El fet d’arribar amb un ram de flors a la mà, ben acompanyada i en un plató fan obligades les referències cinematogràfiques. La primera, per la pel·lícula francesa Retour à Reims, que explica com la classe obrera va passar de votar l’esquerra a fer-ho per Le Pen. Com a mostra aquest diàleg del film entre mare i filla: “Mare, si estan en contra de l’avortament”. “Però jo els no voto per això”. 

La segona referència per l’efecte Streisand (de l’actriu de nom Barbra); fenomen pel qual els intents de censurar, silenciar, marginar o criticar de manera agressiva la seva figura per part d’altres partits polítics i mitjans de comunicació han acabat provocant l’efecte contrari: donar-li més visibilitat, notòria i simpatia a les xarxes socials i a l’escena pública. Això li ha permès a Sílvia Orriols (Vic, 1984), passar en pocs anys de ser una regidora anònima a la cara visible de la nova extrema dreta independentista: alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament de Catalunya.

Aquesta dona radicalment islamòfoba i que es declara admiradora de Daniel Cardona, cofundador d’Estat Català, ha passat per Andorra convidada per Claror per “recomanar als andorrans que actuïn amb prudència i que valorin bé els pros i els contres d’aquest possible encaix amb Europa”.

Política migratòria
Lluny de les extremes dretes més conservadores en aspectes morals, com Vox o els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni i més propera a Geert Wilders, líder del Partit per la Llibertat dels Països Baixos, Orriols ha lloat la política migratòria andorrana. “Crec que Andorra s’ha adonat de la problemàtica a temps, i que està posant eines per revertir-ho, també a nivell d’opinió pública estan molt més conscienciats i per tant és un exemple a seguir. Des de Catalunya ho percebem amb certa admiració”, ha emfatitzat.

Sobre les manifestacions de dirigents de la seva formació en relació amb la pressió migratòria que rep l’Alt Urgell, la diputada d’Aliança Catalana ha dit que les “declaracions no eren per criminalitzar Andorra, sinó directament per atacar l’Estat espanyol, que és el responsable de les polítiques immigratòries que patim”. 

Tot i que ha viatjat molt poc fora de l’eix Ripoll-Vic-Girona ha vingut en diverses ocasions a Andorra, encara que diu anar a l’estranger, per exemple, quan passa els Monegres per desplaçar-se al País Basc. Malgrat això és conscient que cal obrir-se al món en l’àmbit polític. 

Per aquest motiu, la seva formació manté contactes amb diferents partits polítics arreu d’Europa. “També en el cas d’Andorra estem sempre oberts a parlar amb qualsevol formació política que no ens faci el famós cordó sanitari”, ha subratllat, per afegir que estava satisfeta de ser a Andorra  per l’oportunitat d’expressar-nos. A vegades no podem fer-ho al Principat de Catalunya en base a aquest cordó sanitari que ens fan els mitjans de comunicació i haver tingut l’oportunitat d’explicar-nos avui aquí a Andorra ha sigut molt gratificant”. 

Ha respòs amb un “no” rotund quan se li ha demanat si algun càrrec institucional del país, sabent que seria aquest dilluns a Andorra, l’havia contactat, i no s'ha pronunciat sobre eventuals contactes amb Andorra Endavant.

Mare de cinc fills amb noms amb ressonàncies medievals, Peronella o Fortià; la primogènita es diu Guinedell, com la dona de Guifré el Pilós, fundador del monestir de Ripoll i on està enterrat, Orriols i el seu partit van pujant a les enquestes. 

Segur que els seus votants parlen un català com el de Pompeu Fabra, són uns convilatans exemplars, que fins i tot podrien recitar-nos els divuit poemes d’Els fruits saborosos d’en Carner de memòria. 

De fet, i relacionat amb l’efecte Streisand, l’alcaldessa i diputada ha relacionat el maltractament des dels mitjans tradicionals a la seva formació amb l’èxit del seu partit tant en els resultats electorals com en les estadístiques d’intenció de vot.

Nacionalpopulisme
Al llibre Salvar Catalunya: la gestació del nacionalpopulisme català (Pòrtic, 2024), el professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Torrens escriu que “Sílvia Orriols és una líder creïble quan es presenta com algú sortit del poble. […] Era una treballadora mileurista, filla de pagesos. Viu amb la seva família –són vuit a casa: mare, pare, cinc fills i la gossa– en un pis de setanta metres quadrats.” Un perfil socioeconòmic molt diferent del d’altres líders ultradretans catalans o espanyols.

Abans de les declaracions amb quatre mitjans de comunicació, Orriols ha enregistrat un capítol del pòdcast Fet a casa del dirigent de Claror Artur Homs, i ha marxat ràpidament amb un nombrós grup d’acompanyants donant lloc a una tercera referència cinematogràfica després de l’efecte Streisand i de la pel·lícula Retour à Reims. Perquè com l’actor, director i guionista Larry David, el de la sèrie de TV Seinfeld, Sílvia Orriols diu en veu alta els que molts pensen però no que s’atreveixen a dir.