Òpera amb dos tenors i quatre actes

Un quartet és ideal per a un grup vocal com ara Il Divo. Però quan es tracta d’un debat electoral amb un format molt encotillat és un mal número, amb tres aspirants a tenor i una a soprano per portar la veu cantant d’una òpera encampadana en quatre actes i la mateixa xifra de protagonistes: Jordi Torres de Demòcrates, David Rios de d’Acord, Aaron Comella de Progressistes-SDP i Olga Martínez de Terceravia+Unió Laurediana+Independents. Per la cabellera enrinxolada de la integrant d’una llista que va entrar el dia de tancament de candidatures a correcuita, tot semblava que podíem estar davant de la versió de La dama de les Camèlies amb Nausicaa Bonnín, portada a l’òpera per Verdi amb La Traviata. Però ben aviat tant els teleespectadors com alguns dels 3.928 electors d’Encamp van poder comprovar que més que La Traviata allò seria Nabucco. Mateix autor però diferent argument, amb moltes reivindicacions i enfrontaments polítics. I va quedar clar que a la peça, segona de la programació de la temporada electoral, hi havia dos tenors, precisament els dos polítics més veterans, i un baríton i una mezzosoprano amb els dos que s’estrenaven (Comella i Martínez).
El duel pel protagonisme va ser intens entre Torres i Rios. El primer acte es va centrar en la inversió estrangera quan Torres, després de reconèixer que no s’han recollit els fruits esperats, va dir que s’han recaptat 700 milions d’euros. Una xifra que Rios va posar en dubte i que amb una mica de sornegueria va preguntar: “En efectiu o en ingrés a caixa?” amb Torres subratllant que “són dades reals i contrastades”.
Al segon acte va tocar l’acord d’associació. Segons Rios, “si avui hi hagués un referèndum ningú hi votaria a favor. S’ha fet malament, ha faltat pedagogia. No s’ha fet bé, senyor ministre”. Torres va coincidir a assegurar que ha faltat pedagogia, “però hi ha líníes vermelles que no es poden passar, com obrir les fronteres a 500 milions de persones”. 
El cap de llista de Demòcrates a Encamp i ministre en funcions va recordar que estava al plató d’Andorra Televisió en qualitat de candidat. Gran moment aquest que va portar els més veterans a recordar el millor debat electoral de la història entre Chirac i Mitterrand el 1988 amb aquella frase del primer d’ells: “Aquesta nit, no soc el primer ministre i vostè no és el president de la República, som dos candidats en igualtat i que ens sotmetem al judici dels francesos. Em permetrà de dir-li, senyor  Mitterrand”. I la mítica resposta d’aquest: “Teniu raó senyor primer ministre.”
El debat encampadà i els dos tenors prometien i les expectatives es van complir amb escreix. Torres es va haver de defensar de les insinuacions de Rios amb un “som gent honesta, i si creu que no ho som és el lloc per dir-ho”. Tercer acte, i aquest in crescendo, que aviat apareixeria en pantalla el cor d’hebreus de Nabucco cantant el Va Pensiero enyorant la pàtria i la llibertat. I poc va faltar, perquè el darrer bloc sobre política territorial es presentava interessant, sempre amb el cor d’hebreus planant sobre el plató a punt d’entonar l’aure dolci del suolo natal! Com era d’esperar Torres i Rios van discrepar sobre la coalició entre liberals i socialdemòcrates a les llistes parroquials amb el nom de d’Acord. Per Rios, “ens hem unit perquè és la manera de guanyar representativitat”, tot i que va reconèixer que “és cert que tenim ideologies diferents” cosa que, en paraules de Torres, “fa que no s’entengui massa el pacte”. Aquí va aprofitar per posar cullerada el candidat de Progressistes-SDP, Comella, que va mostrar el seu neguit per la coalició tot fent esment al fet que “en la votació de la Llei de relacions laborals uns van votar que sí i els altres que no”.
El debat va continuar sobre l’heliport, el temps que porta l’antic hotel Rosaleda desocupat i els projectes faraònics. O el que és igual, la zona de confort de Torres, que va contestar els projectes faraònics de Rios amb l’Estació Nacional d’Autobusos que “ha costat un milió sis-cents mil euros”. Rios li va respondre: “I per quant estava pressupostada?”. Moment de dificultat per a Torres. “Hi havia un projecte d’onze milions d’estació de busos a la Borda Nova”. Hi va tornar Rios: “No estava pressupostada l’estació actual d’autobusos en 800.000 euros?”. Va concloure Torres: “No li sé concretar, però no malbaratem diners públics”. El “li puc posar exemples de malbaratament” de Rios va quedar diluït pel temps i per la presència de dos candidats més, relegats al paper de secundaris, tot i que alguna de les seves intervencions  va mostrar que podien aspirar a algun paper principal en l’òpera.
Com amb la demanda de Comella per augmentar el salari base, el preavís d’acomiadament de 90 dies, l’increment dels preus de les hores extra i el foment de la contractació indefinida en el sector privat. La candidata de Terceravia creu que “són d’il·lusionar a la ciutadania. Per augmentar el salari necessitem generar riquesa interna. No podem fer populisme amb aquest tema”. Comella i Martínez es van poder estendre una mica més en el bloc territorial. Martínez va demanar “una parròquia dinàmica i viva que abans era el cor d’Andorra i ara és una parròquia dormitori”. En aquest apartat va tenir molt pes el Pas de la Casa i Torres va enumerar tots els projectes que hi ha en marxa per a l’embelliment i millora de la qualitat de vida de la població.