El pressupost de l’any vinent preveurà la contractació de més inspectors de Treball per reforçar el departament i que pugui portar a terme més inspeccions d’ofici. Així ho ha anunciat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en la sessió de control a l’Executiu al Consell General responent a una interpel·lació de la presidenta del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, en relació amb el control dels treballadors forans subcontractats arran dels darrers casos d’abusos que s’han constatat.

Marsol, que ha coincidit amb Salazar que cinc inspectors, tot i que n’hi ha dos de baixa, són pocs pels gairebé 40.000 treballadors declarats a la CASS, no ha pogut concretar, però, el nombre de noves incorporacions necessàries, una qüestió que s’analitzarà. “Farem una valoració sobre el temps que fa que no s’ha incrementat persones en aquest departament i fins on podem arribar”, ha destacat la ministra, que ha demanat també temps perquè “tot just” fa un mes que ha arribat al ministeri.

Així mateix, Marsol, que ha explicat que té constància a més que un dels inspectors es jubilarà aviat i que caldrà comptar també amb aquest fet, ha detallat que arran de les situacions denunciades els darrers mesos relatives a les condicions de treballadors subcontractats hi ha hagut inspeccions d’ofici, cinc concretament, de les quals n’han sorgit expedients sancionadors i alguns amb propostes de sanció de fins a 51.000 euros.

Salazar ha carregat contra l’actuació del Govern en tota aquesta qüestió, i ha retret que, a l’anterior legislatura, s’arribés a afirmar que un contracte fet a l’exterior no estava subjecte a la legislació laboral andorrana i que s’indiqués que calia modificar la llei i que, el desembre passat, amb una “simple” modificació reglamentària ja ho estigués.

El cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat l’actuació de l’Executiu recordant que es va seguir el criteri marcat per un informe del gabinet jurídic, i s'ha espolsat responsabilitat argumentant que aquesta “és de les empreses que malmeten i incompleixen els drets dels treballadors”.


Endurir el reagrupament “no posarà fre a la immigració”
“És una mesura ponderada que no posarà fre a la immigració i que s’adequa a la realitat”. D’aquesta manera ha defensat el cap de Govern, Xavier Espot, l’enduriment dels criteris econòmics per poder sol·licitar el reagrupament familiar, una mesura qüestionada des de Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata per anar “en la línia totalment oposada del que s’ha fet al nostre país durant tota la vida” i per “fomentar un país per a rics on no hi caben els treballadors”. Espot, que ha sortit al rescat de la titular de Justícia i Interior, Olga Molné, que ha justificat la mesura per “l’increment del cost de l’habitatge, el del cost de la vida en general i pel cost mensual de tenir un fill a càrrec”, ha recordat que qui té la responsabilitat de governar “ha d’adoptar les mesures més convenients per defensar l’interès públic”, i ha demanat “deixar de fer veure que anem amb el lliri a la mà” tot remarcant que “no podem deixar la porta oberta que aquí vingui tothom, ni podem tenir una immigració il·limitada i menys permetre que qui vingui amb la família no pugui assumir les seves necessitats bàsiques”.


Denegats 317 permisos per antecedents penals
Des del 2012 i fins al que portem d’aquest 2023, el servei d’Immigració ha denegat fins a 317 sol·licituds de les diferents tipologies de residència perquè el sol·licitant tenia antecedents penals. Així ho ha detallat la titular de Justícia i Interior, Ester Molné, responent a una interpel·lació del parlamentari d’Andorra Endavant, Marc Monteagudo, a qui ha precisat que fins a 255 d’aquestes corresponien a ciutadans comunitaris. En aquest període Immigració ha rebut fins a 102.907 sol·licituds, de manera que, per antecedents penals, s’ha rebutjat el 0,30%.