A les palpentes! No només figuradament, sinó atenent la literalitat més absoluta. Moure’s ahir per La Valireta i no entrebancar-se en l’intent era una autèntica proesa. Foscor i més foscor a la sala que només en el moment de les preguntes dels assistents a la reunió de poble convocada per Avancem es va veure un xic atenuada. Això sí, per uns focus que feien un contrallum que tampoc deixava veure massa clar que s’hi coïa. Sí que es percebia d’inici, però, que no hi eren tots els que havien de ser, almenys pel que fa als candidats. I és que dels dotze més els dos suplents en faltaven cinc. La mestra de cerimònies que era la mateixa cap de llista, Marta Pujol, els va anar excusant un a un. En síntesi, compromisos professionals de diversa índole i en un dels casos la malaltia els havien impedit acudir a la cita. A la resta els va presentar també un a un. Una presentació compartida en el cas de Clàudia Cunill, que també va intervenir i que va detallar el seu currículum perquè no només vol ser coneguda com la tiktoker de la candidatura i va fer valdre titulacions i experiència.
Pujol va anar desgranant també una a una i “resumidament, per no cansar”, les línies mestres del programa de govern a la trentena d’encampadans assistents a la trobada posant l’accent en la proximitat, l’habitatge, el medi ambient i la transparència. No es va moure ni una coma de les propostes que jornada rere jornada han repetit una i altra vegada.
Com aconseguir que el jovent pugui viure les festes fent un consum responsable d’alcohol o fins a quin punt des del Comú es poden fer accions per facilitar l’accés a un habitatge digne quan la competència en la matèria la té Govern van ser algunes de les qüestions plantejades pels participants. Curiosament, i responent a la pregunta d’una ciutadana que posava en qüestió que tenir un síndic general i un ministre encampadans repercutís positivament en la parròquia, Pujol li va donar la raó i encara va anar més enllà. I és que al seu parer, ni tan sols el fet d’acollir la seu d’Andorra Turisme suposava un avantatge per a la parròquia. “D’altres se’n beneficien més”, va etzibar, sense miraments.
La concessió a Saetde i els efectes que pot tenir sobre el medi ambient també van ser motiu de preocupació per a alguns dels participants. Ara bé, potser el cop d’efecte sorpresa de la nit el va protagonitzar una de les candidates suplents, Maria Teresa Recasens, que en comptes de respondre als dubtes de la gent va interpel·lar directament els joves i va llançar el crit d’alerta sobre les festes que s’estan perdent. Ai, les festes. Amb un punt de nostàlgia les va reivindicar tot desitjant que el Carnaval d’Encamp no es perdi mai de la vida. I és que on hi ha festa, hi ha gent i alegria i vida. I si no hi ha festa, la gent se’n va a buscar-la a d’altres llocs.
D’aquí, el discurs de Recasens va derivar cap a altres camins, fins al punt d’afirmar que Encamp havia passat de ser “una parròquia dormitori a una parròquia fantasma”. I una mica fantasmagòrica era sí, la situació. Més que res per la penombra del lloc a bastament esmentada i que obligava a anar a les palpentes.
