Quan Guillem Casal va assumir el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia “la primera llei” que el seu equip va començar a treballar va ser la de l’aigua, “una llei molt feixuga”, ja que és “de les poques que tenim que són dels anys 80, que són preconstitucionals, vigents a dia d'avui”, un text, per tant, que ha quedat “totalment desfasada”. Al llarg d’aquests anys s’ha “treballat la part tècnica tenint en compte la directiva marc de l’aigua a nivell europeu” i s’ha mantingut reunions amb “al voltant de 150 actors” implicats. “Nosaltres tenim el text tancat, ara hem de presentar la part final a la resta d'actors. En tot cas, jo crec que estarem a disposició de tancar aquesta legislatura tenint un text del Govern”, valora Casal, que afegeix que d’aquesta manera es podrà dir, “per primer cop” que l’executiu “té un text al voltant de la llei de l’aigua adaptat al segle XXI, adaptat a la normativa internacional” i que mostra quin és el posicionament que defensa l’executiu.

Qüestionat sobre el fet que la llei, arran dels ‘tempos’ parlamentaris pugui quedar en un calaix, Casal reivindica el fet que es tracta d’un “text tangible, un text redactat, un text que es podria aprovar i es podria aplicar perquè s’ha concebut des de la realitat andorrana”. Tot i així, posa en relleu que ara el que caldria seria “presentar la part final a la resta d’actors”. El titular de Medi Ambient es mostra convençut que “Andorra necessita una nova llei de l’aigua” i que si arriba el 2026 “millor” però que també “la necessitarà” en el futur, per tant defensa que el fet que ja s’hagi enllestit la part més tècnica “és la millor manera de garantir que hi haurà un text”. 

El ministre de Medi Ambient detalla que ha mantingut reunions amb comuns, els grups parlamentaris, els quarts, associacions, regants, FEDA, Andorra Recerca i Innovació, Capesa, Caldea, les estacions d’esquí i fins i tot amb pagesos, ramaders o associacions, entre altres, tenint en compte que aquest text ha de recollir la regulació de l’aigua des d’un vessant molt ampli, no només de l’aigua que es consumeix a les llars sinó preveient tots els usos que pot tenir també tenint en compte el context de canvi climàtic que viu el planeta. Així, per exemple, si bé considera que el text “no ens ha d’encotillar massa” en una situació de sequera, l’ha de tenir en compte perquè “ha de permetre (marcar) què hem de fer en situacions de sequera, com han de ser els plans de sequera, qui té prioritat d'usos, i tot això el text ho permet fer”, detalla. A més a més, el ministre posa el focus en el fet que cal tenir en compte el context europeu i més especialment en aquest tema de l’aigua, en què la que neix a Andorra “no se’n va al mar d’Andorra” i, per tant, s’han de tenir en compte les normatives europees readaptant-les a la realitat andorrana i aquesta ha estat “una feina complexa a nivell tècnic que s’ha assolit”. Entre els aspectes que recull el text hi ha per exemple l'autoritat competent que ha de gestionar el recurs hídric, la declaració del bé de domini públic, el concepte de qui contamina paga, o la garantia del recurs per tots els usuaris.

I Casal també recorda que, de manera paral·lela, cal “adaptar” aquest text al voltant del consum de l'aigua domèstica de la que la llei d'economia circular també en fa referència i fixa un llindar de 150 litres per persona i dia tenint en compte la població equivalent. De fet, celebra que “des de fa uns anys estem per sota d’aquest llindar”.