Un centenar llarg de persones van assistir ahir a la reunió de poble convocada per Desperta Laurèdia a la sala Sergi Mas.

Fa quatre anys, recordin, Desperta Laurèdia era un meló per obrir. Tenia un bon aspecte, però semblava una mica verd. Ells mateixos no les tenien totes, i ho admetia ahir la mateixa Maria Àngels Ache, aleshores número 2 de la llista i avui consellera general: “Vam treure tres consellers i 970 vots i ens vam quedar a 190 d’UL, és veritat, però per a nosaltres allò va ser una victòria.” Això era fa quatre anys. La mentalitat aquesta de l’important és participar ha passat a la història. Ara pensen en gran. Pensen a guanyar: “Hem fet una oposició ferma però constructiva, a les nacionals vam obtenir el 40% dels vots i avui tenim més força que mai i un equip capaç per posar al davant de tot la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans. És l’hora de fer el pas”.

Va ser a la introducció de la reunió de Poble que la formació havia convocat a la sala Sergi Mas. S’hi van presentar un centenar llarg de persones, i es nota en l’ambient quan una col·lectivitat humana exsuda optimisme, determinació i ambició. Una horeta després, Sofia Cortesao i Cerni Cairat van rematar la feina: la número 2 de la llista va evocar una anècdota de la seva carrera com a gimnasta, quan en certa concentració l’entrenadora els va demanar que expliquessin el somni de la seva vida per acabar dient-los: “Els somnis no es compleixen per art de màgia. Els somnis s’han de buscar i s’han de treballar”. I aquesta, va fer-s’ho venir estupendament, “és la nostra mentalitat per transformar Sant Julià. Aquest any és el nostre: pel programa, que dona resposta a les necessitats reals dels veïns, i per l’equip, lauredians que viuen i treballen a la parròquia i que també l’estimen, és clar. Però amb això no n’hi ha prou per gestionar un Comú: tots ells tenen experiència en les àrees que hauran de gestionar... si guanyem”.

L’ovació va ser considerable, perquè és veritat que jugaven a casa. En una reunió de poble en plena campanya el convocant sempre juga de local. I a Cairat, mesurat, circumspecte, inalterable, s’hi va sumar l’eufòria palpable que s’havia anat generant: “Ja no ens sentim minoria. Des del respecte i la humilitat, som l’opció que està a l’escolta, amb un tarannà moderat i dialogant, que trepitja el carrer i que està al costat de la persona que pateix per accedir a un habitatge”. Al final fins i tot es va deixar anar: “Ens reivindiquem com a projecte guanyador, i per això us demanem que feu en el pas junt amb nosaltres, que fem Laurèdia junts”.

Entremig, en fi, van repassar els eixos centrals de programa regeneracionista mentre anaven desfilant tots els candidats de la llista, des de Teresa Areny fins a Anna Gabriel, la segona suplent, que va tenir el seu moment Kennedy: “Hi ha persones que entren a la política per veure què en poden treure, i n’hi ha que hi entren per veure què hi poden aportar. Els meus companys, tots, són dels segons”. Ovació. No hi van faltar al·lusions al clima laboral “insà” que es respira al Comú, segons Cortesao, ni a la plaça Rocacorba, que Desperta Laurèdia té entravessada, ni a l’abocador de la Rabassa i a Naturland, a l’hotel Pol, on no hi veuen la residència universitària “de moment”, i al projecte “insígnia” que proposen al Prat Gran i que els estalviem perquè els ho anem explicant aquests dies aquí mateix.

A Desperta Laurèdia se’ls ha posat cara de guanyadors, que és un bon començament, l’únic possible, de fet, si un aspira a guanyar. La llàstima (per ells) és que davant tenen la UL de Josep Majoral, i no la Laurèdia en Comú de Vila ni molt menys la UL de Gil. Que Majoral també arriba amb el vent de cua i la inèrcia de quatre anys al despatx de cònsol. Que el 17-D només guanyarà un. I que els vots que s’endugui Per Sant Julià seran amb tota probabilitat decisius. No sembla que se’ls hagin de restar a UL.