Des de la tardor del 2024, el Govern estava comunicant amb una intensitat baixa amb el propòsit d’augmentar el nivell quan es conegués la data del referèndum de l’acord. Es va creure oportú que comunicar molt durant un any seria molt contraproduent per a la població, però sobretot per al sector social i econòmic.

L’enquesta de la Cambra de Comerç ha plantejat un canvi total d’estratègia, que passa per reunions temàtiques de petit i gran format, trobades en el marc de l’administració, la creació d’un espai de debat amb conferències d’experts i taules rodones, i la creació d’un organisme que acompanyi les empreses en el cas que l’acord tiri endavant.

D’això se’n va parlar a la darrera reunió del Pacte d’Estat de la setmana passada, on també es van analitzar les inquietuds de part de les empreses, que es van considerar força lògiques, ja que són semblants a les d’altres països abans de formar part de la UE.          L’objectiu és treure el neguit i esvair dubtes, i per això se’ls explicarà que són capaces de formar part del mercat interior i que en poden sortir reforçades. També s’apostarà per la competitivitat amb l’argument que és bona per a les empreses i els usuaris. Se’ls recordarà que l’acord s’ha negociat amb els diversos sectors empresarials, adoptant totes les demandes rebudes i que bona part d’elles formen part del text final.

Per altra part, es vol evitar una eventual por i fins i tot rebuig a les normes europees, ja que el país les segueix en la majoria d’àmbits i que l’acord no implicaria una canvi important en la manera de legislar. I si cal s’insistirà en el tema que l’acord preveu una entrada progressiva al mercat, de manera estructurada i gradual. 

A tot això, hi ha un full de ruta que és el llibret de 50 pàgines Argument temàtic de l’Acord d’Associació en la seva darrera versió del 13 de març de 2025. Inclou un apartat sobre les possibles conseqüències futures de no ratificar l’acord, entre elles un major aïllament i una menor capacitat de resposta i suport per part de la Unió Europea (UE) i dels seus estats membres. No es descarten possibles canvis o major pressió respecte de la situació actual del tabac, i especialment de la part francesa, que està preocupada per l’augment del contraban. 

Al mateix temps s’alerta de la possibilitat que, sense acord, el sector bancari podria desplaçar seus a països de la UE. Això seria sempre que el negoci exterior creix més que el que genera la matriu andorrana. Els bancs tenen actualment una llicència andorrana i una a fora per a poder operar. 

Amb l’acord, el fet de poder accedir al mercat interior europeu mitjançant una normativa harmonitzada, els permetria mantenir la matriu a Andorra i operar a l’exterior sense duplicar llicències ni segregar el negoci. La negociació amb la UE es va iniciar a petició d’Andorra, i ara les dues parts volen tancar-la, ja que l’organisme europeu té altres temes en cartera, com ara la crisi dels refugiats o la possible ampliació de països. Actualment en formen part 27. La  UE ha desenvolupat un mercat únic mitjançant un sistema de lleis estandarditzades vigents en tots els estats membres i que garanteixen les quatre llibertats de la Unió: la llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital.