A la Seu d’Urgell els ciutadans tornarem a pagar més impostos. L’alcalde Barrera i els seus socis de la CUP han aprovat una nova pujada de l’IBI. En aquesta ocasió del 2,7%, per sobre de l’IPC de Catalunya, que se situa al 2,4%. I no és un fet aïllat: en tres anys, aquest govern haurà incrementat un 7,9% l’IBI, un 45% la taxa d’escombraries, un 30% l’aigua –en un terç de les llars– i un altre 30% les plusvàlues. El resultat és que avui els urgellencs i urgellenques aportem més d’un milió d’euros addicionals cada any en impostos respecte de la passada legislatura.

El que més indigna no és només l’apujada, sinó la manca de justificació. El 2024 l’Ajuntament va tancar amb un romanent de tresoreria superior als 7 milions d’euros, diners no gastats que haurien pogut revertir en millores per a la ciutat. Si els comptes són positius i hi ha marge econòmic, quin sentit té seguir augmentant la pressió fiscal sobre les famílies? Especialment ara que les dificultats per arribar a final de mes són una realitat creixent per a moltes llars. En aquest context, apujar els impostos per damunt del cost de la vida no és sols una mala decisió econòmica, sinó també falta d’empatia política.

El segon motiu per oposar-nos-hi és encara més evident: els impostos han de revertir en els serveis municipals. I la Seu i Castellciutat mai no havien estat tan deixades, tan brutes i tan insegures. No cal recórrer massa carrers per comprovar-ho: la neteja és insuficient, l’enllumenat és deficient i molts espais verds pateixen una manca de manteniment. Els contenidors estan bruts i l’alcalde i equip no han estat capaços de fer funcionar adequadament els descomptes per reciclar. Som conscients que la seguretat és un tema complex i multifactorial i les solucions no són fàcils, però sí que és responsabilitat municipal comptar amb una plantilla suficient d’agents de policia, si l’organigrama en preveu 22, per què com a molt en tenim 14 d’actius? Així, tot i el seu esforç, és senzillament impossible garantir el servei que la ciutadania espera i mereix. I només és un exemple dels molts que podem trobar.

Serveis bàsics
Quan els serveis bàsics no funcionen, la ciutadania perd confiança en la gestió pública. No és un problema dels treballadors municipals, que fan el que poden amb els recursos disponibles. És un problema de lideratge polític, d’un govern que ni planifica, ni escolta, ni prioritza el manteniment quotidià de la ciutat. Un Ajuntament ha d’estar al servei dels ciutadans, no al revés. I ara mateix, els urgellencs paguem més que mai per obtenir menys que mai.

El tercer argument és de fons: la política fiscal no pot ser una eina improvisada per tapar la inacció. Els impostos tenen sentit si serveixen per millorar la qualitat de vida, però no si es converteixen en un mecanisme recaptatori sense retorn visible. Apujar-los any rere any sense millorar serveis és trencar el pacte de confiança entre institucions i ciutadania. És exigir esforç sense oferir resultat.

La Seu mereix un altre rumb. Un govern que valori l’esforç dels veïns i que entengui que una ciutat ben cuidada és la millor inversió possible. Cal eficiència, transparència i responsabilitat en la gestió dels recursos públics. No podem seguir acceptant que la deixadesa i la manca de planificació es cobreixin amb més impostos.

a fiscalitat local ha de ser justa, proporcional i al servei del benestar col·lectiu. I això només s’aconsegueix amb una gestió rigorosa i amb una visió clara de ciutat. No és demanar massa: només que, si paguem els impostos més alts de la història de la Seu, això repercuteixi en els serveis rebuts.