Martí podria ser destituït i inhabilitat amb la llei de transparència de DA

L’esborrany de la proposició de llei qualificada de transparència, incompatibilitats i conflictes d’interès en el sector públic (de transparència i bon govern) que ha elaborat el grup parlamentari demòcrata estableix unes normes molt clares d’incompatibilitats dels càrrecs públics i un règim sancionador contundent que, si actualment estigués vigent, podria portar, per exemple, a la destitució i la inhabilitació per ocupar càrrecs públics del mateix cap de Govern, Antoni Martí, pels fets que va reconèixer la setmana passada, quan va admetre que mentre va ser cònsol d’Escaldes-Engordany va realitzar una obra com a arquitecte de professió per la qual va rebre una compensació econòmica.
Així, en el text que els demòcrates van trametre a la resta de grups parlamentaris l’estiu passat per treballar-lo conjuntament, s’estableix un capítol específic destinat a les “normes bàsiques sobre incompatibilitats”, en què es regula el principi de dedicació exclusiva i la prohibició d’activitats privades remunerades. Quant al principi de dedicació exclusiva, en l’article 20 s’exposa que el personal al servei de totes les institucions públiques andorranes, incloent-hi, entre d’altres, els membres del Govern i els cònsols, “té dedicació exclusiva, sense que sigui possible exercir una activitat remunerada, pública o privada, addicional al seu lloc de treball”. Respecte a la prohibició de fer activitats privades remunerades, regulada en l’article 22 del text confeccionat pels consellers demòcrates, s’indica també que “l’exercici dels càrrecs de membre del Govern, de cònsol i de tots aquells designats pel Consell General i els comuns (...) és incompatible amb qualsevol altra dedicació laboral o professional en el sector privat (...)”. Les úniques activitats que serien permeses serien les que s’enumeren en l’article 61 de la Llei de la funció pública, que serien per exemple les derivades de la gestió del patrimoni propi o del familiar (sempre que no es rebi cap remuneració), així com d’altres que també regula específicament l’apartat 2 del mateix article 22, com la participació en congressos, conferències, cursos o activitats d’investigació, producció i creació literària, artística, científica i tècnica. Precisament es preveu un article propi, el 23, sobre l’administració del patrimoni propi i la participació en negocis familiars dels càrrecs descrits anteriorment, en què es permet la gestió del patrimoni familiar sempre que no es cobri.
Més endavant, en l’article 24 de l’esborrany de la llei, s’hi inclouen les infraccions, on es consideren “molt greus” les conductes d’incompliment del deure d’exclusivitat (article 20) i la realització d’activitats remunerades en els casos prohibits pels articles 22 i 23, que hem descrit més amunt. En el cas dels fets reconeguts pel líder de l’executiu, si aquesta legislació estigués en vigor la seva activitat com a arquitecte podria haver vulnerat els articles 20 i 22. Per a aquests casos, la proposta de DA defineix el següent règim sancionador: “Multa de fins a XX euros i, si escau, la destitució del càrrec. Igualment, comportaran la inhabilitació de la persona afectada per ocupar càrrecs públics durant (...) anys.” En tractar-se d’una proposta a consensuar amb la resta de grups, l’import de la multa i els anys d’inhabilitació encara no apareixen definits en el text. 
Finalment, cal recordar que arran que sortís a la llum el cas, el mateix cap de Govern es va referir a aquesta llei que està treballant el grup demòcrata i a la necessitat que tiri endavant: “Cal una llei d’incompatibilitats molt més general per a tots els que fan o gestionen els diners públics”, va assegurar.