
Li ha tocat agafar les regnes de la corporació comunal quan queden pocs mesos per a l’acabament del mandat i després de vuit anys com a cònsol menor, i ara major, exposa que el bagatge ha estat molt important. Destaca la important inversió feta i el canvi experimentat per la parròquia.
Li ha tocat agafar les regnes del Comú d’Escaldes-Engordany quan queda poc per acabar el mandat. ¿Com ha estat l’experiència de passar de cònsol menor a major?Per sort, estem al final del mandat perquè al principi o a mig mandat hauria estat un daltabaix. Per sort, al final tots els projectes estaven endegats o pràcticament endegats i és l’acabament d’un segon mandat, amb la qual cosa el canvi tampoc no ha estat gaire traumàtic.
¿Com va encaixar la notícia que Antoni Martí marxava del Comú i la responsabilitat requeia en vostè?
Mentalment estava una mica preparada, sabia que hi havia aquesta possibilitat. De fet, ho sabíem tot l’equip comunal, i bé, ens hem hagut d’adaptar i, per sort, com deia, ha estat al final del segon mandat i solament són uns mesos. I la línia que hem seguit és, òbviament, la de continuar i acabar els projectes. A més a més, estava informada de tots els assumptes, Antoni Martí sempre ens tenia informats de tot.
Ja fa gairebé vuit anys que està al Comú. ¿Com valora tot aquest temps?, ¿com ha estat l’experiència?
La veritat és que en fa 23 que estic al Comú [riu]. Com a cònsol menor i ara, major, hauré fet vuit anys de mandat i ha estat una experiència molt enriquidora, diferent de la de funcionària o interventora, que també vaig fer, i he pogut adquirir uns coneixements i un bagatge diferent. Hauré passat per l’etapa de política, càrrec de confiança i funcionària.
Quan plegui, ¿quin és el projecte que valorarà de manera més positiva, és a dir, quin destacaria?
Escaldes-Engordany ha canviat molt pel que fa a infraestructures i equipaments, com a imatge de ciutat… Valoro molt positivament i tota la remodelació de l’avinguda Carlemany, que per mi ha estat un èxit, i n’estic molt satisfeta. Escaldes s’ha convertit en una parròquia moderna, atractiva des del punt de vista comercial i turístic. La veritat és que hem fet un gran canvi.
També valoro molt positivament la infraestructura del Prat del Roure, ja que cal recordar que Escaldes no disposava de cap sala per celebrar la festa major, concerts… Ara tenim una sala polivalent, molt moderna i on es pot fer tot tipus d’actes. A més a més, cal destacar que en aquesta zona s’ha fet també un aparcament, una escola bressol, un bar, pistes de tennis, jardins… És a dir, que s’ha fet un complex molt maco i una zona molt agradable per al poble d’Escaldes.
¿I com s’ha pogut conjuminar la necessitat de fer aquesta inversió per a la parròquia amb el temps de crisi que estem vivint?
En el primer mandat, que és quan vam endegar tant les obres de Carlemany com del Prat del Roure, encara no hi havia crisi, estàvem en èpoques de bonança. Sí que és veritat que l’avinguda Carlemany s’ha anat fent per fases i en les darreres ja no teníem la bonança d’altres anys, però a Escaldes-Engordany pel que fa a ingressos hem anat aguantant una mica, sobretot gràcies a l’impost de transmissions patrimonials (ITP), que s’ha anat mantenint, i potser també el fet que la parròquia hagi fet aquests canvis, s’hagi modernitzat, també ajuda que hi hagi aquesta demanda de compravenda immmobiliària...
Ara sí que potser hem trobat una mica més de dificultats a l’hora de construir el museu de la part alta, però la veritat és que era una obra que s’havia de fer.
Era una obra que, tal com vostè diu, era necessària i que ha de servir per revitalitzar la part alta de la parròquia, ¿però com s’ha pogut fer en aquests temps difícils?
És evident que passem moments complicats i el que hem de dir és que hem hagut de renunciar a altres obres que teníem pensades i que sí que hauríem fet en èpoques millors. Hem renunciat, per exemple, a fer la casa de colònies a Engolasters, és a dir, a altres infraestructures que sí que hauríem fet, per poder tirar endavant aquest museu, que consideràvem molt important per a la part alta.
El Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu també ha comportat una millora als voltants...
Sí, la veritat és que ara tots els propietaris que tenen immobles que donen al riu estan fent les millores necessàries a les façanes i per a la festa major tota aquesta zona ja serà accessible.
¿Creu realment que aquest museu pot ser un pol d’atracció tan important perquè els visitants es decideixin a pujar cap a la part alta, més enllà de la plaça Coprínceps?
En aquesta zona el Comú va començar amb la remodelació de l’avinguda Carlemany i només amb l’embelliment ja hi ha hagut botigues que estaven tancades, comerços i restaurants que han tornat a obrir. És a dir, que l’embelliment ja hi ha ajudat, ja ha estat una primera fase per reactivar aquesta zona, amb la plaça de l’església i la de davant la Façana de l’Art, on hi ha la caseta d’informació turística, que també és nova.
També cal destacar l’aparcament que s’ha fet al davant de l’església, que també ha ajudat moltíssim que la gent pugi cap a aquesta zona. I ara cal destacar el museu i tots els seus entorns. El Comú ha fet molts esforços i inversions en aquesta zona d’Escaldes-Engordany i ara els propietaris hi han de col·laborar una mica. Per exemple, a l’hostal Valira els mateixos propietaris li han rentat la façana, al passeig del Riu tots els propietaris estan pintant les façanes i estan fent millores, com ara treure els estenedors, les antenes, alguns tubs i canalitzacions... Crec que tot això ajudarà que aquesta zona de la part alta es dinamitzi una mica.
S’havia parlat d’especialitzar aquella zona en algun tipus de comerç en concret, com per exemple artesania. ¿Considera que de cara al futur aquest hauria de ser el camí que seguís aquesta part alta?
Especialitzar potser no. Crec que, un cop obert el museu, veurem com funciona i evoluciona aquella zona. La corporació hi ha fet un seguit d’intervencions i ara el que fa falta potser és veure’n el resultat. A partir d’aquí ja es veurà una mica les sinergies que es creen i llavors es podrà avaluar si s’ha d’actuar més o no.
Malgrat totes les actuacions, ¿hi ha alguna zona en què els hauria agradat fer més actuacions que, pel que sigui, no ha estat possible fer?
En els dos mandats hem intentat actuar en totes les zones de la parròquia. No fa gaire vam acabar un embelliment a Fiter i Rossell recuperant un accés per l’antic pont dels Escalls. En aquesta avinguda també hem canviat tot l’enllumenat.
De vegades són coses que no es veuen però que suposen una inversió, i ara a la nit Fiter i Rossell està molt més ben il·luminada, perquè només hi havia fanals en un costat i ara n’hi ha a tots dos, i de baix consum, amb la qual cosa el Comú també estalvia i de nit està més ben il·luminada.
En el primer mandat també vam fer inversions a les Boïgues, on es va fer l’aparcament.
Ara estem traslladant la deixalleria de l’avinguda del Pessebre a la zona industrial d’Escaldes, i al Pessebre enderrocarem l’actual magatzem i farem en aquella zona un aparcament d’unes 40 places. No són gaires, però l’avinguda del Pessebre és una zona molt mancada d’aparcament. És a dir, que hem intentat arribar, en la mesura que hem pogut, a totes les zones de la parròquia.
¿Quan faci balanç, quin projecte lamentarà no haver pogut fer, ja sigui per les limitacions pressupostàries o per altres motius?
Ens queda una part de l’avinguda Carlemany, que no hem pogut executar, que és la que va des de la plaça Santa Anna fins al museu, on l’embelliment de les voravies no s’ha pogut fer perquè tancar aquest tram és molt complicat, ja que tots els camions que vénen des d’Encamp i Canillo cap a les Valls del Nord passen per allà i és difícil tancar aquesta zona.
Estàvem a l’espera de l’obertura del túnel dels Dos Valires, que ens hauria ajudat, i no ha estat possible. Després hi ha un un costat d’aquest tram on les voravies són molt estretes, els edificis són molt vells... i al final aquest tram ha quedat sense fer l’embelliment.
Un altre projecte que m’ha sabut greu no poder fer és la casa de colònies a Engolasters, que ens hauria anat molt bé perquè els infants dels esports d’estiu haurien pogut fer-hi estades setmanals o quinzenals.
Un dels aspectes en què més heu insitit al llarg del vostre mandat és la qüestió de les finances i com s’ha intentat fer gestió sense generar més deute del que vau rebre...
Estic convençuda que el proper cònsol heretarà menys deute dels que vam heretar nosaltres. No gaire menys però sí que estarà per sota, tot i que rebrà un bagatge de més de 60 milions en inversions a la parròquia. Nosaltres vam rebre un deute de 37 milions i marxarem amb un deute, si tot va bé, de 35 milions d’euros, havent invertit 63 milions a la parròquia, que són molts.
Crec que el que rebrà el proper cònsol serà una parròquia moderna, atractiva des del punt de vista turístic i comercial, que ha experimentat un canvi molt important en els darrers vuit anys, i un deute de 35 milions d’euros amb plans d’amortització que es poden assumir perfectament.
En tota aquesta bona situació també hi ha ajudat la situació de Caldea, ¿no?
Ara també està patint la crisi, evidentment, i els resultats no són els que eren fa tres anys, però, tot i això, és una societat que aguanta i tenim resultats positius i ara estem fent un nou Caldea. És tot un repte, un nou negoci, i crec que ajudarà no solament Caldea, en primer lloc, i Escaldes-Engordany, sinó també tot el país.
Pel que fa al projecte del geriàtric que es vol tirar endavant des de la iniciativa privada però que també serà un projecte important per al país, ¿en quin estat està?
És un projecte importantíssim per a la parròquia i per a tot el país. Es tracta d’una infraestructura que és en un lloc cèntric, molt propera a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. És positiu per al país. El projecte s’està acabant de perfilar, pel que sabem pels propietaris, i ells volen engegar l’obra a finals d’aquest any o a principis del que ve.
¿I quin serà el seu futur quan plegui del seu càrrec de cònsol major?
Tinc una plaça de funcionària amb reserva de plaça però no hi tornaré, plegaré definitivament del Comú d’Escaldes-Engordany i és probable que obri un despatx pel meu compte. No ho sé, ja veurem...
¿I com veu el panorama polític per a aquestes properes eleccions comunals?
Unió del Poble, UP, va ser un projecte parroquial, purament, i que es va posar en marxa en un moment determinat. En les darreres eleccions generals ens vam bolcar i vam ajudar a fer el porta a porta i tot el que calia per Demòcrates per Andorra.
De fet, el nostre líder era el mateix que el de Demòcrates per Andorra i estic convençuda que en les pròximes eleccions comunals hi haurà una candidatura de Demòcrates a Escaldes-Engordany.
Escaldes-Engordany, a més, en aquest darrer any de mandat que vostè viu és la Capital de la Cultura Catalana, una cita important, ¿no?, ja que serveix per donar a conèixer la parròquia fora del país...
La capitalitat no és només d’Escaldes-Engordany, sinó de tot el país. Sempre hem volgut que fos un projecte de país i Escaldes-Engordany Capital de la Cultura Catalana 2011 sí, però és extensiva a tot el país. A més, crec que un punt essencial és que considero que ha ajudat a treballar en una línia diferent. Per exemple, crec que haver fet una agenda cultural nacional trimestral és un gran pas endavant, i això continuarà a partir del 31 de desembre.
També ens ha ajudat pel que fa al ressò, i en aquest sentit cal destacar que ara com ara estan sortint anuncis a TV3. També estem fent anuncis en diaris de les regions properes. Un altre dels aspectes a destacar és que la cavalcada de reis propera serà retransmesa per TV3, i un altre acte important serà l’elecció de la pubilla de Catalunya, que se celebrarà a Escaldes els dies 24 i 25 de setembre. El jurat estarà format no només per persones que vénen del foment de les tradicions catalanes, sinó també per un representant de cada comú i del Govern...
Per tant, considera que aquesta capitalitat, entre altres aspectes, serveix per establir les bases per a un treball conjunt entre els set comuns i el Govern...
Sí, un dels aspectes importants és que ara treballem d’una manera coordinada i estic segura que es continuarà treballant d’aquesta manera més enllà del 31 de desembre.