A la Seu d’Urgell fa temps que notem un deteriorament evident de la convivència i de l’ús de l’espai públic. Cada cop són més recurrents els sorolls nocturns, els desperfectes, la brutícia o les actituds que generen malestar entre els veïns. I això no només afecta la percepció de seguretat, sinó també l’autoestima col·lectiva. No és exagerar, només cal escoltar la ciutadania i caminar pels carrers per confirmar una sensació creixent que la ciutat s’ha anat deixant anar.
Cal ser clars: el civisme, i per tant l’incivisme, és un fenomen complex, amb causes diverses i que no es resol d’un dia per l’altre. No hi ha solucions simples. Però justament per això necessitem eines que ens permetin abordar el problema amb una mirada integral, compartida i educativa. Per aquest motiu, al darrer ple municipal, Junts per la Seu vam impulsar i aconseguir aprovar la redacció d’una Ordenança Municipal de Civisme i Convivència, amb el suport de CxlS i ERC i el vot contrari de la CUP. 
El cas és que la Seu és, avui, una excepció entre municipis de la seva dimensió. Ciutats com Sabadell, Viladecans, Lloret de Mar o Castell-Platja d’Aro ja han redactat o actualitzat les seves ordenances de civisme en els darrers anys, i d’altres, com Barcelona, n'estan revisant els seus models. I encara més significatiu: Berga, governada precisament per la CUP, també va aprovar una ordenança de civisme per abordar els mateixos reptes que tenim nosaltres. El mateix partit que a Berga impulsa eines per millorar la convivència, a la Seu s’hi oposa frontalment, una incoherència que no ajuda ni al debat polític ni a la ciutat.
A la Seu i a Castellciutat, en canvi, no disposem d’aquest marc clar que ajudi a gestionar situacions quotidianes com el respecte al descans veïnal, la cura del mobiliari urbà o la neteja dels espais comuns. I mentre això passa, la ciutat s’ha anat degradant: carrers bruts, contenidors plens i deteriorats, espais mal mantinguts i un enllumenat sovint insuficient. La Policia local fa mans i mànigues, però treballa amb 14 agents operatius quan l’organigrama en preveu 22, una diferència que condiciona de manera evident el servei.
És en aquest context que necessitem una ordenança. Per establir drets i deures de tots en l’espai públic, no per castigar ni per imposar, sinó per responsabilitzar-nos plegats. Les sancions hi seran, perquè tota norma les preveu, però no en són l’eix. L’objectiu principal és pedagògic: ordenar, prevenir i incentivar comportaments respectuosos. Per això la moció aprovada inclou la creació d’un grup de treball ampli, amb presència dels grups municipals, la Policia local, Serveis Socials, Joventut, centres educatius i entitats veïnals i comercials. Només des del consens i la implicació comunitària podem aspirar a una eina útil, moderna i adaptada a la realitat urgellenca.
Els urgellencs paguem més impostos que mai –més d’un milió d’euros addicionals anuals respecte a l’anterior mandat– i el mínim que podem exigir és que aquest esforç es tradueixi en una ciutat més neta, més cuidada i més agradable per viure-hi. El civisme és, probablement, la política pública més transversal que tenim: afecta la neteja, la convivència, la seguretat, l’educació i la qualitat de vida quotidiana. 
No és nou treballar pel civisme a la ciutat, però malauradament ara no és una prioritat, i així estem. Recordem amb una autoestima de ciutat –avui perduda– aquella campanya de fa més d’una dècada: “La Seu és casa teva, cuida-la”. 
El que proposem, doncs, no és una ordenança per tenir la mà dura, sinó per reforçar el sistema de drets i deures, el respecte mutu, recuperar l’orgull de ciutat i fer possible allò tan senzill i tan essencial: que tots puguem gaudir d’uns carrers i uns espais comuns dignes. El civisme no és només una norma: és una actitud col·lectiva. I a la Seu no podem esperar més per cuidar el que és de tots.