Per assentiment de tots els grups en el darrer ple, la cambra parlamentària va aprovar l’Estatut del personal del Consell General, document que recull en un sol text tot allò que els treballadors han tingut decretat en termes de funcionament laboral i en fixa els drets i deures. No servirà, però, per donar resposta a les dues principals recomanacions que el Tribunal de Comptes porta fent al Consell General en els seus informes de fiscalització des de fa prop d’una dècada.

I és que malgrat fer-hi referència, el fons mutual, d’acord amb el qual es reté l’1% del salari als treballadors per cobrir la part de les incapacitats temporals no cobertes per la CASS, i que segons el Tribunal de Comptes no té cap base legal sobre la qual se sustenti ni cap normativa que en reguli el funcionament ni determini els drets i les obligacions que genera, continuarà igual.

De fet, en l’Estatut del personal del Consell General s’inclou una disposició addicional per tal d’encomanar a Sindicatura que “porti a terme les gestions oportunes per establir la regulació del fons mutual del personal, tot mantenint les prestacions existents”, i per deixar clar que “mentre no es formalitzi aquesta externalització, el fons mutual es continuarà regint per la pràctica administrativa anterior”, pràctica que el Tribunal de Comptes no avala en els seus informes i que, d’acord amb les afirmacions fetes des del mateix Consell General, ja hauria d’estar resolta fa anys.

I és que en les al·legacions que Sindicatura va presentar a l’òrgan fiscalitzador l’any 2014 ja s’explicava que s’estava treballant “per disposar d’una normativa que reguli el fons mutual dels treballadors”, mentre l’aleshores subsíndica Mònica Bonell, que remarcava que la mútua “no ha estat mai deficitària, ni tan sols quan hi ha hagut dues baixes llargues”, deia que “es voldria incloure aquesta qüestió en el futur estatut del personal del Consell General.

Anys després, en les al·legacions presentades a l’informe de fiscalització de l’exercici 2019, la síndica Roser Suñé afirmava que “està en estudi la reglamentació escrita del funcionament d’aquest fons mutual” i insistia que malgrat la manca de regulació escrita l’operativa de gestió així com els criteris i les condicions a l’hora d’atorgar les prestacions complementàries “han estat sempre basats en una pràctica no reglamentada però a bastament coneguda per totes les parts”.

Quant a la qüestió de les prestacions de jubilació, tema criticat també pel Tribunal de Comptes ja que el Consell General no inclou al passiu del balanç les provisions per atendre els compromisos contrets derivats del complement de pensions de jubilació que satisfà als seus treballadors, apareix també recollida en una disposició addicional que especifica que els funcionaris que s’incorporin al Consell General a partir de l’entrada en vigor d’aquest estatut tindran “el dret a percebre prestacions de jubilació en termes equivalents als que regula la Llei qualificada de creació i regulació del pla de pensions per a la funció pública”. En el cas dels treballadors que ja presten servei al Consell General i que ho continuïn fent fins al moment en què s’hagin de jubilar, i sempre que acreditin un mínim de quinze anys d’antiguitat, tindran “el dret a percebre del Consell General una prestació de jubilació calculada d’acord amb el reglament de la pensió de jubilació del 1981”.