El ministre portaveu del Govern, Guillem Casal, ha explicat durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que la presentació del projecte de llei de descongelació dels lloguers no es farà aquest any, tal com s’havia previst inicialment, sinó que la voluntat de l’Executiu és que es presenti durant el primer trimestre de l’any vinent.
El motiu de l’ajornament, segons Casal, és “perquè hem cregut pertinent fer una ronda de consultes més àmplia a sectors clau del país”, com són els llogaters, els propietaris i la societat civil. Aquesta ronda de consultes s’iniciarà després de les festes de Nadal, ja que, en paraules de Casal, “tenim marge d’un any, i no cal anar amb presses, que mai no són bones conselleres”.
La decisió d’ajornar la presentació del projecte de llei s’ha fet “perquè s’ha analitzat la informació que es tenia i es vol presentar un text tancat i executable, sense marejar la ciutadania”, ha dit el ministre portaveu. El projecte es compartirà amb els grups de la majoria “i segur també amb els de l’oposició”, ha afirmat Casal, per a qui l’objectiu “és calcular amb la màxima precisió possible l’impacte d’una mesura que suposa un canvi de paradigma després d’anys de pròrrogues de la congelació dels lloguers. No hi ha res de dolent a voler consultar i intentar esbrinar si el model que hem treballat internament, quan el portem a l’exterior, realment té els efectes desitjats”.
Després de mesos de treball, un esborrany del text es va filtrar a dos mitjans de comunicació, cosa que va provocar les crítiques de l’oposició i l’enuig de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) i de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) tot i que per motius ben diferents.
En el cas dels grups parlamentaris, per alguns, com ara el PS o Andorra Endavant, es podia tractar “d’un globus sonda”. Des de Concòrdia, en canvi, es va lamentar que s’hagi tancat un text sense tenir en compte els actors implicats. L’APBI, per la seva part, va denunciar, en un comunicat, que l’oferta no ha augmentat proporcionalment amb el nombre de residents, i que el problema no es pot abordar tangencialment, carregant-ne la responsabilitat al propietari. A més, recorda que en paral·lel el mercat ha experimentat una entrada d’inversió estrangera que no està orientada a les necessitats del país. Mentre, l’USdA, criticava que els salaris del sector privat no han absorbit l’impacte de la inflació i aquesta mesura agreujarà una crisi de l’habitatge que ja és estructural. El sindicat anava més enllà i titlla d’incoherent el projecte de l’Executiu, ja que està disposat a permetre increments acumulats del 25% en el preu dels lloguers però només està disposat a apujar el salari mínim com a molt un 6%. Segons l’USdA, la conclusió és prou evident: això provocarà una pèrdua brutal del poder adquisitiu de les famílies i farà impossible mantenir unes condicions de treball dignes. El tema va anar pujant com un suflé fins el punt que va obligar el cap de Govern, Xavier Espot, a sortir al pas amb unes declaracions al Palau Episcopal i a la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, a convocar d’urgència el Consell Econòmic i Social (CES) primer per dilluns i després per ahir dimarts.
DOCUMENT FILTRAT
En el document que es va filtrar, les pròrrogues dels lloguers només s’acabaran el 2027 en els contractes signats abans o durant el 2012. Per als posteriors, s’establiran pròrrogues de fins a cinc anys. La pujada de preus dels contractes nous seria d’un màxim del 25% per als pisos amb rendes actuals més baixes, amb una aplicació gradual.
Pel que fa a l’augment de preu dels lloguers, seria d’un màxim del 25% en els pisos amb els preus actuals més baixos, els que siguin inferiors o igual a 8 euros per metre quadrat. La pujada, però, no es podria fer de cop, sinó que hauria de ser prorratejada durant els cinc anys de contracte amb una aplicació gradual any per any. Per als preus superiors als 8 euros per metre quadrat, la forquilla d’increments va del 20 al 5%. Tanmateix, per als contractes prorrogats l’increment seria únicament de l’IPC. El text deixa fora d’aquest procés els habitatges de més de 150 metres quadrats de superfície o els que tenen una renda mensual de 2.500 euros.
