necessàries per a l’ús de qualsevol infraestructura, tot és més fàcil a l’hora de convertir-la en un reclam. I aquí faig valdre també la col·laboració del govern andorrà, amb qui hem fet un treballat conjunt, perquè la instal·lació tingui un futur i suposi un benefici per a tot el Pirineu. No és una qüestió filosòfica o que ens agradaria. Estem fent els deures i l’aeroport va creixent i dona garanties de vida. Tant de bo en el futur el puguem fer créixer més.

 

Tenint en compte que l’aviació s’ha posat les piles en la descarbonització i ja està buscant alternatives als combustibles i que segurament és més fàcil electrificar avions petits que grans, crec que tenen molt de futur. A Catalunya apostem fortament per l’àmbit ferroviari, però això no és incompatible amb altres infraestructures, perquè, insisteixo, a banda dels vols comercials, també es donen altres serveis necessaris per a la població, com les emergències mèdiques. Evidentment, el futur d’un aeroport com l’andorrà no serà per a grans destinacions, però sí que pot cobrir necessitats i demandes. 

 

La constatació és l’ampliació dels hangars, alguns dels quals fins i tot són la seu corporativa d’una empresa andorrana. Això demostra que hi ha serveis i un àmbit en què es pot desenvolupar una activitat econòmica i, tot i que el volum no sigui gaire gran, és una diversificació i ens permet posicionar-nos dins el sector de l’aeronàutica, que alhora atrau altres negocis. No serem la primera destinació en l’àmbit de l’aviació, però sí que podem generar nous llocs de treball i podem construir una nova activitat tractora.

 

Jo crec que sí. A Catalunya tenim experiències de col·laboracions publicoprivades que són l’essència d’alguns projectes, perquè demostren que no tot recau sobre les espatlles de l’Administració pública amb uns recursos que no sempre són els suficients. En canvi, amb l’ajut dels privats podem no només fer realitat molts plans des del punt de vista econòmic, sinó que també els donen fortalesa de cara a l’opinió pública.

 

L’aeroport de Girona. Tot i que la Generalitat no és la titular, sí que tenim constituïda una entitat amb els Ajuntaments i empreses privades amb els quals col·laborem per promocionar l’aeroport i els viatges a la ciutat i altres destinacions properes.

 

Penso que no són competència, sinó que són complementaris. Si un helicòpter que opera en territori andorrà pot aterrar també a l’aeroport de la Seu, i viceversa, es poden crear sinergies entre un lloc i l’altre i des d’un punt de vista de servei públic són molt positives. 

 

És una relació molt fluida. De fet, el dia de les proves de l’abalisament va haver-hi una reunió de treball entre el ministre i el conseller amb els seus equips, i vam constatar la necessitat de continuar col·laborant i tenir un contacte habitual. Sabem que en aquests moments hi ha un procés electoral al Principat, però això no impedeix que analitzem necessitats i sinergies conjuntes.