Tant des del Govern com des dels grups de la majoria, i fins i tot per part d’Andorra Endavant, s'ha qualificat el nou impost sobre les inversions estrangeres immobiliàries com un “primer pas” per frenar l’especulació, encara que des de Concòrdia i Partit Socialdemòcrata han coincidit a assenyalar que tindria efectes no desitjats.

La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha concedit que la inversió immobiliària ha crescut “a ritmes no desitjables”, fins i tot “posant en perill la cohesió social”. Entre el 2012 i el 2022 s’han declarat al voltant de 5.000 transaccions immobiliàries, que suposen una inversió de 1.240 milions d’euros. I l’impost serà una “via de moderació” que afavorirà l’arribada d’una inversió “de més qualitat”. El nou impost suposarà una recaptació d’uns cinc milions d’euros, segons ha recordat la consellera demòcrata, Meritxell López, encarregada de defensar el text per part de la majoria. I la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha aprofitat per destacar que aquesta recaptació permetrà desenvolupar “projectes importants” com pot ser el parc públic d’habitatge.

Però des de Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata no li veuen tantes bondats. Pol Bartolomé ha destacat que està “molt lluny del desitjable i del que necessita Andorra” i ha augurat que seria “contraproduent” entenent que farà augmentar encara més els preus dels habitatges. En aquest sentit, des de Concòrdia s'ha insistit en la necessitat de limitar a un sol bé immobiliari les inversions per part d’estrangers i a mantenir la moratòria fins que es modifiqui la Llei d’inversió estrangera (que Marsol ha anunciat que en dues o tres setmanes els en presentaria un “esquema”).

Similarment, Pere Baró des de la fila socialdemòcrata ha considerat que l’impost “no posa cap fre al mercat de l’habitatge de luxe” i que s’està posant “una catifa vermella als especuladors”.

De fet, tant Concòrdia com PS havien presentat reserves d’esmena a la llei, els darrers per reduir la bonificació de l’impost del 90% al 60% en els casos que l’immoble es destini a habitatge de lloguer residencial, i els primers per limitar el nombre d’adquisicions per part de no residents i per vincular la moratòria de la inversió estrangera a la futura llei i no a disposar de l’impost. “Si no es limita la compravenda als estrangers seguim construint segones residències per a gent de fora”, ha manifestat el president de Concòrdia, Cerni Escalé.


Satisfacció pel procés d’elecció del raonador tot i ser un “procés a mitges” 
Amb el nomenament de Xavier Cañada com a nou raonador del ciutadà, avalat per totes les formacions polítiques, el Consell General ha tancat el procés de crida oberta per a l’elecció del relleu del fins ara raonador, Marc Vila, un procés endegat arran de les recomanacions de la Comissió de Venècia i també a petició del mateix Vila. Un procés, del qual tots els grups s'han mostrat “satisfets” si bé, des de Concòrdia, Jordi Casadevall ha lamentat que s’ha quedat una mica a mitges quant a “transparència”. En aquesta línia, Casadevall ha assegurat que la seva formació està “satisfeta amb el fons però no amb les formes” i ha lamentat que, després que un mitjà digital donés en pocs dies de diferència dos noms dels aspirants com a favorits, el consens assolit hagi estat a darrera hora i “una mica atropellat”. A la vegada el parlamentari de Concòrdia ha retret a la majoria que malgrat la voluntat de consens, durant el procés “la seva majoria l’hem notat”.

Des del grup de la majoria, Jordi Jordana ha recordat que el procés seguit no tenia una base legal, motiu pel qual “tots ens hem de sentir satisfets tant del fons com de les formes”.

Al torn de l’Executiu, el cap de Govern, Xavier Espot, ha remarcat que Cañada és un candidat “oportú i adequat” en reunir els requisits demanats. Així mateix, ha negat que la tria “es fes des de l’edifici administratiu, com el senyor Casadevall ha insinuat”.

En la sessió s'ha nomenat també Beatriz Pintos i Nicolas Mérindol com a membres del consell d’administració de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA).


Vistiplau al CDI amb Holanda, el quinzè
Amb l’assentiment de tots els grups, el ple va donar el vistiplau a la ratificació del conveni per evitar la doble imposició (CDI) amb Holanda, el quinzè d’aquestes característiques. El titular de Finances, Ramon Lladós, ha incidit en la importància d’ampliar aquesta xarxa per poder diversificar l’economia i aconseguir inversió estrangera de qualitat.

Sí a la figura del vigilant privat provisional
La sessió ha servit també per aprovar la modificació de la Llei de seguretat privada, un text que flexibilitza els criteris de contractació d’aquest personal i crea la figura del vigilant provisional que, com ha recordat la ministra de Justícia i Interior, podrà exercir únicament determinades funcions en situacions de necessitat. El text simplifica el registre.


Autoritzada la nova freqüència a France Info
També per assentiment dels grups el Consell General ha aprovat la sol·licitud d’autorització per a l’atribució d’una nova freqüència de ràdio a l’emissora France Info. La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha destacat el valor d’aquesta autorització en el sentit que contribueix a un dels objectius del ministeri com és l’equilibri amb els dos estats veïns.