Garantir la protecció i el benestar digital de menors i adolescents sí, però fer-ho de forma garantista i respectant en tot moment els drets fonamentals d'infants i adolescents, especialment el dret a la privacitat, a la protecció de dades personals, a la llibertat d'expressió i a la participació, així com el principi de proporcionalitat. Aquest és l'objectiu de la desena d'esmenes que el grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat al projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents, tal com han explicat els consellers generals socialdemòcrates Pere Baró i Laia Moliné, que han insistit que la protecció dels infants "és una de les prioritats de la formació" i que amb les esmenes es preten "una protecció més clara juridicament, més garantista i més efectiva".
Així, i davant un text "massa obert" presentat pel Govern i per evitar "interpretacions expansives" i que es depengui "de les consideracions del Govern de torn", Moliné ha detallat que amb els esmenes "es clarifica qui ha de prendre les decisions en matèria de polítiques públiques", en aquest cas la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència, a la vegada que es delimita el rol d’Andorra Digital, deixant clar que es tracta d'un "òrgan tècnic", amb la missió d'analitzar riscos i fer les recomanacions escaients, unes recomanacions però que no seran vinculants, garantint d'aquesta manera que "no hi hagi cap ambigüitat en la distribució de competències i el control democràtic de decisions que afecten drets fonamentals".
"Estem parlant de limitar l'accés d'infants a serveis digitals i de mesures de protecció i aquestes decisions han der ser del Govern i no d'un òrgan tècnic", ha insistit Moliné, que ha explicat que hi ha una esmena també per tal que l'informe anual que Andorra Digital ha de lliurar a la Comissió Nacional de la Infància i l'Adolescència sobre l'estat d'execució i les accions dutes a terme s'hagi de trametre també al Consell General "per al seu coneixement". També, i amb l'objectiu de "reforçar els mecanismes d'avaluació i transparència" es proposa que la Comissió hagi de publicar anualment al portal de transparència un informe de síntesi de les activitats d'avaluació realitzades i dels resultats obtinguts.
A la vegada, en la mateixa esmena, s'estableixen "criteris objectius, transparents i verificables" que Andorra Digital ha de seguir a l'hora d'identificar serveis digitals o xarxes socials que puguin constituir un risc per al desenvolupament dels infants i adolescents i que, eventualment amb el reglament corresponent el Govern decideixi prohibir per als menors de 16 anys, reglament que hauria d'estar enllestit en sis mesos.
Concretament es tracta de la naturalesa dels continguts accessibles, especialment aquells que comportin violència, contingut sexual o conductes addictives, les funcionalitats del servei que puguin afavorir l'ús compulsiu, la desinformació o la interacció amb desconeguts sense garanties suficients, l'impacte potencial sobre la salut física o mental i el desenvolupament evolutiu i el benestar dels infants i adolescents, i els mecanismes de verificació d'edat i de protecció de privacitat disponibles.
D'altra banda, les esmenes incorporen mesures concretes per protegir els menors en l’entorn digital. Destaca la regulació del “sharenting”, que estableix que, en cas de desacord entre progenitors o tutors, no es pot difondre contingut del menor fins que hi hagi resolució judicial, aplicant un "principi de precaució" que protegeix el menor abans que es produeixi el dany, segons ha precisat Moliné, que ha recordat que el text entrat a tràmit pel Govern preveu que en cas de desacord el batlle ho pugui prohibir, una prohibició però que arribaria ja a posteriori.
Els parlamentaris socialdemòcrates defensen que amb les esmenes es millora la seguretat jurídica mitjançant noves definicions clau a la vegada que es reforça les garanties en l’ús de dades dels infants, establint límits clars per evitar usos indeguts o sistemes de control indiscriminat.
En aquest sentit, Moliné va destacar que les operadores han de garantir la disponibilitat efectiva de funcionalitats de control parental i de protecció de menors així com mecanismes com l'autentificació de l'edat segura, però va insistir que en cap cas aquestes mesures "poden comportar la imposició de mecanismes generals de filtratge o bloqueig del trànsit ni vulnerar el principi d eneutralitat de la xarxa".
Finalment, el PS proposa afegir una disposició transitòria per establir un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la llei perquè administracions i operadors s'adaptin a les obligacions que s'hi fixen.
