Wingfoil, wingsurfing o foil d’ala. Aquest és l’esport del qual és una gran apassionada la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner. És, dit de manera fàcil perquè ens entenguem, “una combinació d’esport nàutic i de vol: navegues sobre una taula amb un foil a sota i una vela inflable que portes a les mans”. Una especialitat desenvolupada a partir del kitesurf, el windsurf i el surf. “El resultat és que, quan el vent bufa prou, 15 -30 nusos, voles a 60 o 70 centímetres per sobre de l’aigua”.
D’on ve aquesta passió? Doncs fa gairebé una vintena d’anys es va aficionar al windsurf, un esport “que ens ha acompanyat en família”. Els fills, igual que ella, s’hi van aficionar per culpa del pare. I amb el temps i l’edat, “el wingfoil em va seduir per la seva exigència física i la sensació de llibertat que ofereix”, reconeix la política andorrana.
Malgrat que és una afició difícil de mantenir quan s’és d’Andorra, la família fa de més i de menys perseguint el vent per poder practicar aquests esports. Naveguen d’abril a novembre, els caps de setmana que hi ha vent i poden, i per vacances viatgen “en funció de la nostra afició familiar”, a llocs on és més fàcil poder practicar aquests esports: a Leucata o per la Costa Brava els caps de setmana, i més lluny com Tarifa a Espanya, Dakhla al Marroc, Zanzíbar a Tanzània, entre d’altres. Van perseguint el vent. Encara que l’aigua sigui freda, ben equipats també surten a navegar amb seguretat “i aprofitar també els beneficis de l’aigua freda per a la salut”.
A part d’haver de perseguir el vent, i la logística que comporta portar l’equipament fins a la destinació vacacional, no es requereix una preparació especial. “Com qualsevol esport, cal escalfar abans de sortir”, explica Montaner, que afegeix que en el seu cas arribar a la vora de l’aigua carregant la taula amb el foil i inflar la vela “ja és un primer escalfament”. Després cal activar una mica tot el cos i entrar al mar. “Ho faig amb respecte, conscient que em poso a prova en un entorn que no controlo del tot i que exigeix humilitat”, assenyala. I cal adoptar algunes mesures de seguretat: casc, armilla, botes, neoprè... “Semblo una tortuga ninja”, revela la consellera general, que explica que cal protegir-se perquè pots caure a l’aigua i el foil talla.
“Una escola de vida”
El wingfoil és més que un esport per a Montaner. “El wingfoil per a mi és més que un hobby, és una escola de vida”, assegura Montaner. “Quan surto a l’aigua em desconnecto de tot. Només quedem el vent, el mar i jo. És una sensació d’alliberament, de pau i alhora de força”, explica la líder d’Andorra Endavant, que afegeix que l’exercici li recorda que, “amb esforç i constància, podem superar límits”. I això val a nivell personal i a nivell polític. “És un recordatori que la disciplina, la passió i el respecte per l’entorn són valors que ens fan avançar”, sentencia.
En aquest sentit, la representant d’Andorra Endavant explica que aquesta pràctica esportiva “transmet disciplina, un mindset de superació. Igual que a la política, aquí no hi ha dreceres: cal esforçar-se, aixecar-se després de caure i confiar que la constància et porta més lluny del que imagines”. Normalment viatgen amb els seus propis equips, “i aquest esforç logístic forma part de l’aventura i reforça la idea que, quan tens passió per una cosa, busques la manera de fer-la possible”, conclou.
