D’una banda, un clàssic de la política massanenca: Carles Naudi d’Areny-Plandolit. De l’altra, i amb uns nervis que feien patir fins i tot a l’altra banda de la pantalla, l’informàtic jubilat Miquel Moliné i el gestor empresarial i exconseller del Comú, Josep Fusté. Són els tres candidats de les llistes territorials de la Massana que ahir al vespre, més que protagonitzar un debat electoral es van dedicar, uns més que altres, a llegir les seves propostes, independentment del que diguessin els contrincants.
Fusté, com a candidat d’Acció + Independents, va ser el primer a obrir foc en el bloc econòmic amb la promesa d’apujar el salari mínim als 1.400 euros, lluitar contra la precarietat laboral i, per descomptat, abordar la crisi de l’habitatge. El candidat de PS SDP+, Miquel Moliné, es va limitar a donar facilitats a aquells que impulsin riquesa i llocs de treball, a més de la creació d’un ens que ajudi en els tràmits burocràtics. Naudi, com a defensor de Ciutadans Compromesos + Demòcrates, va sorprendre amb el cultiu de cànnabis com a palanca de la diversificació econòmica i va defensar les polítiques dutes a terme durant l’última legislatura en matèria digital. Parlant de diversificació econòmica, Moliné va considerar que no s’han pres mesures prou “valentes” i que l’Administració ha quedat enrere, mentre que Fusté va proposar la simplificació de la paperassa.
Amb la seguretat que donen vuit anys d’experiència com a conseller general, Naudi va agafar la batuta en un tema cabdal com l’acord d’associació amb la Unió Europea i que “afectarà la història dels pròxims 50 anys del nostre país”. Així, va apuntar que enguany s’han de tancar els apartats polítics “a favor dels nostres interessos” i va lloar la “transparència amb la qual s’ha fet tot el procés”. Una transparència que Moliné va negar i que Fusté va creure que no ha arribat a la població, si bé tots van mostrar-se a favor de mantenir les negociacions i les relacions amb Brussel·les. “Però sense presses”, va puntualitzar Moliné.
Tant Ciutadans Compromesos + Demòcrates com PS SDP+ van considerar l’habitatge com a part del bloc social, i no econòmic, com Acció, però cap dels seus dos candidats va explicar res que no s’hagi dit ja en una trobada de les respectives llistes nacionals. De fet, mentre que Naudi i Moliné mantenien una picabaralla sobre la situació actual dels lloguers, Fusté va treure a la palestra “l’abandonament” a la gent gran i la creació de 900 places en centres sociosanitaris, a més de l’entrada dels podòlegs a la cartera de serveis de la CASS, mesura compartida amb Ciutadans Compromesos + Demòcrates. D’aquesta manera, es va donar pas a l’atenció sanitària, amb la proposta d’ampliació de l’hospital per part de Naudi i la implantació d’un servei de radiologia des del faristol socialdemòcrata i, com era de preveure, l’avortament. Tots tres van vendre la seva despenalització, però amb matisos. Tot i que Naudi va posar per davant la protecció del model institucional, Moliné va assenyalar que és un dret humà que s’ha d’incloure en el sistema de salut pública i va recordar que perquè una llei sigui aprovada només cal la signatura d’un copríncep i, per tant, “no és de rebut que cada vegada que parlem d’avortament es posi en dubte la conservació del Coprincipat”. Fusté, mantenint-se a la seva, va introduir entremig del debat de la interrupció voluntària de l’embaràs, el referent a la reducció d’anys per aconseguir la nacionalitat per així, va dir, “facilitar la integració”.
A escala parroquial, els tres candidats van reconèixer la urgència de fer el desviament de la carretera (Naudi partint des de la Serra de l’Honor, Moliné des de la rotonda dels Dos Valires i Fusté donant prioritat al transport públic) i a treure l’heliport del centre de la vila i traslladar-lo a la Caubella, així com d’altres millores en seguretat viària.
La segona oportunitat a Casa Parramon també va ser una qüestió força discordant entre Naudi i Fusté (PS SDP + no tenia cap proposta), ja que el primer va apostar per fer-hi les dependències de l’AFA o l’AREB mentre que el segon es va decantar per traslladar-hi el ministeri de Finances perquè la Massana sigui el “centre neuràlgic” i, com altres parròquies, aculli una seu ministerial.