Nou pas endavant per fer possible la contractació en origen. I és que per primera vegada s’habilita legalment una nova tipologia d’autorització temporal de contractació en origen. Si més no aquesta és una de les mesures incloses en el projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible, que el Govern entrarà a tràmit parlamentari la setmana vinent, i amb el qual es pretén fer “un nou pas per garantir un creixement sostenible del país i que aquest sigui sostingut al llarg del temps”, segons han explicat avui la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i la titular de Justícia i Interior, Ester Molné.
Així, i a diferència de la Llei òmnibus de fa un any, aquest text posa el focus en dos eixos com són immigració i inversió estrangera, amb l’objectiu d’incrementar els requisits econòmics d’aquesta i de millorar el control migratori, àmbit on es recull l’habilitació legal d’aquest nou permís que, com ha apuntat Molné, caldrà “desenvolupar reglamentàriament”, si bé la idea és que tota la tramitació es pugui fer al país i d’origen i que els treballadors “vinguin al país un cop ho tenen tot”. A més, la ministra ha confirmat també la voluntat de l’executiu que aquest nou permís temporal per a la contractació a l’origen “convisqui” amb l’actual autorització de treball temporer.
També en aquest àmbit migratori, el projecte de llei amplia el requisit de reserva de quota dels treballadors per compte propi també a les professions titulades que, de la mateixa manera que ja passa amb els autònoms, tindran sis mesos per formalitzar la inversió. Així mateix, Molné ha explicat que els treballadors extracomunitaris no podran canviar de sector d’activitat fins que no arribin a la tercera renovació del permís d’immigració, és a dir als cinc anys, en lloc dels tres anys actuals (segona renovació).
El text preveu també que els temporers puguin realitzar hores extraordinàries, sense sobrepassar les 52 h/setmanals o les 12 h/setmanals en un altre sector, i estableix els mecanismes de control pertinents. En aquest sentit, la ministra, que ha avançat que s’ha creat una plaça d’inspector d’immigració que entre les seves funcions exercirà aquest control, ha remarcat que superar el límit d’hores permeses comportarà l’anul·lació del permís.
Finalment, quant al dipòsit de 50.000 euros que han de formalitzar els sol·licitants de residència i treball per compte propi i els residents passius, es manté la quantitat però 30.000 d’aquests euros passaran a ser a fons perdut. En el cas dels passius, dels 12.000 euros per persona a càrrec, 6.000 seran també a fons perdut.
Quant a les mesures lligades a la inversió estrangera i al comerç, Marsol ha explicat que es dobla el gravamen de l’impost de la inversió estrangera immobiliària, que quedarà fixat en un 6% per al primer immoble i en un 10% per a la resta. La ministra ha defensat no només aquest augment “moderat” sinó també els gravàmens inicials ja que “és important trobar un equilibri” ja que l’objectiu “alentir progressivament el creixement” però “no aturar-lo del tot” com plantegen d’altres forces amb propostes menys ponderades. Amb tot, Marsol no ha tancat la porta a fer “més ajustaments” si mai és necessari.
El projecte de llei preveu també l’ampliació fins a 800.000 euros l’import de la inversió estrangera immobiliària inicial per obtenir l’autorització de residència passiva, fixat actualment en 600.000, de nou un increment progressiu per “limitar però no aturar” aquesta inversió estrangera, que “seria contraproduent per al desenvolupament econòmic del país”, com ha apuntat la ministra.
Finalment, el text estableix la possibilitat que el Govern pugui aprovar limitacions en matèria d’obertures de comerç destinades a garantir un creixement urbanístic i demogràfic sostenible. Marsol, que ha destacat que això “no es pot fer indiscriminadament” i ho ha acotat a aquelles activitats “que consumeixen més recursos, siguin físics o humans”, ha explicat que el Govern tirarà endavant un estudi sobre el comerç per així analitzar possibles mesures per regular aquestes activitats “devoradores de recursos”, apostant així per “la qualitat i activitats complementàries que aportin valor afegit”.
Doble no a Concòrdia
Aprofitant la presentació del projecte de llei, Molné ha anunciat el criteri desfavorable del Govern a la proposició de llei de Concòrdia per modificar la Llei d’immigració per tal d’incrementar la inversió mínima que es requereix per a les residències passives fins al milió d’euros, en considerar que el text de l’executiu “és més ambiciós” i “regula més aspectes”, i a la proposició de llei per crear un “dispositiu d’acollida” per als nouvinguts, una opció que “ja es recull en la legislació vigent”.
