Una lleugera variació dels tipus d’interès pot suposar un increment important de les despeses financeres dels comuns. Per aquest motiu, responsables de les administracions parroquials han expressat la seva preocupació per la vulnerabilitat de les corporacions a un eventual petit augment de l’euríbor.
Tal com recorda el conseller de Finances d’Ordino, Jordi Ordóñez, l’any 2011 una variació de poc més de mig punt en els tipus d’interès (l’euríbor va passar de l’1,615 al 2,35) va fer créixer un 32% la despesa en interessos. Tot i que aquest any l’índex de referència ha anat baixant (i la previsió és favorable), Ordóñez va remarcar que és complicat anticipar les variacions i va afegir que no es pot descartar que es tornin a repetir els augments de fa uns anys (de més del 2%), que serien molt perjudicials.
En aquest sentit va indicar que en un pressupost d’uns 10 milions d’euros aquest fet “suposa unes variables grans i fortes”. A això cal afegir-hi la caiguda d’ingressos dels últims anys. Ordóñez exposa el cas d’Ordino, que va registrar una caiguda dels ingressos per l’impost de transmissions patrimonials (ITP) del 40% l’any passat. La tendència es manté i en el primer trimestre d’aquest any la reducció ha estat del 47%. I respecte al 2008 els ingressos per ITP han caigut un 74%. A més, l’impost de construcció també ha disminuït dràsticament.
El pes dels interessos
Les despeses financeres han anat creixent els últims anys. Així, si es té en compte el percentatge de la despesa corrent que el Comú d’Ordino va destinar a interessos, el 2006 (amb un deute d’11 milions) va representar el 4,5%. El 2007 el deute va créixer fins als 19 milions i la despesa financera va suposar el 7,51% de la despesa corrent. El 2008 el deute es va enfilar als 25 milions i es va destinar el 14% de la despesa corrent a sufragar els interessos.
El 2009 el Comú va renegociar el deute (que es va quedar en 24,7 milions). La despesa financera es va situar al 6,45%. A partir d’aquesta data, tot i que el deute s’ha anat reduint, el cost dels interessos ha crescut. L’any 2010 es va destinar un 4% de la despesa corrent a aquest concepte, el 2011 va ser el 5,90% i per a aquest any s’ha pressupostat el 6,52%, tot i que la previsió és que es quedi en el 5,90%.
Davant d’aquestes xifres, el conseller de Finances d’Ordino remarca la necessitat d’actuar políticament i saber reaccionar a la situació que es planteja. I la via, segons Ordóñez, passa per destinar els ingressos extres que es puguin obtenir a eixugar deute. Així, va defensar que una part dels que s’aconsegueixin, per exemple del projecte de La Querola, han de tenir aquest ús, tot i que també s’ha de preveure una quantitat per a les inversions reals. El responsable de Finances va assenyalar que “es tracta de diners que són de tots i cal usar-los bé”, alhora que va concloure que “no hi ha una inversió més rendible que reduir deute”.
La consellera de Finances d’Escaldes-Engordany, Núria Gómez, també va posar en relleu que “no es pot permetre un increment de la càrrega financera”. Així mateix va explicar que a l’hora de fer el pressupost del 2012 el Comú va ser prudent i va preveure uns tipus alts. Quant a l’evolució de la despesa financera respecte a la despesa corrent, va créixer del 2006 al 2008, passant del 5,2% que es va destinar a interessos el primer d’aquests anys al 7,2% del segon i al 10% del tercer. El 2009 les despeses financeres van representar un 5,1% de les despeses corrents, el 2010 un 4% i el 2011 un 5,2%. Per a aquest any s’ha pressupostat que un 6% de les despeses corrents es destini a interessos.
Tot i així, el pes de les despeses financeres en el total del pressupost no és gaire elevat i està molt allunyat dels ajuntaments dels països veïns. A Ordino, l’any 2011 es va destinar un 1% del pressupost a pagar interessos. Ordóñez recorda que en el cas francès els governs locals han acceptat deute amb una part variable en productes estructurats. Això ha fet que hagin hagut d’afrontar tipus d’interès del 2% de la part fixa a més de la part variable del 40%. Així, mentre que a Andorra es paga per interessos un 2%, a França la xifra arriba al 40%.
