Recentment reelegida presidenta del Club d’Empresaris Portuguesos d’Andorra (CEPA), Patricia Bragança parla dels objectius de la junta que encapçala en un moment difícil per a tots els sectors econòmics.

Primer de tot, felicitats per la reelecció al capdavant del CEPA. ¿Quins objectius s’ha marcat per a aquest nou mandat?
Continuarem la mateixa trajectòria que hem seguit fins ara, assessorant les empreses sobre les novetats que sorgeixen al Principat. En aquest sentit, fem una tasca important d’informació perquè els afiliats no cometin errors en l’exercici de l’activitat econòmica. També continuarem oferint formacions. Cal estar al dia i preparat, perquè un empresari ben format pot encarar el futur amb més eines.
Al mateix temps, volem disposar de dades sobre el volum de negoci que mouen les empreses portugueses, del que aporten al producte interior brut (PIB) andorrà i si es tracta societats petites o grans. I seguint en la línia dels darrers anys, col·laborarem amb altres empreses estrangeres, sobretot de França, on hi ha un volum important de negocis lusitans. També estarem en contacte amb l’agència per a la inversió i el comerç estranger a Portugal, un organisme similar a Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI).

De fet, l’agència ja va fer un informe sobre Andorra per impulsar les relacions bilaterals.
Sí, una mandatària de l’agència es va desplaçar al Principat per fer aquesta tasca. Des del CEPA li vam suggerir crear una central de compres que centralitzés les relacions entre els dos països. Per exemple, en l’àmbit del transport de mercaderies. S’evitarien així algunes sancions que sovint vénen per la inexperiència.

Fa uns anys que ens movem en un context de crisi. ¿Quina salut tenen les empreses lusitanes?
La majoria són negocis més lligats a la restauració i l’alimentació que a la construcció. Però com que aquesta crisi és tan general, afecta tots els sectors. Tothom retalla despeses i inverteix amb precaució. D’aquesta situació se’n ressent el món associatiu, ja que si el 2009 el CEPA tenia uns 80 socis, ara no arriba a 70. Per aquest motiu, un dels objectius de la nostra entitat en els anys propers és treballar per augmentar el nombre d’afiliats. Hem entrat en contacte amb empresaris lusitans que tenen els negocis radicats al Pas de la Casa. Són persones molt emprenedores i molts d’ells s’han associat. Hem d’anar recordant que són allà perquè també són empresaris d’Andorra.

¿S’ha registrat tancaments?
Abans de tancar, l’empresari busca solucions; retallant despeses, especialitzant-se, redimensionant tot el negoci. Alguns negocis han tancat i també s’ha registrat molts traspassos. Tot i així, la majoria no ens solen dir per què tanquen. Algunes persones tornen a Portugal. En tot cas, són poques les persones que decideixen marxar. El que sí que ens hem trobat és que el finançament és costós per a tothom. Per aquest motiu, quan el Govern va anunciar que posava en marxa una nova línia de crèdit a les empreses, de seguida vam informar els nostres socis perquè se’n poguessin beneficiar.

¿Per fer front a la crisi més fàcilment, s’ha registrat fusions d’empreses portugueses en els darrers temps?
Des del CEPA no tenim coneixement que això hagi passat en cap de les empreses que tenim associades.

El marc fiscal del Principat està en procés de canvi. ¿Com valora el tipus d’IVA proposat pel Govern?
Des del CEPA hem intentat fomentar la cultura de l’impost, que no es tenia a Andorra. Al Principat hem passat per diferents fases. Tot i que encara queden moltes assignatures pendents, ara toca la introducció d’un IVA. Per aquest motiu, en aquests moments estem recopilant informació sobre què comportarà aquest nou impost i quina incidència tindrà en la comptabilitat de les empreses. En aquest àmbit, la nostra tasca és recopilar informació i impartir formacions entre els membres de l’entitat.

Les associacions empresarials temien que l’IVA comportés una reducció del diferencial de preus amb els països veïns. ¿Com veieu els tipus fixats per l’executiu?
Crear un impost provoca un augment de preus que serà suportat pel consumidor. L’empresa sols és una simple recaptadora, i ho retorna al Govern. Ara cal qüestionar-se si el país ha de seguir apostant pel diferencial de preus com a element captador, si aquest diferencial és beneficiós per a Andorra. Jo crec que cal buscar altres vies, altres elements captadors. I això passa pel màrqueting. No tenim la necessitat de mantenir aquest diferencial de preus perquè cada vegada és més difícil, ja que els països veïns estan abaratint molt els costos.
 
Aquests canvis en la fiscalitat han de permetre signar acords que permetin evitar la doble imposició. Els empresaris els deveu estar esperant amb candeletes.
Aquest procés ja està encaminat i no té marxa enrere. Jo tinc l’esperança que es puguin signar aviat, i crec que anirà de la mà de l’aplicació de l’IVA. És vital per a les empreses del país disposar d’aquests acords. Però també cal tenir clar que és impossible que Andorra tingui un marc impositiu com el que tenen Espanya o França. Seria inviable per a un país tan petit com el nostre. Per això seria necessari que la Unió Europea tingués definit un estatus diferenciat per als microestats com Andorra. Avui, això no està definit.

¿Quina creu que hauria de ser la relació del Principat amb la Unió Europea?
Crec que és necessari entrar a la Unió Europea, si no tindrem moltes dificultats en les transaccions internacionals. Les societats andorranes tindran dificultats per expandir-se i els altres països també tindran problemes per invertir a Andorra. Serà més complicat.

¿Què pot comportar per a Andorra el desenvolupament de les relacions amb Portugal?
Una bona relació amb Portugal pot obrir moltes portes al Principat per expandir-se, no sols en aquest país sinó a la resta del món. Portugal té relacions molt bones amb tots els continents. Per exemple, a Amèrica hi ha el Brasil, que és un país emergent. A Àfrica hi trobem Angola, on hi ha grans possibilitats de negoci. De fet, sabem que hi ha algunes empreses andorranes interessades a invertir-hi. I, finalment, a Àsia tenim Macao. Al mateix temps, el Principat també gaudeix d’una bona posició geogràfica i el marc legal o fiscal podria ser interessant per deslocalitzar algunes empreses lusitanes a Andorra.

Durant els darrers anys han entrat en vigor algunes lleis. La d’inversions estrangeres n’és una.
Sí, moltes empreses s’han adreçat al CEPA per demanar informació. Algunes, fins i tot, ens han demanat si és cert que a Andorra no es paga impostos. Nosaltres les hem adreçat a Andorra Desenvolupament i Inversió. Malauradament, la majoria de les societats que es van interessar per invertir al país eren del sector comercial. Tot i així, la majoria d’empreses es desdiuen d’establir-se al Principat per la qüestió de la doble imposició.

També l’any 2008 va entrar en vigor el Bilateral. ¿Quin impacte creieu que ha tingut en les empreses portugueses?
Un impacte molt positiu. Molta gent ha adequat el seu negoci i ara és titular real de l’empresa. Altres no ho han fet de seguida, sobretot pel marc econòmic. Tot i així, progressivament tothom s’hi ha anat adequant. On més s’ha notat l’impacte del Bilateral, però, no és en el món econòmic. És en l’àmbit social, ja que molts portuguesos han pogut optar a treballar a la funció pública.

També hi ha la llei de la comptabilitat. ¿Els afiliats al CEPA porten els comptes al dia?
Des del CEPA ja fa dos anys que vam organitzar formacions sobre aquesta nova llei. Nosaltres avisem i informem de la necessitat que totes les societats portin al dia la comptabilitat. Una altra cosa és que ho facin. De fet, hi ha sectors que estan molt acostumats a fer-ho ja que mouen un volum important de negoci. Aquest és el cas de les empreses més grans, com són les constructores. També s’està introduint la figura del comptable en els negocis més relacionats amb la construcció, com ara les serralleries, les fusteries... L’alimentació i la restauració són els sectors als quals els costarà més, ja que són empreses molt petites.

Ara també es treballa per introduir modificacions a les lleis sociolaborals. ¿Què creu que cal impulsar?
És necessari establir convenis per sectors. Els treballadors han de tenir un salari en funció del seu sector. Avui hi ha gent qualificada que té sous més baixos que altres assalariats que no tenen cap mena de formació.

La política de quotes d’immigració ha estat molt criticada des de diferents sectors empresarials. ¿Creu que caldria introduir-hi canvis?
El mercat laboral del Principat cada vegada és més reduït. Ha disminuït molt i és complicat fer front a les necessitats de personal d’algunes empreses. La qüestió és que les polítiques d’immigració segueixen sent molt restrictives.

¿Com creu que cal actuar per donar resposta a aquesta realitat?
Pel que fa a les quotes, caldria ampliar més la capacitat de contractar treballadors portuguesos. Cada vegada hi ha més immigrants lusitans amb qualificació, persones que estan disposades a desplaçar-se fora del seu país d’origen i que disposen d’estudis en comptabilitat o són llicenciats en empresarials. Fins i tot hi ha molta gent preparada en el camp de la restauració. Tot i així, aquestes persones no poden optar a treballar al Principat perquè, tot i que tenen un currículum i uns estudis, encara no són grans eminències en el seu camp. Cal trobar fórmules per a les persones amb qualificació però que són joves i amb poca experiència, perquè puguin treballar aquí. Ara només hi ha quotes de temporada o per a assalariats altament qualificats. És una fórmula massa rígida. I això ens fa perdre gent qualificada.

¿No n’hi ha prou amb la gent que tenim al país? ¿Què en fem dels assalariats que treballaven en sectors que ara estan molt tocats per la crisi i que estan a l’atur?
Una cosa hem de tenir clara, cal que Andorra doni un bon servei. Jo sovint em pregunto si amb els treballadors que hi ha al país actualment podem donar un servei de qualitat. Si no és així, cal prendre una decisió. Tenim dues opcions, que són formar la gent que tenim aquí o obrir quotes. El que no podem permetre és que la rigidesa de les polítiques d’immigració comporti problemes per a les empreses.

Els treballadors que estan sense feina també es poden reciclar...
Totalment d’acord. De fet, ara també és un bon moment perquè els treballadors d’Andorra es formin. És un aspecte fonamental que qualsevol assalariat ha de tenir present. És bàsic que els treballadors facin un esforç cada vegada més gran en formació. Al Principat el que és necessari és treballar per millorar l’atenció al client. Massa sovint ens trobem que la persona que tenim al davant ens parla malament o està malhumorada. Un mal dia el pot tenir tothom, però això és massa recurrent. I en un país com el nostre, situacions com aquestes no es poden permetre.

Potser no se la paga prou, aquesta persona...
Cal fixar un salari mínim. Això vol dir un sou que permeti als treballadors viure amb dignitat.

¿Què entenem per viure amb dignitat?
Que amb el salari que obté en tingui prou per pagar un habitatge i per desenvolupar-se amb normalitat en la societat actual, i que aquest sou estigui relacionat amb el cost de vida. Tot i així, s’ha de tenir clara una cosa. No es pot caure en la temptació de pagar salaris molt alts per retenir el treballador i fer que no marxi a una empresa de la competència. Això s’ha donat en molts casos aquí al Principat.