El Partit Socialdemòcrata vol que el Consell General es pronunciï sobre si s’ha d’ajornar o no l’entrada en vigor del Codi de procediment civil, prevista per al primer de gener vinent, i per aquest motiu presentarà avui una moció en aquest sentit perquè es debati i es voti en la sessió de dijous vinent.

Així ho va plantejar ahir el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, en la sessió de control a l’executiu, on a la vegada va plantejar la possibilitat de retirar la moció, o fins i tot de no presentar-la si la resposta era immediata, si el Govern es comprometia a celebrar una trobada a tres bandes (executiu, Consell General i Consell Superior de la Justícia) per abordar la situació de la Justícia i analitzar la conveniència o no de l’entrada en vigor del Codi de procediment civil en aquest moment.

I és que per López, que va recordar que l’entrada en vigor d’aquest text ja es va endarrerir fa un any per la manca de mitjans tècnics, espais, personal i recursos, hi ha hagut una “manca de planificació” per part del CSJ així com de recursos que han comportat  que aquesta Llei, que “ha de permetre agilitzar el sistema”, no es pugui aplicar de manera efectiva i que fins i tot pugui arribar a “implicar un col·lapse”.

El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va refermar el posicionament del Govern, que no és altre que “el respecte absolut a les decisions d’aquesta cambra”, i per tant que l’aprovat pugui entrar en vigor en el termini que es va preveure. 

Així mateix, el ministre, que va retreure a López que oferís diàleg al mateix temps que “ens amenaça amb la presentació d’una moció”, va defensar que en el marc de les seves competències el Govern sempre “ha previst al pressupost els crèdits necessaris per dotar la Justícia dels recursos que precisa”, i que la voluntat és continuar millorant la Justícia des de l’àmbit legislatiu. I en aquest sentit, es va referir al propi Codi de procediment civil, al text de l’accés electrònic a la Justícia i a la modificació de la Llei qualificada de la Justícia.

Rossell, que va revelar una conversa amb el Consell Superior de la Justícia i que aquest  li havia manifestat que “no hi ha cap inconvenient perquè això es posi en marxa” i va avançar que avui es reunirà conjuntament amb el cap de Govern i amb el Col·legi d’Advocats, va demanar a López que presentés “propostes concretes” per tal de “discutir-les, analitzar-les” i, si és el cas, “aplicar-les” i es deixés de tantes reunions. “Totes aquestes taules de treball i pactes d’Estat queden molt bé de cara al públic, però ara el que necessiten tots els agents de la Justícia són accions concretes”, va remarcar el titular de Justícia I Interior.

Per la seva part el cap de Govern, Xavier Espot, va retreure a López el fet que per un costat plantegés una taula de diàleg sobre la situació de la Justícia i de l’altre afirmés, com va fer en una de les seves intervencions, que no considerava com a interlocutor vàlid l’actual Consell Superior de la Justícia per la seva manca de planificació. 


Gallardo avala les “targetes oficials” de Toni Garcia

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va defensar ahir la “legalitat” de les targetes de visita oficials de què disposa el responsable d’A2 Security, Toni Garcia, com a assessor extern del Govern. Responent a una interpel·lació del conseller general socialdemòcrata Quim Miró, Gallardo va assegurar que Garcia no és l’únic assessor del Govern que disposa de targetes de presentacions i que l’ús d’aquesta se “subscriu únicament” a les tasques que té encomanades pel seu contracte de serveis amb l’Administració.

Així mateix, el ministre, que va detallar que s’havien fet 250 targetes que havien tingut un cost de 38,31 euros i que la majoria d’elles eren al ministeri, va reiterar que Garcia no disposa de cap despatx ni dependència física al ministeri i va explicar que el número de telèfon que surt a la targeta i el correu electrònic són dels serveis del ministeri.

Per la seva part Miró va demanar a Gallardo si el fet que Garcia disposi d’aquestes targetes oficials no comporta “competència deslleial” respecte a d’altres empreses que també busquen atraure inversions estrangeres, fet que el ministre va negar.