El 4 de juny va entrar en vigor la darrera modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat, aprovada pel Consell General el 7 de maig passat, un text que incorpora i flexibilitza criteris per a l’adquisició de la nacionalitat andorrana, sobretot per naturalització.

Un text, però, que mentre des del Govern i els grups parlamentaris que li donen suport es considera que “millora substancialment el règim d’obtenció de la nacionalitat” i permet que tot ciutadà que compleixi els requisits per poder-la obtenir ho pugui “fer amb totes les garanties”, des de l’oposició es veu com una “oportunitat perduda” i es lamenta que la modificació “endureix aspectes” i “s’allunya de l’esperit d’integració que ha caracteritzat històricament el país”.

Tot seguit repassem els canvis que s’han introduït a la Llei qualificada de la nacionalitat, que no es modificava des de l’any 2006, i detallem aquells aspectes que es flexibilitzen i aquells altres que, per contra, s’endureixen.

Entre els primers, per exemple, hi ha el del criteri de residència durant vint anys en el cas d’obtenció de la nacionalitat per naturalització, un període que es manté però que ja no caldrà que sigui consecutiu sempre, això sí, que s’acrediti que els darrers cinc anys abans de presentar la sol·licitud s’ha residit al país. 

També podran adquirir la nacionalitat per naturalització aquelles persones que acreditin haver residit al país durant els deu anys precedents a la presentació de la demanda i haver cursat, com a mínim, deu cursos escolars en centres públics o privats del país, inclosos períodes de formació a l’estranger no superiors a dotze mesos, independentment de l’edat del sol·licitant. I és que fins al 3 de juny es computaven únicament deu anys a partir de l’educació obligatòria, és a dir a partir dels  sis anys.

Així mateix, amb la nova llei també podran ser andorrans els infants nascuts a l’estranger, si un dels progenitors és andorrà no nascut a Andorra, sempre que l’avi o l’àvia siguin nascuts al país o hi hagin residit durant deu anys. Aquest criteri es fa extensiu també als supòsits d’adopció.

Per contra, s’endureixen els requisits per exemple en el cas de l’adquisició de la nacionalitat per matrimoni. Així, en lloc dels tres que s’exigien fins ara, des del 4 de juny els sol·licitants han d’acreditar una convivència amb el cònjuge andorrà i una residència al país d’almenys cinc anys.

Així mateix, amb la nova legislació es denegarà la sol·licitud de nacionalitat a tota persona que hagi estat prèviament condemnada per delicte dolós a una pena igual o superior a un any de privació de llibertat o per dos o més delictes dolosos, mentre no s’hagi cancel·lat la inscripció de la condemna en el registre d’antecedents penals.

L’obtenció de la nacionalitat per naturalització, i també per matrimoni, implica haver de demostrar una “integració suficient al país”. I amb la llei vigent des del 4 de juny per demostrar-la cal acreditar el coneixement de la història i la geografia del país. A més, es demana també un títol de català B1 a totes les persones menors de 70 anys que sol·licitin la nacionalitat, titulació que no s’exigia abans de la modificació.

Amb els canvis, que estableixen també el supòsit d’adquisició de la nacionalitat per part dels magistrats estrangers del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior durant l’exercici de les seves funcions com ja es preveia anteriorment amb els del Tribunal Constitucional, es millora i precisa la redacció del règim per als naixements accidentals a l’estranger i s’estableix que la mare i el nadó han d’haver retornat al país en un termini que no pot superar els cinc anys des de la data de naixement.

També es manté com a supòsit de pèrdua de la nacionalitat andorrana el cas de la persona a qui ha estat atribuïda la nacionalitat d’un Estat estranger o que l’ha adquirit sense manifestació expressa de voluntat per part seva, sempre que l’exerceixi activament. I en aquest cas s’inclouen com a supòsits de pèrdua el fet de presentar-se com a candidat a llistes electorals d’un altre Estat, fer ús del dret a vot o fer ús d’aquesta nacionalitat per viatjar, així com fer-ne ús per motius acadèmics o laborals.

Finalment, també es limita, en aquest cas a una sola, el nombre de sol·licituds d’adquisició o recuperació de la nacionalitat que es poden presentar en cas de caducitat de la resolució que acorda la nacionalitat provisional.