El cap de Govern, Antoni Martí, va refusar ahir, al discurs que va oferir davant l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, parlar d’homogeneïtzació i va defensar el manteniment dels drets diferencials del país.
Fent un paral·lelisme amb el procés constituent i el manteniment de les institucions ancestrals, va assegurar que el país vol continuar avançant pel camí de la cooperació i l’homologació “sense perdre allò que ens fa únics”. I en aquest mateix sentit va dir que Andorra busca un lloc a la Unió Europea (UE), amb un full de ruta basat a posicionar-se en “una estructura com l’Espai Econòmic o similar”.
El cap de Govern va subratllar que tot el procés de reformes estarà “incomplet” si no va acompanyat d’una “major participació del nostre país en el mercat interior europeu” i va apel·lar al suport dels estats d’Europa per aconseguir aquest objectiu: “Necessitem la complicitat, la comprensió i l’ajuda dels nostres veïns europeus.”
Martí va fer ahir una visita oficial al Consell d’Europa, en la qual l’acte central va ser el discurs pronunciat davant l’Assemblea Parlamentària. La jornada es va iniciar amb una reunió amb el president de l’Assemblea Parlamentària, Jean-Claude Mignon, i amb el comissari de Drets Humans, Nils Muiznieks, trobades en què va participar l’ambaixador Josep Dallerès i en les quals es va fer balanç de la presidència andorrana del Consell d’Europa, que es clou el 19 de maig vinent. Mignon va afirmar que Andorra té des de fa anys una gran imatge al Consell d’Europa i que l’organisme valora la implicació del Principat en pro dels drets humans i la democràcia a Europa.
Posteriorment, el cap de Govern es va adreçar als membres de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, una compareixença que va afrontar amb una “profunda emoció”. Martí va qualificar l’entrada d’Andorra a les Nacions Unides com “la culminació de les aspiracions de generacions d’andorrans que desitjaven veure el Principat plenament integrat en la comunitat internacional”. Martí va defensar el paper de les institucions internacionals en l’actual situació de crisi. “Els sotracs econòmics i financers han demostrat com en són de fràgils els equilibris que sustenten les nostres societats i com n’és d’elevat el risc que les crisis alimentin els enemics dels drets humans i la democràcia”.
En la seva intervenció, Martí va subratllar el procés de reforma en què està immers el país. “Si fa vint anys Andorra culminava l’homologació del seu sistema polític i institucional, ara és el moment de garantir l’homologació del nostre sistema econòmic”, va dir el màxim responsable de l’executiu, que va fer referència explícita a la reconversió del sistema econòmic com “el repte que Andorra té en aquests moments”. I aquesta reconversió fa necessari passar de l’excepcionalitat a l’homologació i del tancament a l’obertura.
L’homologació va ocupar una part important de l’al·locució del cap de Govern. “En quatre anys Andorra haurà passat d’un sistema fiscal que podríem qualificar de sui generis i basat únicament en la imposició indirecta, a un sistema fiscal completament homologable, amb un equilibri raonable entre imposició directa i indirecta.” I també van ocupar un lloc destacat en el seu discurs l’obertura econòmica i la negociació de convenis de no doble imposició, que va qualificar de mostres del “ferm compromís d’Andorra per a una major integració de la nostra economia en les economies del nostre entorn sobre la base de la cooperació, la transparència i l’equitat”.
Martí va manifestar ahir que havia tingut “una agradable sorpresa” en haver estat felicitat tant pel secretari general de l’organisme com pel seu president, per la feina que s’ha portat a terme durant la presidència andorrana i també per l’encert que ha significat l’elecció del tema de l’educació, un treball que tindrà continuïtat en els pròxims mesos. Així mateix, va destacar que Andorra desperta en aquests moments “moltes simpaties” per les reformes que té en marxa tant en l’àmbit econòmic com en el fiscal, “que posen en relleu la nostra seriositat”.
