Nou escenari a la política municipal: Compromís canvia de socis i obté el suport del grup municipal de Junts per la Seu per al pressupost, que previsiblement, doncs, s'aprovarà en el ple convocat per dijous. I la CUP, en qui l'equip de govern s'havia recolzat en el que va de mandat? Fa pocs dies emetien un comunicat queixant-se que els números que els havien presentat són "poc socials". Davant d'un suport que sembla que venen més car que en els dos exercicis precedents, l'alcalde, Joan Barrera, apunta que "tot són punts de vista", però que els seus són uns números ja prou socials i, això sí, segueixen negociant. De moment, Compromís assumeix amb aquest acord els postulats que fins ara havien estat cavall de batalla en la discussió amb els de Junts, començant per les pujades d'impostos i taxes -amb IBI, escombraries i aigua al capdavant-. Quins són els arguments de l'alcalde per aquest aparent canvi? El primer, que amb la que li cau ara a sobre al ciutadà, en termes d'inflació, no és moment d'augmentar-li la càrrega impositiva; el segon, que de totes maneres tampoc tenien previst cap més pujada de les fetes fins ara. I aquí pau i després, glòria.
Queda per manifestar-se públicament el grup municipal d'ERC. Preguntat el portaveu, Francesc Viaplana, per aquest rotatiu, es limita a respondre que continuen negociant.
A quasi 27 milions d'euros ascendeix aquest pressupost que, excepte sorpreses d'últim minut, s'aprovarà dijous. Uns comptes "transversals", terme que triava Barrera per definir aquest gir en els equilibris de govern. "La política municipal ha de ser transversal", insistia, tot i estendre la mà als altres grups. De la CUP els separen "línies primes". O no tant, perquè en realitat les peticions dels anticapitalistes suposen una quantitat de diners considerable. Amb els juntaires, en canvi, ha estat més assumible: només han exigit un increment "puntual" en els ajuts a la promoció econòmica, uns 18.000 euros més, en una partida que queda finalment en 50.000 euros.
Amb evident satisfacció es referien a l'acord des de Junts. "Hem donat suport per responsabilitat", afirmava Jordi Fàbrega, que es referia també al retard amb què arriben els comptes, que no podran entrar en vigor fins a pràcticament finals d'abril (després del mes que han d'estar a exposició pública). Es congratulava d'aquest "viratge" de l'equip de govern davant unes prioritats, les de Junts, recalcava, defensades des del principi del mandat, "i davant de les quals ens havíem trobat amb un no a tot, fos per iniciativa pròpia o pels pactes amb la CUP".
Però no es tracta, adverteix, com és de rigor, "de cap xec en blanc", màxim quan tenen "confiança escassa en l'equip de govern" (i aquí treu a col·lació els episodis en què els del seu grup van ser infamats greument a les xarxes socials del consistori), així que faran un "seguiment estricte, amb reunions que ja estan fixades al calendari".
A banda dels impostos, Junts treu pit d'haver aconseguit col·locar altres de les seves línies vermelles: que el deute municipal -"que ha augmentat de quatre a dotze milions en la legislatura", insisteix Fàbrega- no s'enfili més, i els seus hits sobre seguretat i neteja i il·luminació. Han aconseguit la promesa que s'instal·laran càmeres que registrin les matrícules dels vehicles que entrin a la ciutat, així com en altres punts "conflictius". I al seu haver s'apunten que la plantilla de la Policia Municipal es completi amb tres nous agents i la del servei de neteja, amb tres operaris, amb l'objectiu en aquest cas, detallava el portaveu de Junts, que la neteja millori als barris. L'acord inclou també els ajuts als clubs esportius.
Si Barrera fa bandera dels prop de cinquanta milions que arribaran des d'institucions diverses -la Generalitat principalment- per a la residència, habitatge social i el pla de barris, Fàbrega desvincula que aquests projectes es puguin realitzar del fet que el govern català hagi retirat els pressupostos. "Però de garantit no hi ha res a la vida i per això hem d'apretar tots i per això és important aquest pacte", defensa. Ho corrobora el seu ara soci, per a qui es tracta d'estar "a l'altura, tots els grups, pels projectes de futur" que enfronta la ciutat.
Pel que fa a la CUP, els demana realisme, "perquè demanen unes partides que se'ns podrien escapar en l'execució".
