“No complir amb les condicions del contracte no és prou motiu per a la seva rescissió? I si el SAAS ja està fent el servei que no cobreix l’empresa, no es pot pensar a replantejar l’externalització d’aquest?”. Així li ho ha plantejat la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, a la ministra de Salut, Helena Mas, en la interpel·lació relativa al servei de transport sanitari assistit no medicalitzat, qüestió per la qual també ha preguntat la presidenta del grup d’Andorra Endavant, Carine Montaner, per qui també “el SAAS ha d’actuar” i “deixar d’externalitzar un servei perquè fa anys que hi ha problemes”.

Mas, que ha volgut deixar clar, negant les afirmacions de Montaner, que “en cap cas s’ha deixat el país sense transport sanitari assistit no medicalitzat, ha passat de puntetes sobre els plantejaments fets des de la bancada de l’oposició, i s'ha limitat a recordar que el contracte amb l’empresa adjudicatària del servei ja preveu sancions de fins a 6.000 euros per incompliments, de la mateixa manera que preveu també la possibilitat de rescissió anticipada per incompliment contractual. Amb tot, la titular de Salut, ha remarcat que “seguim pensant que el servei ha de ser amb aquesta empresa”, i ha apel·lat a deixar concloure el procés de mediació iniciat entre els treballadors i l’adjudicatària del servei per mirar de trobar una solució al conflicte.

En aquest sentit, la ministra, que ha insistit que Govern, ministeri i SAAS “són molt sensibles” a aquesta qüestió com demostra el fet que des de l’adjudicació del servei s’han mantingut ja trenta reunions amb els representants de l’empresa i els representants dels treballadors”, ha explicat que es porten ja tres setmanes i que “el procés està en el seu punt àlgid” i a punt de concloure, i ha demanat “no interferir” en el mateix amb determinades afirmacions. Mas, però, no ha donat detalls del procés de mediació tot recordant que la llei preveu que aquest “és confidencial”.

D’altra banda, i responent a una pregunta de la consellera general d’Andorra Endavant Noemí Amador relativa a la manca de places en les residències per a persones dependents i gent gran, la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, ha assegurat que cap persona que pugui estar en una llista d’espera “queda desemparada”, ja que algunes troben assistència en un centre privat i demanen el recurs públic, i altres són ateses pel Servei d’Atenció Domiciliària.


El text de l’oblit oncològic és encara a les beceroles

Després que des l’Associació Andorra Contra el Càncer (Assandca) s’hagués apuntat que la llei per garantir el dret a l’oblit oncològic podria veure la llum amb certa celeritat, la ministra de Salut ha refredat avui aquesta expectativa i ha atribuït a un “malentès” l’optimisme mostrat des de l’associació. 

I és que Helena Mas, responent a una interpel·lació de la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela sobre aquesta qüestió, ha deixat clar que els treballs per tirar endavant un text  que garanteixi aquest dret i que faciliti que les persones que han superat la malaltia no es trobin en dificultats a l’hora de poder contractar per exemple un préstec o una assegurança mèdica o de vida, estan encara en fase “incipient”. Per aquest motiu, a hores d’ara no hi ha ni calendari, ni planificació ni termini perquè aquest text pugui ser una realitat, ha continuat la ministra, que ha apuntat que “s’analitzarà també si cal establir també d’altres patologies”.

Vela, que ha aprofitat per evidenciar novament la manca de dades relatives a la incidència del càncer al país, ha retret a la ministra que s’hagués parlat d’aquesta opció amb Assandca just després que des de la seva formació s’hagués fet la pregunta.


Incompliment de terminis amb la Llei d’igualtat

El cap de Govern, Xavier Espot, ha admès el retard en certs aspectes del desplegament de la Llei per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre  dones i homes, si bé ha apuntat que en d’altres es va més avançat i fins i tot alguns, que no tenien termini, ja s’han fet. En aquest sentit, i malgrat que la llei donava dos anys de termini, Espot ha avançat que ja està enllestit un esborrany del protocol contra l’assetjament sexual en l’àmbit laboral, text pendent d’una darrera revisió per part del gabinet jurídic i que es passarà també al Consell Econòmic i Social (CES).