Comuns i Govern han arribat a un acord per posar en marxa una plataforma que permetrà agilitzar la tramitació de les obertures de comerç i de modificacions. Tant, que es preveu reduir dels tres o quatre mesos que es triga actualment a 15 dies o tres setmanes, encara que per a aquelles obertures més complexes el termini es podria allargar fins als dos mesos per tenir el temps necessari de fer les inspeccions i informes corresponents. I això es posarà en marxa al setembre. O com a mínim aquesta és la voluntat expressada per la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, davant la reunió de cònsols celebrada avui a Encamp.
Així, si ara s'han de fer diversos tràmits davant del Comú corresponent i també davant del Govern, amb la plataforma el procediment serà "únic i telemàtic", i permetrà la tramitació "paral·lela i simultània" per part de les diferents administracions. Ara bé, cadascú manté les seves competències i cada part continuarà cobrant les taxes que li corresponen, ha volgut deixar clar Marsol. I en aquest sentit es manté l'autorització prèvia i vinculant per part dels comuns prevista per la legislació vigent.
Segons han explicat tant la ministra com les cònsols majors d'Encamp i Ordino, Laura Mas i Maria del Mar Coma, una de les coses que alenteix el procés d'obertura d'un comerç són "errors involuntaris", sovint comesos pels mateixos interessats, a l'hora d'escriure l'adreça on es vol ubicar el comerç o per classificar l'activitat que es desenvoluparà. Amb la plataforma s'evitaran, ja que caldrà introduir la informació en uns formularis que no permetran continuar el procés si per exemple l'adreça que s'introdueix no està autoritzada per albergar una determinada activitat comercial. També es guanyarà temps amb la reserva del nom comercial, perquè un desplegable servirà per verificar la disponibilitat del nom escollit. És a dir, que quan el nou empresari introdueixi el nom que vol posar al seu comerç se l'informarà dels noms ja autoritzats. I de la mateixa manera, en comptes d'explicar les activitats que es volen realitzar i que siguin les administracions les qui atribueixin una determinada categoria d'activitat, amb la plataforma caldrà triar d'entre les categories ja preestablertes, amb la possibilitat de crear-ne una de nova si no troba la que s'adequa.
Així doncs, la nova manera de treballar ha de permetre reduir duplicitats i contradiccions en l’expedient, un dels principals factors que fins ara alentien la tramitació.
En definitiva, la posada en marxa de la nova plataforma té per objectiu "fer més fàcil la vida dels ciutadans" millorant els tràmits de comerç, ha explicat Marsol, que ha remarcat que, a part d'agilitzar la burocràcia, la nova metodologia també aporta seguretat jurídica fixant des de l'inici les dades clau del projecte comercial. A més millorarà la traçabilitat dels expedients i facilitarà una coordinació més eficient entre les administracions implicades, alhora que suposarà un important estalvi de temps tant per a la ciutadania com per als serveis públics. En aquest mateix sentit, Mas ha assegurat que "volem que els ciutadans estiguin atesos d'una manera més eficient" i "la plataforma facilita la vida a tots, administrats i administradors i institucions".
Malgrat que quan entri en funcionament caldrà fer la tramitació sempre a través de la plataforma digital, als diferents serveis de tràmits dels comuns i del Govern es mantindran els terminals per poder fer un acompanyament adequat.
Finalment, la ministra encarregada d'Economia i Treball ha agraït el suport dels comuns amb el projecte, que respon a una demanda reiterada del teixit econòmic del país. De la mateixa manera, des dels comuns també s'ha agraït la implicació del Govern, i en especial de la ministra Marsol.
Els comuns reclamen 1,1 milions més per transferències pendents
Malgrat la sentència que dona la raó al Govern en la disputa per les transferències, els comuns es mantenen ferms en els seus postulats. I per això, reclamen els 7,5 milions d'euros que consideren que no es van regularitzar quan tocava, el 2016, i afegeixen que, subsidiàriament, si el pagament de les transferències definitivament s'ha de vincular a la liquidació d'ingressos tributaris liquidats i efectivament cobrats de l'any anterior, caldrà regularitzar la situació d'acord amb el que es vagi recuperant per part de morosos. I això fins ara sumaria prop d'1,1 milions d'euros: 1.081.408,57 per ser exactes.
Recordem que l'enfrontament entre el Govern i els comuns (si se'n pot dir així ja que segons la cònsol major d'Encamp, Laura Mas, és un "debat jurídic" amb el qual volen "un posicionament clar") és per la interpretació de l’article 3.1 de la Llei qualificada de transferències als comuns de 1993, que marcava que les transferències eren pel 18% dels "ingressos tributaris ajustats, liquidats i imputables comptablement al Pressupost de l'Administració general, efectivament realitzats en l'exercici immediatament anterior". Mentre que els comuns entenien que, com s'havia fet fins aquell moment, es computaven els ingressos liquidats, amb independència si s'havien fet efectius o no, el Govern va interpretar aleshores que la transferència havia de ser sobre el realment ingressat.
Amb relació a aquest procés, els comuns estan analitzant la sentència amb els corresponents serveis jurídics per preparar els arguments que permetin defensar la posició comunal davant d’un "afer rellevant", ja que afecta directament els recursos públics comunals i, en conseqüència, la capacitat de donar servei a la ciutadania. Per això, la voluntat dels comuns és continuar defensant aquests interessos per totes les vies legals disponibles i contemplen interposar un recurs.
