Si la consulta sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea se celebrés avui fins a un 46,4% dels andorrans votaria en contra del text negociat, segons es posa de manifest en l’enquesta política feta pública per Andorra Recerca+Innovació (AR+I).

No obstant això, si es comparen els resultats de l'enquesta amb la realitzada el 2024, any en què també es va preguntar per aquesta forma de relació amb la UE, els partidaris de l'acord han augmentat de forma significativa. I és que fa dos anys únicament el 24% dels enquestats va assegurar que votaria a favor de l'acord en el referèndum, percentatge que en aquesta ocasió s'eleva fins al 33,5%, i que, com va apuntar el responsable de l’àrea de Sociologia d’Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó, prové principalment d'aquell grup de persones que no tenien encara el vot decidit, que han disminuït del 23,1% (2024) al 15,5%, ja que els contraris es mantenen percentatges molt similars: 46,9% el 2024 davant del 46,4% d'enguany.

L'enquesta també mostra que cada vegada hi ha més persones que han sentit a parlar de les negociacions (un 91,7% enfront del 88,3% del 2025) entre els andorrans. Si es demana sobre si se senten informats, cal destacar que un 34% dels andorrans diu que sí enfront d'un 65% que diu que està poc o gens informat. Un aspecte que Micó va voler destacar és que quan es demana si s'està a favor o en contra, el 'sí' és més elevat entre els que diuen que se senten informats, ja que s'eleva fins al 51,7% i, en canvi, un 38,1% diu que estan en contra. Entre els que diuen estar gens o poc informats l'opció 'en contra' guanya amb un 52,5%.

Entre les persones que han sentit a parlar de les negociacions, un 15% veu com a punts favorables la lliure circulació, un 10% l'obertura econòmica i un 8,4% l'aspecte econòmic. En canvi, també la lliure circulació és assenyalat en un 32,3% dels casos com a aspecte negatiu i un 9,8% assenyala la pèrdua de sobirania. Un altre 9,4% veu com a punt negatiu la seguretat. 

I entre les que han sentit a parlar de l'acord, un 45,7% creu que ha de ser molt o més aviat negatiu enfront un 31,7% que el veu molt positiu o més aviat positiu. Si es compara amb l'enquesta anterior tenim que creix el percentatge dels que el veuen negatiu, ja que passa del 34,1% al 45,7%. I els que ho veuen positiu davallen passant del 35,2 al 31,7%. 

En relació al tipus de relació que el Principat ha de mantenir amb la Unió Europea, un 4,1% dels enquestats, un punt i mig menys que fa dos anys, consideren que Andorra hauria d'esdevenir un estat membre. El 22,2%, un punt més que en l'enquesta del 2024, considera que cal un acord d'associació com el que s'ha negociat, mentre el 13,5% –eren l'11,1% fa dos anys– voldrien un acord d'associació diferent de l'actual.

Així mateix, augmenten també els ciutadans que voldrien simplement mantenir els acords actuals amb la Unió Europea, que passen del 38,6% del 2024 al 44,1% mentre disminueixen aquells que voldrien reduir la relació actual amb la UE, que passen del 6,6% al 3,1%.

Mateixa tendència
Al marge dels 403 nacionals, en l'enquesta s'ha demanat també l'opinió a 399 residents no andorrans que, si bé amb percentatges diferents, es posicionen de manera similar sobre l'acord. Així, si ara hi hagués la consulta fins a un 41,4% dels enquestats hi votaria en contra enfront del 36,1% que hi votaria a favor. Quant a si globalment l'acord és positiu o negatiu, el 39,1% dels enquestats el veu més aviat negatiu davant el 35,5% que el considera positiu, mentre un 18% afirma que no ho sap i un 7,3% no el veu ni en un sentit ni en l'altre.


Concòrdia i Andorra Endavant se salven del suspès general

El grup parlamentari de Concòrdia, amb un 5,6, i el d'Andorra Endavant, amb un 5,1, són els únics que se salven del suspès generalitzat que fan els enquestats a Govern i grups parlamentaris. I és que els ciutadans donen una nota mitjana a l'executiu de 4,4, mentre als dos grups que li donen suport, Demòcrata i Ciutadans Compromesos, els puntuen amb un 4,8. L'altre grup de l'oposició, el socialdemòcrata, suspèn amb un 4,9, mentre en aquesta ocasió l'enquesta no té en compte el conseller liberal Víctor Pintos, adscrit ara a la majoria parlamentària.

Quant a les diferents institucions, i malgrat ser el primer any que es demanava per ella a l'enquesta, el Raonador del Ciutadà és la que genera més confiança entre la ciutadania amb una nota mitjana de 6,4, seguida dels comuns que reben un 6,2. En tercer lloc, se situa el Consell General, amb un 5,9, mentre la Justícia rep un 5,7. El Govern i els sindicats es valoren amb un 5,3 mentre les formacions polítiques en el seu conjunt reben un 5,1.

Finalment, i després de suspendre en les enquestes dels anys 2021 i 2022, els Coprínceps reben un 5,2.

D'altra banda, i com és habitual, en l'enquesta es demana als ciutadans per la seva ideologia política i per l'interès polític. En aquest sentit, el centre és la majoritària, amb un 19,8% que diu que és de centre, un 16,2 de centredreta i un 13,8 de centreesquerra. Un 12,9% diu que és de dreta i un 13,3% d'esquerra. L'extrema esquerra és com es defineix un 1,9% dels enquestats i un 1% diu que és d'extrema dreta.

En relació amb l'interès, fins a un 59,2% dels enquestats assegura que la política li interessa molt o bastant, mentre un 40% afirma que molt poc o gens, percentatges que es mantenen estables.