Quan pentines canes ja saps com mantenir cara de pòquer

Quan fa temps que pentines canes i la vida t’ha passat per sobre uns quants cops, si més no has après a mantenir cara de pòquer siguin quins siguin els embats. Així que impossible albirar com rebien els parroquians de la Llar de Lòria el xàfec de propostes electorals de Carine Montaner, candidata que, confiem, no serà supersticiosa, perquè tretze persones, tretze, s’aplegaven inicialment a la cafeteria del centre per escoltar-la. Cert és que a poc a poc s’hi han anat sumant altres oïents, fins a la vintena (de fet, l’acte ha donat uns minuts de cortesia per si arribaven els de la coral, que assajaven). I tot i que és ben cert que aquests dies els candidats es repeteixen com l’all (alguns calquen les paraules de míting en míting), la líder d’Andorra Endavant ha sabut filtrar molt bé el contingut del programa que interessaria aquest target: ha passat veloçment per temes com la Llei de responsabilitat política o la voluntat d’implantar llistes obertes per centrar-se en salut, pensions i benestar. L’acompanyaven Bianca Martínez i Marc Ferreiro, és clar, els caps de la llista territorial. La primera, amb por escènica –ho explicava Montaner, que d’això no en té ni una micronèsima part de micra–, deixava la intervenció en boca del company de files: “Nosaltres no som polítics, nosaltres som gent del poble que treballem per al poble i tot el que transmetem són vivències pròpies”. I, com algú que parla a la sala d’espera del metge, argumentava en favor d’eliminar la via preferent: “Et donen cita d’aquí a dos mesos per a l’especialista i mentre què et passa? Que la palmes”. I la factòtum de la candidatura –de directora de campanya al que calgui, com repeteix a tort i a dret– tornava a agafar la directa per reclamar canvis al SAAS (“hi ha molts càrrecs i poca gent que hi treballa”), que millor pagar ulleres i audiòfons que canvis de sexe o que els medicaments entrin al tercer pagador.  “Cap pregunta? Doncs a votar!”