La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha carregat avui durament contra l'oposició parlamentària pel "vot sistemàtic contra les mesures d'habitatge" adoptades pel Govern, a excepció de la partida recent de 35 milions d'euros per construir més pisos del parc públic. Ho ha fet en el programa Avui serà un bon dia de RTVA tot recordant que "governar t'obliga a prendre decisions que no agraden a tothom, fins i tot posant el nostre propi electorat a la defensiva, però és molt fàcil estar assegut allà i no governar". La ministra ha recordat que l'oposició s'ha oposat fins i tot a la regulació dels pisos buits, una mesura que ells mateixos reclamaven històricament: "Nosaltres la proposem, som valents, i ni això ens han votat. Si de debò tots ens creiem que l'habitatge és un problema d'estat i un problema important per als nostres ciutadans, doncs col·laborem, fem propostes i votem lleis. S'ho hauran d'analitzar".
Tot i la manca de col·laboració dels grups de l'oposició, la titular d'Habitatge ha anunciat que el seu ministeri ja té pràcticament enllestida una nova reforma legislativa d'estímul per al sector privat. Concretament ha referit que es tracta d'una llei que introduirà exempcions i bonificacions a nivell urbanístic, fiscal i econòmic de diversos tipus per motivar que els promotors i propietaris locals tornin a edificar per a rendes moderades. L'objectiu és rebaixar al màxim possible el preu de l'obra nova, que actualment es troba disparat entre els 2.000 i els 3.000 euros per metre quadrat. "Si podem aconseguir que els propietaris privats també reconstrueixin a preu assequible, farà que tot es vagi regulant millor. Aquesta és una mesura que estem a punt d'aprovar", ha avançat Marsol. La ministra ha fet autocrítica reconeixent que fa molt de temps que no es construeix habitatge de lloguer ordinari al país i que el teixit econòmic va quedar desbordat per la represa econòmica de la postpandèmia. Tot i així, ha defensat la creació del parc públic des de zero, citant l'adjudicació actual dels 38 pisos de l'edifici de l'Arinsal, que ha rebut 45 sol·licituds.
Pel que fa a la manifestació dissabte contra la llei de desintervenció, que segons la policia va aplegar 1.200 persones, Marsol ha admès que és conscient de la por dels llogaters i de la indignació que motiva les mobilitzacions socials pel dret a un habitatge digne. Tot i així, ha defensat la valentia de l'executiu assegurant que les protestes responen a una realitat complexa on el Govern es veu obligat a prendre decisions contundents que generen discrepàncies, en lloc de caure en la inacció.
Quant al desbloqueig dels contractes de lloguer prorrogats de manera forçosa des del 2019, Marsol ha admès que s'ha allargat massa i que la llei de desincentivació establirà un calendari de transició dividit en dos trams. "Són 4 anys de pròrrogues més 5 anys de contractes amb un preu determinat que no podran pujar d'aquí". Sobre les cartes de rescissió enviades abans de l'aprovació de la llei ha insistit que "no tenen cap efecte legal i els llogaters poden estar ben tranquils". A més, ha recordat que es vol protegir els inquilins que porten 30, 40 o 50 anys al mateix immoble davant els propietaris que els volen fer fora per apujar el preu. "Els protegim dient al propietari que no podrà llogar el pis a un tercer més car del que li llogaria a aquesta persona que fa dècades que hi és".
