Mateixos reptes més la Covid

La proposta de pacte d’Estat per la sostenibilitat del sistema de salut públic que el cap de Govern ha lliurat als presidents dels cincs grups parlamentaris és exactament la mateixa que ja els va fer arribar anteriorment i molt similar a la que es va lliurar l’anterior legislatura, això sí, tunejada forçosament arran  de la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19.

I és que el document manté l’essència del text que Xavier Espot ja va donar als grups el gener de l’any passat i que, de fet, ja era una còpia lleugerament retocada de la proposta que l’aleshores cap de Govern Antoni Martí va fer arribar a l’oposició parlamentària l’agost del 2016 i que aquesta, de la mateixa manera que també va fer amb el text del 2020, va rebutjar en considerar que era “poc concreta” i que bàsicament era un llistat de “decisions executives del dia a dia”.

Així, la tercera versió del pacte d’Estat per la sostenibilitat del sistema de salut públic, que manté la breu explicació del sistema i en destaca la corresponsabilitat, la solidaritat i la lliure elecció de metge com a elements bàsics, afegeix en la part introductòria un ampli llistat de tota la tasca feta per donar resposta a la pandèmia de la Covid-19, des de l’adaptació de l’assistència sanitària i creació de nous dispositius fins a la creació de programes com ara el d’atenció psicoemocional a les residències i el d’atenció psicològica, passant per la creació de l’Oficina Covid, l’establiment d’una estratègia de cribratge i una de confinament, el disseny i difusió dels quadres  de comandament de la pandèmia amb les dades actualitzades, la creació del Laboratori Nacional d’Epidemiologia així com la constitució del Comitè Tècnic i el Comitè Científic, sense oblidar-se de tota la logística per a l’adquisició d’equips de protecció, tests, fàrmacs i vacunes i, òbviament l’establiment del Pla de vacunació i l’operativa associada.

El text, on es destaca també el rol dels professionals sanitaris i de la ciutadania com a gran part de “l’èxit de la gestió”, incideix en l’oportunitat de millora pel sistema sanitari que ha suposat la pandèmia, que ha posat en valor “la vertadera importància de la salut per al funcionament d’un país”, donant impuls a la inversió en polítiques de prevenció de la malaltia a la vegada que ha contribuït “enormement a consolidar la figura del metge referent”. L’emergència sanitària ha comportat també un impuls a la tecnologia i als sistemes d’informació, al desenvolupament d’espais d’investigació i de projectes innovadors, a la vegada que ha permès reforçar la col·laboració amb organismes internacionals i crear noves dinàmiques de treball entre Salut i els diferents ministeris del Govern, col·legis professionals, comuns, associacions, CASS, SAAS i Creu Roja, entre d’altres institucions.

Per tot plegat, el document afegeix als reptes ja existents del sistema, la seva transformació cap a un model d’atenció integrat i centrat en la persona que permeti resoldre les necessitats dels malalts crònics, el de “preparar-lo per fer front a emergències sanitàries sobrevingudes”. 

En aquest sentit, i en el marc dels tres objectius que es fixen en el pacte d’Estat, com són l’enfortiment de la governança del sistema, l’adequació dels recursos humans i materials i un sistema d’atenció centrat en la persona, es proposa impulsar la creació d’òrgans d’assessorament específic que donin suport expert a les situacions sobrevingudes, la creació d’estructures que garanteixin la resposta pròpia en diferents àmbits, la redacció d’un pla de catàstrofes, la redacció d’un pla nacional de contingència en situació de crisi sanitària i fer créixer aquelles àrees que han donat suport a la gestió de la pandèmia, ja que es considera “molt important” la contractació de “recursos versàtils i adaptables amb una visió a curt i llarg termini que donin resposta a les necessitats actuals i a les futures una vegada passi la situació de crisi”.

Més enllà d’aquestes cinc qüestions lligades a la Covid, la resta de propostes incloses al text són les que ja figuraven en les dues versions anteriors, actualitzant òbviament aquells aspectes que ja s’han tirat endavant, com per exemple la implantació de la via preferent. Així, pel que fa a la governança, s’inccideix en l’aprovació de la nova llei de SAAS, en la regulació de les professions sanitàries, així com en l’establiment de la cartera de serveis i productes que han de ser finançats pel sistema públic de salut i per l’aplicació d’una nova nomenclatura de la CASS, entre d’altres.

Quant a l’objectiu relatiu als recursos humans i materials, s’aposta per consolidar el mecanisme d’acreditació dels professionals, per orientar la política de contractualització a la qualitat i per l’establiment de convenis de col·laboració amb entitats estrangeres com ja es fa amb pediatria i oncologia.

Respecte al darrer objectiu, es vol consolidar les millores de la via preferent o implementar el programa de prevenció del càncer colorectal, entre d’altres.