La important feina legislativa que hi ha sobre la taula en el que queda de legislatura, el cas Pujol i la defensa del patrimoni cultural i natural, a més a més dels efectes de la crisi, l’evolució del país i la participació ciutadana, van ser els eixos sobre els quals es va articular el discurs que va pronunciar ahir al matí el síndic general, Vicenç Mateu, amb motiu del dia de la Mare de Déu de Meritxell.
D’aquesta manera, Mateu va fer referència al fet que normalment el dia de Meritxell és el que marca l’inici del curs polític, tot i que aquest any sembla que no hi ha hagut cap pausa respecte del curs polític anterior, segons el síndic, que va assenyalar que “molt possiblement vivim els mesos de més intensitat al Consell General”, en què s’hauran de tractar alguns temes especialment “complexos i sensibles” que requeriran dels polítics la seva capacitat “d’estudi acurat, de diàleg serè i de prudència política”. Una intensitat al Consell General que arriba després d’un estiu marcat pel cas Pujol, al qual també va fer referència el síndic per cloure la seva al·locució. Així, va posar en relleu que els mitjans estrangers han parlat “molt” d’una Andorra que “té poc a veure amb la majoria de la gent d’aquest país”, aquelles persones “senzilles”, va afegir, que han d’anar cada dia a treballar. “L’Andorra dels ciutadans que aquests dies veuen i pateixen com el seu estimat país està en boca de molts en una percepció no sempre positiva.” I va concloure que el país és “ple de bona gent que sempre s’ha guanyat la vida amb esforç, amb honradesa, amb dignitat”.
Mateu també es va referir al patrimoni natural i cultural de què gaudeix el país, “els dos principals actius de què disposem”, va afirmar, recordant la necessària preservació en “un exercici de responsabilitat (també de raonabilitat) sabent resistir les pressions de grups particulars, en benefici de l’interès general i del bé comú”. Qüestionat posteriorment pels mitjans de comunicació sobre aquestes paraules, va posar en relleu que es podia interpretar com un missatge d’alerta ja que en determinats textos legals es pot fer marxa enrere sense unes conseqüències que poden ser irreversibles, però en aquest cas no, i va insistir en el “màxim interès” de preservar aquest patrimoni de cara també a les generacions futures a través d’una llei que ha transferit responsabilitats als comuns.    
Mateu també es va referir al camí iniciat per a l’obertura i la diversificació econòmiques i a la necessitat que es faci “amb seguretat jurídica, amb la màxima eficiència i sostenibilitat de totes les administracions i un correcte encaix competencial entre Govern i comuns”. En aquest sentit, també, va remarcar que després d’una època d’especial “trasbals” arran de la crisi el país ha de mantenir el rumb iniciat i  la premissa ha de ser “anteposar el bon nom d’Andorra i dels seus ciutadans a la voluntat dels qui només pensen en el seu interès sense atendre al bé de la comunitat”. El síndic va recordar també que “l’ideal democràtic avança” i que els ciutadans exigeixen “una millor comunicació, amb més coneixement i menys publicitat”, i transparència a les institucions.

Reaccions

Un cop finalitzat el discurs, els grups parlamentaris i el Govern el van valorar. Així, el president del grup parlamentari mixt, Jaume Bartumeu, va destacar que en l’al·locució del síndic no es feia res més que recordar que aquesta legislatura ha estat marcada per la continuïtat a la feina que es va començar quan ell era cap de Govern i es va mostrar sobtat per “la crida a defensar el patrimoni” quan la reforma de la llei que s’ha votat aquest estiu en “desmunta” la protecció. També es va felicitar que es fes referència al cas Pujol després d’un “silenci preocupant” del Govern. Va destacar que Andorra no es mereix “els improperis” que han anat sortint, i per tant es va mostrar satisfet que el síndic ho vegi de la mateixa manera malgrat que les seves declaracions arriben “tard”.
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va destacar el fet que el discurs havia estat marcat per diferents temes i que és cert que davant els temps difícils que es viuen el paper dels polítics és intentar “remuntar la situació”. Sobre el cas Pujol, va lamentar que s’estigui “dibuixant una imatge molt injusta” i de la qual el país i els ciutadans estan “molt allunyats”. Quant a la defensa del patrimoni, va exposar que suposava que el síndic, amb les seves paraules, volia demanar “seny” als comuns perquè “no es malmeti una de les nostres riqueses”.
Per la seva banda, el president del grup demòcrata, Ladislau Baró, va posar en relleu que havia estat un discurs de caràcter institucional en què s’havia fet esment del principi de representativitat i democràtic i dels diferents canals de participació. En referència al cas Pujol, va remarcar que tenint en compte la seva rellevància política era “inevitable” que es fes esment d’An­dorra, que ha hagut “d’aguantar la tempesta mediàtica”. Ara, va recordar, la situació és en mans de la justícia i cal que el país actuï “mantenint la calma”. Quant a la protecció del patrimoni, va valorar que la reforma es tracta d’un text que va sorgir “del consens amb els comuns” i que fixa unes garanties compatibles amb el fet de desencallar certes situacions en aquells edificis pròxims a aquest patrimoni. “És una llei que ofereix elements de protecció”, va concloure.
A més, el cap de Govern, Antoni Martí, va remarcar del discurs la imatge d’una Andorra de “gent treballadora”, lluny dels tòpics “mediatitzats” que s’han posat sobre la taula en relació al cas Pujol. En aquest sentit va recordar els avenços que s’han fet i va concloure que “aquest cas no pot tapar la realitat”. També va destacar que en les reunions que ha mantingut amb el president del Govern espanyol i amb el papa Francesc ha fet palesa aquesta feina i també va recordar el paper de l’executiu en una causa que està judicialitzada.

Sobre les reunions

Precisament sobre el contingut de la reunió amb Rajoy, Rios va exposar que normalment se’ls informa immediatament però que en aquest cas no ha estat així, tot i que aquesta mateixa setmana això “s’esmenarà” ja que han estat convocats a una reunió. Martí va destacar que informarà els grups parlamentaris no només de la trobada amb Rajoy sinó també amb el Papa i va posar en relleu les “excel·lents relacions” amb els països veïns. També va voler evidenciar que si amb França es va poder signar un conveni per evitar la doble imposició amb un estàndard de l’OCDE i amb certes clàusules antiabús no veu per què no es podria arribar a un acord similar amb Espanya.
Quant a la trobada amb el Papa, Rios va recordar que en el cas de l’avortament haurà de ser el poble andorrà el que haurà de decidir. Bartumeu, però, va lamentar que ell sempre s’ha queixat “dels vetos” a legislar i que ara sembla que el cap de Govern ha anat al Vaticà a buscar “aixopluc”. Va dir que “és lamentable” si aquesta és la manera de començar el curs polític. Baró, per la seva banda, va destacar la importància de la trobada amb el sant pare i que el seu contingut  va ser “clar”. Mateu va insistir que els andorrans “són sobirans i poden decidir el que vulguin”, en relació a l’avortament, però va destacar que el missatge del Vaticà és clar, i que aprovar-ne la despenalització tindria conseqüències en l’estructura institucional.
A l’últim, i pel que fa a la feina pendent, una de les quals és la llei de l’anomenada regla d’or, Martí va destacar que el Govern emetrà avui un criteri positiu “amb algun suggeriment” i va recordar que aquesta llei va “en la línia” del que ha estat fent l’executiu aquests anys, que és no generar nou endeutament. Malgrat això, va recordar que cal assegurar la “cohesió social”. El cap de Govern també es va refermar que les eleccions seran el 2015 ja que cal enllestir qüestions importants com els complements de jubilació dels funcionaris o la llei del joc. Sobre aquest darrer text va exposar que espera que es pugui votar aquesta legislatura. I sobre possibles inversors per al casino, va destacar que ja es veurà ja que “primer s’ha de votar la llei, després constituir el consell regulador del joc, i ha de ser aquest el que ha de fer el concurs i és aleshores quan veurem quina és la realitat”, va concloure.

 

Meritxell celebra la concessió del títol de basílica menor


La concessió del títol de basílica menor al santuari de Meritxell va centrar ahir l’ofici solemne en honor a la patrona del Principat. Lluny van quedar les paraules exposades pel copríncep episcopal i bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, fa tot just un any, en què va avisar els representants polítics que estan sotmesos al guiatge de Déu i va arremetre contra la despenalització de l’avortament. El protagonisme de la missa va recaure en el cardenal Antonio Cañizares, prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, que és qui signa la butlla que “ha elevat [Meritxell] al rànquing de les esglésies que tenen una comunió amb el Papa de forma especial i que té un tractament d’honor”, va dir Vives.
Va ser Cañizares qui va pronunciar l’homilia, en la qual va destacar que aquest nou títol expressa de forma més intensa el lligam del poble andorrà amb l’Església, és “símbol de la renovada fidelitat a l’Església”, va subratllar. El cardenal també va fer referència a “les profundes arrels cristianes” del Principat i va apuntar que “en aquesta vall de llàgrimes” en què està immers el món “l’únic programa vàlid per a la renovació de la humanitat i la societat” és Jesucrist. Per aquest motiu cal seguir el seu camí sense separar-se d’ell, va indicar.
Vives va destacar que la concessió del títol de basílica menor té lloc quan fa exactament cent anys de la declaració pontifícia de la Mare de Déu de Meritxell com a patrona de les Valls d’Andorra. L’ofici va ser concelebrat amb els sacerdots del Principat i cantat pel Cor dels Petits Cantors, i va congregar representants polítics i centenars de ciutadans que anaven arribant fins al santuari.
En acabar, el copríncep episcopal va expressar en declaracions a la premsa la voluntat que el papa Francesc visiti Andorra i, tot i que va reconèixer que atesa la seva edat “fa viatges especialment triats”, va afegir que “per somiar que no quedi”. Vives també es va referir a la seva funció com a cap d’Estat recordant que el Principat concedeix una excepció “tan única” que “els que no són tan andorrans no l’acaben d’entendre però els que som andorrans, sí”, com són els lligams que tenen tant el bisbe com el president de la República francesa. El primer “amb la seva consciència, amb els temes d’Església, temes de fe, amb el Vaticà, amb la comunió de l’Església catòlica”. El segon “amb els valors republicans de la República francesa”, va dir Vives, que va afegir que el Principat sempre respecta els dos coprínceps, un fet que va agrair als andorrans, les autoritats i les institucions.
Vives també va ser preguntat per la premsa per la legalització de l’avortament i el matrimoni homosexual i les reivindicacions que han aparegut en l’àmbit social, però va refusar fer cap declaració. “No comment”, va dir, “perquè després em tergiversen fins les homilies!”, fent referència a la polèmica que va suscitar el parlament que va pronunciar l’any passat.
També el cap de Govern, Antoni Martí, va remarcar la  importància de la celebració d’ahir, tant des d’un punt de vista eclesiàstic “però també d’harmonia, de festa de tot el poble andorrà”.