“Per poder venir a treballar al país cal un coneixement molt bàsic de català, i no només per treballar, sinó també per viure-hi i residir-hi. El mínim dels mínims és que en aquest país tothom tingui uns mínims bàsics de català”. Així de contundent s'ha mostrat la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, en la presentació de les setze esmenes que la formació ha presentat al projecte de llei de la llengua pròpia i oficial entrat a tràmit per l’Executiu, unes esmenes adreçades fonamentalment a la universalització de l’obligació d’haver d’acreditar uns mínims coneixements de català, a suprimir un règim sancionador que consideren “no conforme al principi de legalitat” per elaborar-ne un que sí s’hi adeqüi i a reforçar el paper de l’Administració en la promoció i el foment de l’ús de la llengua i en el seu rol exemplaritzant.

D’aquesta manera, i per a totes les modalitats d’autoritzacions d’immigració i no únicament de residència i treball com estableix el text del Govern, el PS proposa que tota persona que sol·licita una autorització inicial hagi d’acreditar el nivell A1 de català o que superi una formació inicial prèvia. En el cas que es tracti de la renovació de l’autorització, els socialdemòcrates plantegen que s’hagi d’acreditar com a mínim un nivell A2 de català, obligació de la qual quedaran únicament deslliurades aquelles persones que comptin amb un dèficit de la capacitat d’aprenentatge lingüístic causada per l’edat, patologia o discapacitat i que comptin amb el certificat acreditatiu corresponent.

Així mateix, la formació socialdemòcrata planteja que per als professionals titulats s’estableixi l’obligació d’acreditar un nivell B2 de llengua catalana i per aquest motiu recupera dues esmenes ja presentades l’anterior legislatura a la Llei de modificació de la Llei de professions titulades i de col·legis professionals i a la Llei reguladora de les professions titulades de la salut per tal d’establir aquesta obligació i per fixar un termini de dos anys per a tots aquells professionals liberals autoritzats a exercir la professió abans de l’entrada en vigor de la llei per tal que puguin acreditar aquest nivell B2 si no el tenen.

D’altra banda, els socialdemòcrates esmenen també l’article relatiu als responsables de les infraccions per incloure les administracions ja que, a diferència del que passa amb les empreses i els treballadors, amb el text que hi ha a tràmit “l’Administració pública no té cap responsabilitat i hauria de ser exemplificant”. Així, i igual com en el cas que la infracció sigui en una activitat comercial, el responsable és el titular del comerç, el PS vol que si es tracta d’infraccions comeses en l’exercici de l’Administració sigui aquesta la pròpia responsable, “sense perjudici del dret d’incoar el règim disciplinari contra la persona que de facto hagi incomplert l’obligació d’utilitzar la llengua nacional”.

Pel que fa al règim sancionador, Salazar ha lamentat que les sancions no estiguin clarament tipificades i simplement es remeti a l’incompliment dels articles, un fet que deixa massa espai a la “discrecionalitat” i que, al seu entendre, “és contrari al principi de legalitat”. Per això, la formació proposa la supressió de dit article amb la intenció que durant els treballs en comissió es pugui, via transacció, tipificar els diferents incompliments de la llei.

D’altra banda, la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, ha recordat que la llei parla de garantir l’ús del català en mitjans de comunicació però que des de la formació es vol anar més enllà i incloure també “tot l’entorn digital”. 

També es proposa canviar el títol de la llei substituint el terme pròpia per nacional, de manera que, en cas d’acceptar-se l’esmena, el text es diria llei de la llengua nacional i oficial. Així mateix, Vela ha explicat que s’esmena també els articles referits a la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació i al Consell Nacional per la Llengua per tal de fixar-ne per llei la composició i les competències.