Societat cooperativa europea, societat anònima europea o agrupació econòmica d’interès econòmic. Aquests són exemples de figures jurídiques actualment inexistents al país i que es podran crear un cop entri en vigor l’acord d’associació amb la Unió Europea, sempre que, òbviament, sigui validat per la ciutadania en referèndum. Es tracta de figures que poden esdevenir molt útils perquè les empreses andorranes puguin presentar-se a licitacions públiques fora d’Andorra o perquè puguin entrar a formar part dels diferents programes europeus.

D'aquesta manera es pot constatar si més no, en espera que es faci públic el text definitiu d’allò que s’ha pactat amb la Unió Europea, en el document de resum de l’acord que s’ha avançat des de la secretaria d’Estat d’Afers Europeus, on queda clar que l’acord d’associació permetrà als operadors econòmics del país participar en els concursos públics del mercat interior de la UE sense que se’ls pugui discriminar per raó de ser empreses andorranes. Naturalment, i per sobre d’uns llindars preestablerts, els operadors de la Unió Europea podran presentar-se als concursos d’Andorra.

Així mateix, i passat un període transitori de cinc anys de l’entrada en vigor de l’acord, període necessari per implementar les eines informàtiques requerides, les empreses andorranes podran ser inscrites al Sistema d’interconnexió de registres mercantils (BRIS), que permet l’accés electrònic a tota la UE a la informació de l’empresa i als documents emmagatzemats als registres empresarials dels estats membres. D’aquesta manera s’obre la porta a l’opció de formar part de projectes transnacionals, licitacions públiques i altres agrupaments empresarials.

L’acord, que com ja es va avançar manté el règim actual de les franquícies per viatgers, preveu també que aquelles empreses del país que puguin realitzar la seva activitat amb treballadors que no hagin d’estar presents a Andorra, com poden ser per exemple aquelles societats lligades a les tecnologies de la informació, tinguin la possibilitat de contractar empleats a qualsevol estat membre de la UE i que aquests treballin sense residir al Principat, tot i que sí que  hauran de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Encara en l’àmbit empresarial, l’acord assolit amb la Unió Europea preveu la regulació de les subvencions públiques a partir de certs imports a les empreses, independentment que aquestes siguin públiques o privades, que operen en condicions de mercat. 

En aquest sentit, cal destacar que la normativa de la UE prohibeix de manera general les ajudes atorgades selectivament o per mitjà de fons estatals en la mesura que afectin els intercanvis comercials entre països de la Unió o falsegin la competència, si bé sí que es poden autoritzar ajudes d’Estat quan es justifiquin per objectius d’interès general.

Per això, l’acord preveu que s’hagi d’informar la Comissió Europea, “amb temps suficient”, de la creació d’un nou ajut o de la modificació d’un dels existents, i que aquesta dugui a terme una revisió permanent dels règims d’ajuda existents. En un any caldrà fer un inventari dels ajuts i en dos anys adaptar-se a la norma UE.