Des del grup parlamentari socialdemòcrata s’han presentat 17 esmenes al Projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges, una d’elles proposa que es prorroguin per dos anys els contractes de lloguer, en comptes d’entre un i quatre en funció de la seva antiguitat, com preveia el Govern. En aquest cas, quan no hi hagi acord entre propietari i llogater, només els “petits propietaris” (aquells que tinguin un màxim de quatre propietats per a lloguer destinades a habitatge per a residència habitual i permanent, segons les esmenes socialdemòcrates) podran augmentar les rendes, com a màxim en l’equivalent al 50% de l’índex de preus de consum (IPC), o pel 100% en cas que el bé immoble no estigui amortitzat. Aquells petits propietaris que tinguin un preu inferior a 6 euros el metre quadrat també podran aplicar un 6% d’increment, doncs aquestes rendes “ja no es corresponen a la realitat”, ha justificat la presidenta del grup parlamentari, Judith Salazar, acompanyada de Susanna Vela i Pere Baró.

Com en el text original, i com es donava en anys anteriors, la prioritat és que arrendatari i arrendador arribin a acords, i en aquest cas els socialdemòcrates aposten perquè es facin contractes nous amb una vigència de cinc anys permetent increments de preus de fins al 10%. I aquells “petits propietaris” amb rendes inferiors als 6 euros el metre quadrat també podran aplicar un increment del 6% suplementari.


Pisos buits
Una altra esmena presentada per PS-SDP afecta el gravamen sobre  els pisos buits, que l’augmentaria fins a 50 euros per metre quadrat (enfront dels 20 euros per metre quadrat que preveu el text original del Projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatge). Els socialdemòcrates entenen que cal que l’impost tingui un “efecte dissuasiu”. És a dir, que “tenir un pis buit ha de ser perjudicial” per al propietari. 

I perquè així sigui cal que l’impost sigui “executiu sí o sí”, és a dir, que la declaració del pis buit no sigui voluntària com fins ara. Per poder aplicar l’impost a tots els propietaris de pisos buits, els consellers de PS-SDP proposen establir l’obligatorietat per a les administracions públiques (incloent-hi l’administració general, els comuns i les  societats parapúbliques) de cedir les dades “en benefici d’un projecte que respon a l’interès públic”. Segons ha explicat Salazar, aquesta possibilitat ja es recull a la Llei qualificada de protecció de dades, i ha assenyalat que les dades es tenen als comuns per aplicar l’impost sobre els béns immobles i saben els pisos que hi ha, qui n’és el propietari i si el bé està ocupat o no. En aquest punt, el conseller Pere Baró ha comentat que es demana establir aquesta obligatorietat “a manca” del registre de la propietat, que “seria l’ideal”, i per a la creació del qual també s’ha introduït una esmena, com ja s’havia fet en l’anterior legislatura.

En relació amb els habitatges d’ús turístic, els socialdemòcrates volen ampliar la moratòria a tots els tipus d’habitatge, incloent-hi xalets i adossats. Així, cap tipus de vivenda podria obtenir l’autorització per ser destinada a ús turístic.
 

Model socialdemòcrata
A part de les esmenes més novedoses, els socialdemòcrates n’han presentat d’altres ja introduïdes la legislatura passada i per les quals, per exemple, volen encomanar al Govern que incorpori el fons per l’habitatge al pressupost per al 2024 o modificar la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme perquè la meitat de la cessió de sòl obligatòria es destini a habitatge públic, a més d’obrir el debat per definir què s’entén per “assequible” proposant que s’estableixi en el màxim del 33% de l’ingrés medià familiar, com ha recordat la presidenta suplent del grup, Susanna Vela.

En total, el grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat 17 esmenes, 8 “d’específiques” al text d’aquest projecte de llei i 9 de més “generals”, i que ja s’havien presentat la legislatura passada, i en conjunt mostren que “no compartim aquesta llei, ni compartim el model de DA” per estimular l’habitatge, ha remarcat Baró, concloent que “no és el moment de descongelar”.