El president del grup parlamentari de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Josep Pintat, ha advertit avui al ministre de Finances, Eric Jover, que la presentació del pressupost per a l’exercici 2022 “no s’adequa” a les disposicions de la Llei general de les finances públiques degut a la reclassificació funcional que s’ha fet, per a la qual s’han “aplicat uns criteris esbiaixats”, i que hauria precisat prèviament d’una modificació de la llei. A més, Pintat ha lamentat que amb els canvis introduïts “es dificulta” la tasca de seguiment dels consellers generals així com la possibilitat de fer comparacions amb anteriors exercicis.
Jover, que ha comparegut davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost per exposar les grans línies dels comptes per a l’exercici vinent, ha negat que el pressupost no respecti la Llei general de les finances públiques i ha recordat que les reclassificacions “no són una cosa nova”, i que ja s’havia fet fa uns anys per exemple amb el pas de les transferències als comuns del capítol 4 al 7.
El ministre, que sí ha admès que els canvis puguin comportar més “dificultats de comparació”, tot i que per això s’ha reclassificat també el pressupost d’enguany, ha explicat que s’ha optat per introduir la classificació de les funcions de les administracions públiques desenvolupada per les Nacions Unides, la Cofog, per tal d’explicar millor els comptes i que siguin també més homologables i comparables a nivell internacional, i ha insistit que els comptes estan “emparats per la llei”, que “no cal modificar-la”, i que “l’únic que fem és millorar la manera de presentar el pressupost”. I en aquesta línia ha advertit que “no podem quedar-nos ancorats en una classificació quan sabem que hi ha elements que ens ajuden a explicar-nos millor de cara als ciutadans però també davant els organismes internacionals”.
Pintat, que ha insistit en l’incompliment, ja que la Cofag preveu una classificació amb tres nivells i la Llei general de les finances públiques en contempla cinc, ha criticat també l’alineació dels comptes amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i que s’hagi associat les despeses als diferents ODS perquè els consellers tampoc disposen de la concreció de cada despesa lligada als diferents objectius i tampoc en poden fer el seguiment.
El ministre ha assegurat “no compartir” la visió de Pintat respecte a l’associació de les despeses als ODS, tot i que sí ha remarcat que es tracta del primer any que es fa aquesta categorització de manera que “segurament és millorable”. En aquest sentit, Jover s'ha mostrat convençut que amb el pas del temps es podrà “treure més suc” a aquesta categorització i que conèixer quin nivell de despesa té un ODS o un altre pot ajudar a “prendre decisions”.
D’altra banda, el ministre ha defensat també l’aposta del Govern per “sobrecapitalitzar-se” i per incrementar les reserves internacionals, un fet que permet tenir “un coixí” en cas de necessiat.
En la compareixença, i de la mateixa manera que va fer el dia que va presentar els comptes als mitjans de comunicació, Jover ha fet un repàs dels diferents indicadors econòmics, incidint especialment en l’evolució del PIB (que s’estima que creixerà un 6% aquest any), la millora dels ingressos de la Duana, que “sense el tabac i els combustibles estarien ja als nivells del 2019”, i a la recuperació del nombre d’assalariats, massa salarial i salari mitjà i medià, totes ells també ja en valors prepandèmia, per justificar una previsió d’ingressos corrents, que s’incrementen en un 17% respecte als previstos per aquest any, degut a l’augment en un 42% de la recaptació per impostos directes i del 8% en el cas dels procedents dels impostos indirectes.
Quant a les despeses, el ministre, que ha remarcat “el reton a la normalitat” pel que fa als ingressos i va relativitzar els 26,5 milions d’euros de dèficit previst argumentant que es ve de dos anys “molt complicats” i que malgrat ser el dèficit més elevat previst per un executiu demòcrata és encara menor a qualsevol dèficit de governs anteriors entre els anys 2005 i 2012.
Negociació avançada per nou préstec del CEB
Abans de finalitzar l’any es podria tancar un acord amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) per a l’obtenció d’un segon préstec, després del de 12 milions d’euros concedit el setembre de l’any passat destinat a cobrir despeses associades amb la crisi sanitària provocada pel coronavirus SARS-CoV- 2, segons ha avançat el titular de Finances, que va recordar que aquest nou préstec aniria lligat a la transformació digital.
Eric Jover, que ha explicat que des del CEB “mai s’ha donat un crèdit en aquest sentit”, tot i que ara l’entitat “sí que està interessada en aquesta línia”, ha assegurat que les negociacions “avancen de manera molt adequada”, si bé va voler ser prudent a l’hora de donar més detalls en espera “del sí definitiu”.
Quant al futur préstec, el ministre ha destacat que es treballaria de la mateixa manera que s’ha fet amb el primer i que caldrà justificar que la do-tació es fa servir per fer front a despeses de la implantació del programa de transformació digital.