Andorra votava divendres a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a favor de l’adopció de la Declaració de Nova York sobre la implementació de la Solució de Dos Estats, sota el lideratge de França i l’Aràbia Saudita, i la refermava com el camí més viable cap a una pau justa i duradora al conflicte entre Israel i Palestina. Ho va fer al costat de 141 països més. Només 10 hi van votar en contra i 12 se’n van abstenir. Aquesta declaració “crida a l’alto el foc i aposta per un Estat palestí sobirà i independent, sense Hamàs, amb la col·laboració de la comunitat internacional”, recordava la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, en les seves xarxes socials. Al Consell General n’hi ha que no van trigar a reaccionar a la votació favorable per part d’Andorra, i n’hi ha per a tots els gustos.
Així per exemple, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, defensa que la votació de divendres és “un acte de responsabilitat necessari” i argumenta que “de poc serveixen resolucions esparses a les Nacions Unides, que s’han mostrat sense cap efecte des de fa decennis. El debat és molt més profund i, més que demanar l’acolliment al nostre territori de població palestina, Andorra s’ha d’assegurar, juntament amb el concert de nacions, que hi hagi una garantia territorial suficient per a aquesta població a l’Orient Mitjà”.
Per la seva banda, el conseller general i president del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró, celebra “el primer pas” fet de reconeixement de la Solució dels Dos Estats, que “és una solució, però no és la solució definitiva”. En aquest sentit reclama que, d’una banda, es reconegui oficialment l’Estat de Palestina, i de l’altra, tenint en compte que Andorra ha signat la Convenció contra el genocidi, es denunciï davant la Cort Penal Internacional “el govern d’Israel, que no Israel”, i alhora Hamàs, pels crims de genocidi.
Una posició més allunyada manté Andorra Endavant, que insisteix que “la creació d’un Estat palestí ha de ser resultat d’un procés de diàleg directe entre les parts implicades”. A més, considera que “qualsevol reconeixement prematur pot ser percebut com una recompensa a actors que encara avui no han renunciat a la violència ni han garantit el respecte als drets humans”, per la qual cosa la declaració de l’ONU “pot perjudicar la pau i radicalitzar encara més Hamàs en ser percebuda com un guany diplomàtic sense cap canvi concret”. La formació afegeix que per a una futura creació d’un Estat palestí “cal tenir les condicions idònies, educació per la tolerància i la pau per tal que no hi hagi una amenaça sobre Israel, i cal l’existència d’una governança creïble a Palestina, sense faccions armades ni dominades per grups terroristes”. “Vivim en una societat on els dirigents apliquen una visió simplista i binària”, conclou la formació presidida per Carine Montaner en un comunicat.
En una posició més intermèdia, si es pot dir així, hi ha Ciutadans Compromesos. El president del grup parlamentari, Carles Naudi, assenyala que els “preocupa i entristeix la multitud constant de morts a la zona” i celebra que la resolució de l’ONU “demani el desarmament de Hamàs i el retorn del govern a l’Autoritat de Palestina”. Ara bé, recorda que “ja vam votar fa unes setmanes al Consell General en contra del reconeixement de Palestina i ens mantenim en aquesta posició”.
Moció pel dret d’asil
D’altra banda, els consellers socialdemòcrates van presentar una moció instant el Govern que elabori i aprovi una llei sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim legal anàleg. El text es va entrar després de debatre en el ple del Consell General la qüestió al tomb de la situació d’un ciutadà libanès a qui el Govern no li reconeix el dret d’asil en no tenir aprovat un decret que reconegui la possibilitat als ciutadans del Líban.