Personalment satisfeta per aconseguir sumar vots suficients per formar grup parlamentari propi, però amb una sorpresa que explicitava amb un gest característic. “No ho entenc”. On són els descontents? On han anat a parar les seves paperetes? Aquesta era la reacció de Carine Montaner la nit electoral. Els més de tres mil sufragis rebuts li permeten triplicar la seva presència al Consell General, cosa evidentment satisfactòria. Però enterbolida per l’evidència que davant la majoria absoluta dels Demòcrates, la seva és una mena de victòria pírrica que no li impedirà, assegura, exercir amb contundència el paper d’oposició. 

Reunits en un hotel escaldenc, els integrants d’Andorra Endavant celebraven el que per a ells és un bon resultat (malgrat el gerro d’aigua fresqueta de les territorials) ovacionant les aparicions de l’alma mater del grup.  Amb Montaner, recalaran al Consell General Noemí Amador Pérez i Marcos Monteagudo Torres. Formar grup parlamentari propi era precisament un dels reptes de partida.   Però no s’esperaven que DA arrasés com ho ha fet, confessava: “És molt curiós, molt curiós, jo no havia vist tant descontentament arreu, amb andorrans que marxen del país, famílies que no arriben a final de mes, el tema de l’habitatge bloquejat des de fa cinc anys... i majoria absoluta, amb disset consellers, em deixa sense veu”. 

I el vot ocult, amb por de manifestar-se, d’Andorra Endavant? “D’un 12% hem passat a un 17%, és a dir que hi ha un plus. Però és veritat que estem sorpresos amb el resultat de Demòcrates”, insistia. 
Amarga els seus guanys el fet que poc pes efectiu tindran? “Bé, ja faran el que voldran. Nosaltres farem de contrapoder. Nosaltres ja havíem dit que estaríem a l’oposició, que no estem en venda”. Per tant, i fent un oportú esment de Montesquieu, va continuar l’argumentació assegurant que “farem el nostre paper de contrapoder, estudiarem cada dossier i ens ho mirarem tot amb lupa”. 

Pressupost
Insistia Montaner en la satisfacció pels resultats obtinguts, sobretot, pels minsos recursos de què han disposat per fer campanya. “Tu tens un Govern de Demòcrates que no han deixat el càrrec per fer campanya, amb un pressupost de 200.000 euros, i jo amb un pressupost de 7.000 puc estar contenta d’haver aconseguit tres consellers”. Montaner considera, així, el seu resultat com “una gran victòria”.  

Ara, més enllà de la participació en les futures eleccions, començant per les comunals, se li presenta el repte de mantenir dempeus la força política que lidera. I que, amb integrants que sempre s’han presentat com a ciutadans del carrer i que potser que es plantegin aturar aquí l’aventura (de fet, la candidata laurediana, Bianca Martínez, ja deia anit que no continuaria), previsiblement pot resultar difícil de consolidar. “Escolteu, això ha estat l’inici. Ara s’ha de fer una bona feina al Consell. Perquè jo sola vaig fer moltes coses i Déu n’hi do el que es pot fer, així que a continuar”. 
Algun primer repte? Grifols, que ha estat cavall de batalla de la campanya, potser? “La Batllia ja comença a donar-me alguna raó i estic contenta, perquè estaran obligats [el Govern] a donar algunes informacions que a mi no m’han volgut donar”. Però a banda, “Europa, etcètera, hi ha molts dossiers damunt de la taula, especialment l’habitatge”. 

La d’ahir, en resum, la va viure com una nit de celebració. “Mireu, no es perd mai a la vida, sempre es guanya alguna cosa, ni que sigui experiència”. I en el seu cas, “multiplicar-me per tres ha estat fantàstic. Jo soc molt positiva sempre”.