El ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, ha dit que l’objectiu de la futura llei llei del sòl és garantir un creixement urbanístic “ordenat, sostenible i equilibrat a 15-20 anys vista”.  

Ferré ha comparegut juntament amb el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, i la ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, davant la comissió d’estudi del Consell General que avalua com ha de ser la reforma de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU).

En la seva intervenció, el ministre de Territori i i Urbanisme ha assenyalat que el model d’urbanisme concentrarà els edificis més grans a les zones més urbanitzades i, en canvi, que segons es vagi allunyant del centre, la construcció a les zones perifèriques estigui molt més limitada tant pel que fa a la volumetria i a l’alçada, augmentant alhora la superfície mínima de les parcel·les. Ferré ha anunciat la creació d’un Pla Estratègic Nacional de Planificació Territorial i Creixement Urbanístic consensuat amb els comuns amb un document de caràcter global. 

ESTUDIS DE CÀRREGA
El punt de partida haurien de ser els estudis de capacitat de càrrega màxima parroquials, que haurien de ser l’eina principal per guiar com ha de créixer i organitzar-se un territori. També s’establirien unes zones de protecció màxima on no es pugui construir gairebé res.

El Govern accepta la proposta dels comuns d’establir quotes anuals d’edificabilitat -de caràcter temporal i puntual-, sempre que sigui necessari. Aquest sistema que ja s’aplica a la Massana podria formar part de la futura llei. El ministre ha apuntat altres aspectes que considera fonamentals com ara la implantació del sòl urbà de màxima protecció. Serien aquells terrenys on qualsevol construcció estaria prohibida amb alguna excepció com podria ser la d’un refugi de muntanya.

En aquest marc d’un creixement més ordenat, Ferré ha esmentat la necessitat de tenir en compte la reserva d’espais per a equipaments nacionals i parroquials o flexibilitzar el model de cessions urbanístiques. La futura llei, segons el ministre, busca assegurar que els terrenys privats mantinguin el valor patrimonial, mentre s’aconsegueix un urbanisme més equilibrat entre parròquies i adaptat a les necessitats socials, econòmiques i ambientals del país.

Finalment, ha defensat la inclusió d’habitatges assequibles dins dels projectes d’interès nacional i la regulació de noves urbanitzacions allunyades dels nuclis urbans amb baixa densitat i serveis mínims per reduir l’impacte ambiental i preservar la biodiversitat.

En relació amb l’afectació de la llei en l’agricultura i la ramaderia, Guillem Casal ha afirmat que s’ha constatat una clara i consistent disminució  de la superfície agrària destinada al conreu de tabac, una lleugera tendència a la baixa de la superfície destinada a prats de dall i un increment sostingut de la superfície de peixeders (prats naturals de pastura). 

Una part de la superfície, especialment la del conreu de tabac, s’està destinant a usos urbanístics i que al mateix temps s’està substituint els prats de dall per peixeders (prats naturals de forta pendent en els quals és difícil o impossible fer treballs mecanitzats).

Si aquesta tendència no es reverteix es produirà una pèrdua de capacitat de la producció agropecuària que afectarà principalment al conjunt del sector primari i en especial a la ramaderia per dos motius:  d’una banda la disminució de la capacitat de producció farratgera i de l’altra la disminució de la capacitat d’estesa de fems, posant-se en perill la perdurabilitat del sector primari i, per consegüent, la producció de productes locals de proximitat i en particular la de  carns.

Casal ha fet referència a la disminució del nombre de bovins i ha avançat que caldrà continuar fent esforços pressupostaris per a poder acompanyar el sector ramader.

Sobre el calendari per a la tramitació de les lleis, Casal ha respost que per la part del seu ministeri, ha dit que la de l’aigua entrarà durant el primer semestre de l’any vinent i que està molt avançada. “La meva voluntat és presentar-la abans als comuns i compartir-la amb els consellers de la comissió com he fet sempre”. Aquest text, molt tècnic, s’adapta a la normativa europea. “Parla sobre la globalitat dels recursos hídrics”, ha afegit. Pel que fa a l’impuls del primer parc natural nacional d’Andorra s’està treballant amb els comuns d’Ordino i de Canillo per entrar la llei que el regirà durant l’any vinent. Aquest text, però, no forma part de la LGOTU.

LLEI DE PATRIMONI
La ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, per la seva part, ha apuntat que la Llei de patrimoni està previst que entri a tràmit parlamentari el juny del 2026. Abans, la ministra ha detallat les implicacions del ministeri en el creixement sostenible i en concret en els entorns de protecció.

La nova normativa té com a voluntat, segons Bonell, facilitar la col·laboració i corresponsabilitat entre els agents implicats en la gestió del patrimoni cultural immoble i adaptar la llei a les millors pràctiques internacionals i al concepte evolutiu del patrimoni internacional. També millorarà l’accessibilitat del patrimoni immoble (físicameent i virtualment) i promourà una gestió participativa del patrimoni i fomentarà la trestauració i el manteniment dels béns protegits mitjançants ajuts públics i avantatges fiscals (mecenatge).