A principis d’estiu es coneixia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a indemnitzar amb 25.000 euros a una treballadora d’atenció domiciliària, per vulneració de drets fonamentals i reconeix la nul·litat de l’acomiadament. El tribunal reconeix que la treballadora, afiliada del Sindicat SAD, va ser discriminada per exercitar els seus drets sindicals i fer valer enfront d’inspecció i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell els seus drets laborals. El tema sortia a la palestra al ple celebrat ahir al Consell Comarcal. El posava damunt de la taula el conseller de Compromís Toni Mas, en un prec on recordava que “el servei SAD és gestionat a través del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell (CAPAU)” i que “la mateixa sentència constata una inacció institucional davant les denúncies laborals i l’acomiadament injustificat”. Per tant, argumentava, existeix una responsabilitat política de la qual el prec del conseller comarcal semblava estar demanant a la presidenta de la institució, Josefina Lladós. Preguntava, considerava que “afecta greument la credibilitat, la transparència i la responsabilitat política del Consell Comarcal, així com el deure de vigilància i protecció envers el personal que presta serveis públics” i reclamava de l’ens que fes una “declaració institucional de condemna”. 
Era el segon de dos precs: en l’anterior tornava al que és un dels cavalls de batalla recurrent del conseller comarcal i regidor de Peramola, el programa Camina Pirineus i procediments que li generen inquietud, per resumir-ho. També semblava reclamar una resposta. Però només ho semblava, diríem. Perquè si ja el seu cap de files, Jordi Nadal, en introduir els precs del seu company, feia alguna al·lusió que no esperaven explicacions de la presidència, un cop acabada la intervenció de Mas i abans que Lladós arribés a exhalar ni l’aire contingut –i a l’observador li semblaria que agafava embranzida per respondre; cosa que d’altra banda hagués estat  el seu dret i el dels oients–, Nadal insistia  en què no calia. L’argument? Que ja eren conscients de no haver presentat els escrits amb l’antelació preceptiva. 
Després d’una mostra d’oposició política tan contundent, Lladós donava còmodament per tancada la sessió. 
Acabava així una sessió per la qual, a banda, havien desfilat assumptes de pur tràmit. Un ordre del dia que algun conseller comarcal qualificava de “descafeïnat”, de tan poc calat que era comprensible que s’ho saltessin alguns dels membres del ple. 
Entre els afers en tot cas s’hi pot destacar la intenció anunciada per Lladós de posar en marxa una taula per l’habitatge. “Fa temps que en parlàvem, és necessària per fer un bon debat” sobre una problemàtica que lògicament titllava de greu. De les idees que en poden sortir no descarta iniciatives com “un canvi d’orientació” a les oficines d’habitatge tant municipal a la Seu com comarcal. 
El ple era seguit per una representació d’integrants del Consell Consultiu de les Persones Grans: s’hi aprovaven provisionalment els estatuts, que després d’una exposició pública de trenta dies  podran ser ratificats definitivament. “Calia donar una embranzida a aquest òrgan”, indicava Lladós, que amb els nous estatuts defineix més clarament la seva dependència directa del CCAU, del que serà “una pota més”. 
També es va acordar la signatura amb els instituts Joan Brudieu i La Valira, perquè els alumnes puguin realitzar serveis comunitaris en instal·lacions que gestiona l’ens comarcal, com el refugi d’animals.