Polític de ‘Manual Digest’

“L’Albert diria que és un polític andorrà com els del Manual Digest, i que no sembli antiquat perquè no ho és”. Amb aquestes paraules definia avui Juli Minoves “l’amic” i company de vida política Albert Pintat, homenatjat pel Grup d’exsíndics i exconsellers generals (Gesco) en un acte que arribava amb dos anys de retard pels constants impediments que ha posat la pandèmia.

Després de la intervenció inicial de la síndica, Roser Suñé, reivindicant un homenatge “just i merescut”, i de les paraules de la presidenta del Gesco, Rosa Maria Mandicó, repassant la llarga trajectòria política del protagonista (va començar el 1982 com a cònsol menor de Sant Julià, posteriorment va ser conseller general en dues etapes entre 1985 i 1992, del 1995 al 1997 va ser ambaixador al Benelux i la UE, ministre d’Afers Exteriors del 1997 al 2001, ambaixador a la Gran Bretanya i Irlanda del Nord del 2001 al 2004 i finalment va ser escollit cap de Govern el 2005), ha estat el torn de dos amics “fidels”, Joan Gabriel i Juli Minoves, segons que els ha definit la mateixa filla de Pintat, Clara. “En política tenir amics és complicat”, ha apuntat, recordant la dita: “cuerpo a tierra que vienen los nuestros”. Però de Gabriel i Minoves n'ha destacat el suport “incondicional” i la contribució a “allisar el camí tan pedregós que és la política”.

Gabriel ha recordat com un “festeig” el procés de buscar candidat a cap de Govern que ha acabat amb el “sí” de Pintat, fent el símil matrimonial. Alhora ha repassat una legislatura “que en algun moment es posarà al lloc que li correspon”, ja que ha defensat que havia estat l’inici del procés de transformació del país que s’ha anat concretant en anys posteriors. “Ja parlàvem d’obertura econòmica i d’un canvi de fiscalitat, quan per a un partit com el nostre era pecat capital parlar d’imposició directa”, ha recordat, admetent que va ser una legislatura “en què es van trencar els ous per fer la truita, però no pots fer la truita perquè no tens temps”. Per Gabriel, Albert Pintat és un home “positiu i prudent”, que es nodreix de diferents nuclis de pensament per obtenir un “criteri bastant sòlid a l’hora de prendre decisions”, i una persona “capaç de fer que passin coses”.

I és precisament aquesta capacitat d’analitzar i examinar els temes abans de pronunciar-se el que ha fet que Minoves el situés com un polític “del Manual Digest”, destacant el seu paper en l’anomenada crisi del tabac o en el procés per assolir els convenis trilaterals de circulació de persones. “No sé què té l’Albert que quan demana quelcom es fa difícil dir-li que no. És d’aquelles velles i sòlides amistats que perduren”, ha afirmat.

Finalment, en el torn de paraula de l’homenatjat, ha fet memòria d’una època amb 14 consellers contra 14 que “ens obligava a ser creatius i tenir xispa” i en la qual s'ha mantingut “el principi sagrat que la llei la fa el Consell i el Govern executa. El Govern no ha de fer lleis”, ha reblat. Pintat, que s'ha mostrat “impressionat” per l’acte, tot i que ha bromejat assegurant que “vol dir que ja t’estan arxivant”, ha manifestat que enfundar-se “el gambeto i el tricorni em va transformar”. De la mateixa manera que es va mostrar convençut que el fet de tractar “amb gent important” permet “aprendre coses i el mestratge el guardes i surts molt millor de la política que no hi has entrat”.

L’excap de Govern va destacar la seva “fidelitat absoluta” als coprínceps i “obediència” al Consell General, apuntant la necessitat d’assolir acords transversals perquè “la política és l’art de viure i conviure junts”. I una màxima que espera que mantinguin els polítics de futur: “Andorra ha de preservar la neutralitat i la pau. Els pariatges ja parlaven de la pau eterna i tots els polítics han obeït aquesta Andorra. Andorra ha sigut terra de pau i això és capital”.

Tot plegat, per acabar concloent, però, que “he fet el que m’agrada i m’ho he passat molt bé”. Si és així, homenatge rodó.