L’excap de Govern Antoni Martí va morir ahir a la tarda als 60 anys després de patir una aturada cardiorespiratòria al seu domicili. Tot i que va ser traslladat ràpidament pels serveis d’emergència a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, els facultatius mèdics del servei d’Urgències no van poder fer res per salvar-li la vida i en van certificar la defunció quatre minuts abans d’un quart de set de la tarda.

Un cop conegut el traspàs de Martí, el Govern va decretar dos dies de dol nacional durant els quals les banderes exteriors dels edificis oficials hauran de romandre a mig pal i les banderes interiors portaran un crespó negre. Així mateix, durant el dol nacional, no es podran celebrar altres cerimònies públiques que no siguin les funeràries. A la vegada s’habilitarà, avui i demà de les onze del matí a les sis de la  tarda, a la planta baixa de l’edifici administratiu del Govern, un llibre de condolences perquè els ciutadans que ho desitgin puguin deixar els seus escrits de condol i suport a la família.

Així ho va avançar el cap de Govern, Xavier Espot, en la declaració institucional que va fer per comunicar a la ciutadania el tràgic succés, on va aprofitar per transmetre el condol a la família i destacar la tasca i vocació de servei públic de Martí. “Vull testimoniar el condol, en nom del Govern que represento, i m’atreveixo a dir en nom del conjunt d’institucions del país i en nom propi també, molt particularment a la seva dona, els seus tres fills, la seva mare i el seu germà i tota la seva família”, va destacar Espot, que va remarcar que la notícia “ens ha colpit a tots enormement” no només per “l’edat de Martí, que evidentment no feia que ningú s’esperés aquest tràgic desenllaç”, sinó “també perquè presentava bona salut”.

Espot va glossar la trajectòria i va remarcar la “vocació de servei públic” de Martí, a qui coneix de forma “molt directa”, ja que “he treballat molts anys amb ell, he estat el seu ministre, va ser ell qui em va nomenar secretari d’Estat i després ministre, i em va ajudar en tota la meva trajectòria política i que pogués esdevenir cap de Govern”. I va precisar que “m’ha estat també donant bon consell i acompanyant durant aquests darrers cinc anys i tot just ara ho estava fent d’una manera molt propera i intensa com a observador actiu, i aportant la seva contribució en aquest gran projecte que tenim com a país que és l’acord d’associació amb la UE”, un “element més que demostra que ell estava connectat al servei públic”.

Llarga trajectòria

Martí, nascut a Escaldes-Engordany el 1963, va iniciar la seva trajectòria política el 1994, i des d’aleshores va estar immers en aquesta activitat, primer com a parlamentari i més tard a nivell comunal. Concretament, va ser conseller general entre 1994 i 1997, així com durant la legislatura 1997-2001. El 2001 va tornar a ser escollit conseller general, un càrrec que va ocupar fins al 2003, quan va presentar-se a les eleccions comunals d’Escaldes-Engordany i va esdevenir cònsol major d’aquesta parròquia. El 2007 va ser reelegit en el càrrec, i poc abans de finalitzar el mandat, va decidir presentar-se a les eleccions tot liderant el projecte polític de Demòcrates per Andorra (DA). Va ser cap de Govern entre el 2011 i el 2019.
A principis d’octubre d’aquest any, i després d’haver deixat la primera línia política, Martí, juntament amb el també excap de Govern Jaume Bartumeu, va ser designat observador actiu en les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per tancar l’acord d’associació. Es tractava d’una aposta expressa de Xavier Espot i va rebre el suport de tots els partits que participen en el pacte d’Estat.

Precisament, Martí s’havia de desplaçar avui a Brussel·les, segons va explicar un Bartumeu “molt afectat” i “consternat”, que va detallar que tot just “dissabte passat havíem estat preparant la documentació de la negociació per analitzar” i que fins i tot havien parlat ahir al matí per quedar per marxar avui a les dues del migdia. Bartumeu, que va assegurar que “més enllà de la rivalitat política” mantenia, sobretot darrerament, un “contacte gairebé diari amb Martí”, va afirmar que ha estat “una patacada molt seriosa”, i va destacar que era el moment de “pensar en la família i en la seva mare”, a qui havia vist tot just fa una setmana.

Múltiples reaccions

Com és lògic, la mort d’Antoni Martí va generar commoció en la classe política del país però també en els àmbits socials i econòmics i les mostres de condol, moltes a través de les xarxes socials, no van deixar de succeir-se.

L’arquebisbe d’Urgell i copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va expressar el seu “sentit condol per la mort”, de l’excap de Govern, de qui en va destacar que ha estat “un gran servidor del Principat d’Andorra des dels diversos càrrecs que ha ostentat al Comú d’Escaldes-Engordany, al Consell General, i durant vuit anys com a cap de Govern d’Andorra”. Així mateix, Vives va transmetre les condolences a la dona, fills, mare i familiars de Martí.

Des de Demòcrates es va expressar el “més absolut condol per la mort d’Antoni Martí”, un dels “principals impulsors i fundadors del partit, valedor del projecte taronja des del compromís amb el país, amb els valors cívics i democràtics, i des d’una profunda vocació de servei públic”.

El secretari general de la formació, Vicenç Mateu, va destacar que Martí “va ser el motor de molts canvis i peça clau en l’evolució d’Andorra”, i el va definir com una persona “propera” i un “molt bon amic”, a la vegada que va lamentar que hagi “marxat massa d’hora per poder-li reconèixer tota la seva tasca”, si bé es va mostrar convençut que “el pas del temps farà que siguem conscients de les grans aportacions que va fer pel país”.

Dos dels ministres del Govern Martí, l’actual cònsol major de Canillo, Francesc Camp, i l’extitular d’Educació i Finances, Eric Jover, també van tenir un record per a l’excap de Govern. Camp va recordar la conversa que van mantenir quan va anunciar que renunciava a optar a la reelecció com a cònsol i va remarcar  que era sempre “directe i franc amb els amics”, mentre que Jover va destacar que “durant un grapat d’anys” va ser el seu “mestre i amic”.

També l’actual ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, va  tenir un record per a l’excap de Govern, i va manifestar que va “compartir quatre anys d’intensa visió política, sempre anant un pas endavant” amb Martí, de qui ha valorat el seu “nas polític combinat amb una devoció pel servei públic”. I va recordar “una màxima que val en moltes situacions: ‘Allà on no vagis a guanyar, no vagis a perdre!’”.

Consellers generals durant les legislatures de Martí i també de l’actual, com ara Carles Jordana i Maria Martisella, van tenir un record per a Martí, així com també representants de la resta de forces parlamentàries i dels partits polítics. La presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Susanna Vela, va lamentar la pèrdua de Martí assegurant que era “una mala notícia”, i tot i admetre que no coincidien “en moltes coses, sempre” va recordar que havien tingut “una agradable i bona conversa”. També des de la formació es va fer una piulada per afegir-se a les mostres de condol i traslladar les condolences a la família del finat.

Així mateix, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, va qualificar que “és una desgràcia” perdre l’excap de Govern i va lamentar que “se’n va la persona que conec que ha passat més temps de la seva vida amb Andorra al cap”.

També el Consell General, els comuns es van sumar a les mostres de condol, i des de l’àmbit empresarial, el president de la Confederació Empresarial d’Andorra (CEA), Gerard Cadena, va lamentar que “Andorra perd un gran polític i un molt bon escaldenc”.

Entitats parapúbliques com Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), i clubs esportius com el BC Andorra, de qui Martí n’era aficionat, soci i un dels impulsors, o l’Inter Club Escaldes van mostrar també les seves condolences a través de les xarxes socials.

La notícia del traspàs de Martí va irrompre també en el ple municipal que a la tarda celebrava l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. La va fer explícita el regidor de Junts i exalcalde, Jordi Fàbrega, i l’alcalde, Joan Barrera, va prendre la paraula per sumar-se, en nom del consistori, a les mostres de condol per la mort d’un home que “ha donat anys de la seva vida al servei públic, primer com a cònsol d’Escaldes-Engordany i després com a cap de  Govern”.

Clau en l’homologació

Martí va tenir un rol clau en l’homologació d’Andorra a nivell internacional. En el primer dels dos mandats com a cap de Govern, i com ell mateix havia reconegut en més d’una ocasió públicament, va culminar la tasca iniciada per Albert Pintat i continuada per Jaume Bartumeu i va completar les reformes fiscals necessàries per treure el país de la llista negra de paradisos fiscals. Va impulsar els primers acords per evitar la doble imposició i va tirar endavant la Llei d’obertura econòmica, acabant amb la figura del prestanoms. En l’àmbit social, va congelar els sous dels funcionaris però també va ser el primer Govern que va apujar per decret el salari mínim.

Durant la segona legislatura, l’Executiu de Martí va haver de fer front al cas BPA, va signar a París la COP21 i va assolir també un acord amb l’aleshores ministre Bernard Cazeneuve per a la millora de la carretera RN-20.