Eleccions a la vista, final de mandat. Moment propici per fer alguns balanços. Per exemple, el de les mocions que durant els últims quatre anys han desfilat pels plens de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. Al voltant d’una trentena en el cas de Compromís (de les quals al voltant de vint van passar, amb o sense modificacions) i fregant la quinzena pel que fa a la CUP (que van veure rebutjades la major part). Però quina és la utilitat real de les propostes aprovades? S’arriben a materialitzar? L’alcalde, Francesc Viaplana, defensa que es posen mans a l’obra, “però és diferent que es tracti de temes que depenen estrictament de l’Ajuntament, que aleshores són coses que podem complir ràpidament, o de temes on ja intervenen tercers”. Com en el cas de la línia d’autobús entre la ciutat i Andorra, recorda. 

No ho veuen de la mateixa manera des de l’oposició, on coincideixen que s’acostumen a convertir en paper mullat. “Sempre ens hem queixat del mateix: mai hi ha hagut una voluntat d’entesa, de col·laboració i diàleg, i fins i tot en el cas de coses aprovades, no les han tirat endavant perquè no han volgut”, apunta Joan Barrera des de la plataforma socialista. I en les que sí, l’equip de govern ha treballat, consideren, “perquè no els ha quedat més remei o perquè eren molt òbvies”. 

Similar opinió expressen Bernat Lavaquiol i Xènia Antona. “La sensació que es genera, que se’ns transmet, és que presentar una moció no serveix per a res, com a molt, per posar un tema sobre la taula, però no va enlloc, queden al tinter”. Posen com a exemple la creació d’una comissió d’investigació sobre el brot de Covid a la Llar de Sant Josep, “tots la van votar a favor però mai no es va arribar a fer res”. O la referent a la taula de salut mental, que no s’ha fet “i és molt greu la situació de suïcidis entre els joves, i no han fet res de res”, insisteix Lavaquiol, que apunta també al “malestar entre els metges” en un tema adjacent, el de la taula per debatre el model sanitari, “perquè se’ls va convocar però finalment s’està decidint el model sanitari sense comptar amb ells”, malgrat el que s’hagués acordat al ple. També recorden la proposta, aprovada per unanimitat, per declarar la Seu zona d’habitatge tens, “però encara estem esperant”. Acordada el 2020, l’any següent van presentar una pregunta i l’equip de govern va al·legar que depèn de la Generalitat, recorda Antona. 

“Però és que finalment hi ha mocions del mateix equip de govern que s’aproven i no s’hi fa res”, afirma Lavaquiol, que apunta al hub de recerca i els hipotètics setze milions a invertir, el centenar d’empreses que “ja tenien a punt de fitxar, quan en realitat no tenen cap empresa de fora interessada en el projecte i per això ara estan molt callats”. Viaplana apunta a un, potser, redimensionament del projecte, apuntant a les obres de reforma que es faran (60.000 euros s’hi destinaven, a l’últim ple) al Cetap, “perquè ja vam dir que això havia de començar amb una mida reduïda a la Seu i, a mesura que agafés volum, anar a la Ciutadella, més endavant, però no pensàvem pas fer alguna cosa faraònica de començament, sinó donar-li contingut, matèria grisa, i no optar per fer un gran edifici i no saber què posar-hi a dins”. 

Des de Compromís, dèiem, es queixen del mateix mal, que les propostes es quedin pel camí tot i comptar amb consens. Aquí Viaplana els dona la raó en algun cas, però són faves comptades, ve a dir. En el cas de la reforma de la pista polivalent a Castellciutat, “és cert que no s’ha avançat el que necessari, tot i que calia abans una modificació del pla general i tenir clar què fer-hi, però aquí potser sí que tenen raó que no hem complert amb el que ens vam comprometre”. 

En altres qüestions, no obstant això, l’alcalde respon que estan equivocats. Posa l’exemple de l’escola Albert Vives. “La tenim, perquè justament s’acaba d’aprovar el projecte de l’ascensor i diria que ja està licitat, i aviat farem la reforma dels lavabos”. Avança pas a pas, això sí, “tot de cop no ho podem fer”. 

Igualment, desestima la inacció que els atribueixen en altres temes. “Mira, per dir que no s’ha fet res per la residència, hem aconseguit tres milions dels pressupostos de l’Estat, i bé que el regidor Barrera s’hi va fer la foto tot i no haver-hi aportat res”, etziba. A banda, “tenim la parcel·la i estem intentant licitar les obres abans d’acabar l’any”. 

L’execució d’altres acords és objecte de desentesa. Com l’impuls a les energies renovables en el cas dels particulars amb una bonificació del 95% de l’ICIO i un 50% de l’IBI. Barrera insisteix que només s’ha dut a terme a mitges perquè l’IBI no s’ha arribat a modificar mai. Viaplana descarta que aquest aspecte hagués quedat recollit en el compromís. 

I en el cas dels problemes amb les okupacions? “L’Ajuntament té les eines que té, i en aquella moció hi havia punts que eren il·legals”, recorda Viaplana. “Però tot allò que s’ha aprovat, s’ha dut a terme”.