El consell de comú d'Ordino ha aprovat aquest dijous la liquidació del pressupost corresponent a l'exercici 2025, que es tanca amb un superàvit d'1,6 milions d'euros. El resultat contrasta amb la previsió inicial, que contemplava un dèficit, tot i que des de la corporació s'ha remarcat que les xifres comptables no reflecteixen completament la realitat financera de l'exercici. Concretament, la liquidació de l'exercici del 2025 ha estat d'un balanç d'ingressos de 18 milions d'euros i unes despeses presentades de gairebé 16,5 milions d'euros.

El conseller de Finances i Pressupost del comú d'Ordino, Ludovic Albós, ha explicat que aquest superàvit s'explica, en bona part, perquè una part de les inversions executades durant el 2025 encara no s'havien acabat de pagar o comptabilitzar en el moment del tancament dels comptes. En aquest sentit, ha assegurat que, si es té en compte aquesta circumstància, el resultat real de l'exercici se situaria al voltant d'un dèficit de cinc milions d'euros.

Aquest superàvit ha estat ben vist per l'oposició. Segons el conseller a la minoria, Enric Dolsa, ha destacat que "està bé".
"Tot el que es reflecteix en aquest tancament de comptes és exactament el que s'havia pressupostat durant l'any 25, i el que s'ha fet és un seguiment exhaustiu".

Albós ha destacat que el comú ha executat prop del 90% de les inversions compromeses durant l'any, una dada que considera especialment rellevant perquè evidencia un elevat grau d'execució dels projectes previstos, malgrat que una part de la despesa encara no aparegui reflectida en la liquidació pressupostària.

El titular de Finances també ha atribuït part de la millora dels ingressos a un repunt puntual de l'activitat constructora. Segons ha explicat, aquest increment no respon a una acceleració del creixement urbanístic, sinó a la materialització de projectes que ja havien estat autoritzats en exercicis anteriors i que s'han executat durant el 2025 després d'haver estat aturats o ajornats.

Malgrat aquest increment puntual dels ingressos, Albós ha advertit que la situació podria canviar en els pròxims anys. Segons les previsions del comú, la moderació de l'activitat constructora derivada del nou pla d'urbanisme farà que les reserves acumulades durant els darrers exercicis es vagin esgotant entre el 2027 i el 2029. "La previsió és que d'aquí dos o tres anys les reserves que tenim s'acabin i hàgim de reorientar-nos econòmicament per afrontar la despesa i, sobretot, les noves inversions", ha afirmat.

El conseller ha explicat que aquestes reserves corresponen als superàvits acumulats durant els últims anys i que fins ara han permès al comú finançar inversions extraordinàries. Un cop s'esgotin, les noves actuacions s'hauran de sufragar principalment amb els ingressos ordinaris, fet que, segons ha reconegut, limitarà la capacitat inversora de la corporació.

En aquest context, Albós ha assenyalat que una de les opcions per mantenir el ritme d'inversions seria recórrer a l'endeutament. Ha recordat que el comú es troba actualment en una situació financera sanejada, amb un nivell de deute molt baix després d'haver-ne liquidat. Tot i això, ha remarcat que qualsevol nou endeutament haurà d'anar acompanyat d'una previsió d'ingressos que en garanteixi el retorn.

El cònsol menor, Eduard Betriu, ha fet una lectura més optimista dels comptes comunals i ha posat en valor que el comú hagi estat capaç de millorar els resultats malgrat la menor dependència dels ingressos provinents de la construcció. Betriu ha destacat que el 2025 s'han registrat més ingressos que en els dos exercicis anteriors, tot i comptar ja amb un marc urbanístic més restrictiu, i ha defensat que aquesta evolució demostra que la corporació està trobant noves fonts d'ingressos.

"Hem ingressat més aquest any passat que els dos anys anteriors, quan encara no hi havia un pla d'urbanisme. Hem ingressat menys de la construcció i, tot i això, hem fet més superàvit. Això és molt positiu", ha afirmat Betriu.

En aquest sentit, el cònsol menor s'ha mostrat convençut que, mantenint la contenció de la despesa, prioritzant les inversions i fent una gestió rigorosa de les finances comunals, Ordino podrà evitar tornar-se a endeutar. "No podem dependre únicament de la construcció, però amb una reducció de l'activitat constructora i una bona gestió el comú d'Ordino se'n sortirà sense cap problema", ha assegurat.

Betriu ha atribuït aquest equilibri financer a factors com les transferències, el control de la despesa i una millor planificació de les inversions, que, segons ha dit, permeten aprofitar millor els recursos disponibles.

Ordino dona llum verda a la proposició de llei de concertació i consulta institucional dels comuns

El comú també ha aprovat, durant la sessió de consell de comú, el redactat de la proposició de llei de concertació i consulta institucional dels comuns. Aquesta proposició de llei té com a objectiu establir un marc formal perquè les corporacions comunals siguin consultades abans que el Govern o el Consell General impulsin normes que afectin les seves competències o el seu funcionament.

"Moltes vegades ens trobem que ens afecta una llei i que de cop i volta et trobes que no en sabies res", ha explicat la cònsol, Maria del Mar Coma. Des de la corporació es mostren esperançats que el Consell General hi acabaran donant llum verda. "Vist que tots els comuns hi estem d'acord, s'està aprovant en els diferents comuns i està bastant consensuat amb el Govern, no té per què no ser una realitat. Crec que ho acabarà sent durant aquest any", ha expressat el cònsol menor, Eduard Betriu.

Des de l'oposició també hi han votat a favor. "A nivell personal n'estic molt satisfet perquè això nosaltres ja ho reclamàvem a l'època del mandat 2000-2007", ha afirmat Dolsa. El conseller ho ha argumentat dient que quan els cònsols feien alguna mena de proposta a qualsevol altra institució superior "en algunes ocasions no s'ho agafaven gaire seriosament perquè no estava institucionalitzat la reunió de cònsols", ha argumentat Dolsa.

D'altra banda, l'ens comunal ha declarat desert el concurs públic nacional per a la construcció d'un magatzem de biomassa forestal al Serrat, després que el procés no hagi despertat l'interès esperat entre les empreses del sector. Per aquest motiu, la corporació ha aprovat modificar els plecs del concurs per flexibilitzar alguns dels requisits i afavorir una concurrència més elevada de licitadors en la nova convocatòria, amb l'objectiu de poder tirar endavant el projecte.