Diari digital d'Andorra Bondia
Ignarsi Arbusà, Joaquima Sol, Jean Michel Rascagneres, Josep Delgado i Eulàlia Orobitg, ahir.
Ignarsi Arbusà, Joaquima Sol, Jean Michel Rascagneres, Josep Delgado i Eulàlia Orobitg, ahir.

Rascagneres i Delgado diuen adeu exigint accions sobre les pensions


Escrit per: 
P.G. / Foto: Jonathan Gil

El tercer estudi actuarial sobre les pensions confirma la necessitat d’aplicar mesures urgents per fer-hi front a la insostenibilitat del sistema. Així ho va confirmar ahir Jean Michel Rascagneres, president del consell d’administració de la CASS, que sense voler avançar dades perquè l’estudi encara no s’ha presentat al Govern ni al Consell General, va manifestar que es tracta “d’un tema de responsabilitat política i s’han de consensuar mesures per desenvolupar”. El president de la comissió gestora del fons de jubilació de la CASS, Josep Delgado, va fer referència al pacte d’Estat de la Seguretat Social, i va recordar que fa vuit anys no es va poder aconseguir però que ara, segons les dades de l’estudi actuarial, s’hauria de fer “de manera immediata”. Aquestes declaracions les van fer ahir durant el balanç del darrer mandat del consell d’administració.

Respecte del pacte d’Estat, Rascagneres va puntualitzar que “s’hauria d’arribar a una solució política, tot i que recordo que la CASS és un organisme tècnic”. Delgado, per la seva banda, va lamentar que no s’hagin pres “mesures valentes” per mitigar aquest efecte negatiu de la reserva de la CASS, tot i que va admetre que a diferència de fa vuit anys “ara cap partit nega que existeix aquest problema”. Rascagneres va avançar que el tercer estudi actuarial detecta una “petita millora” en algun indicador com a efecte de les mesures que s’han estat aplicant des del 2015. Això sí, va reconèixer que aquesta millora encara no ha tingut cap impacte en la realitat de la situació. Rascagneres va manifestar que s’hauria de canviar el coeficient de conversió, que ara es troba al 9,6, i que hauria d’avançar cap al 17. També va suggerir que s’hauria de fer de manera sostinguda en el temps perquè sigui “assumible socialment”.
Per Delgado, a més d’aquest canvi de conversió, s’hauria de continuar amb un increment en les cotitzacions, i aposta, entre altres accions, per la revisió a la baixa de certes pensions altes. D’altra banda, Delgado va voler fer balanç del Fons de reserva de jubilació (FRJ), que el mes de setembre passat va tancar amb una rendibilitat de 91,6 milions d’euros i una cartera d’inversions de 1.364,6 milions d’euros, 121 milions més que fa nou mesos. D’aquests, 30 són de transferències de la CASS i la resta de variació de saldos des d’inici d’any. Delgado va insistir en la política d’inversió del FRJ per complir la llei i fugir d’especulacions. Tot i això, el president del fons va remarcar que el més important és que la rendibilitat superi a mitjà i a llarg termini la inflació, i va demostrar amb xifres que els darrers 10 anys s’ha aconseguit una rendibilitat anual del fons del 2,57%, per sobre del 0,88% de l’IPC, per tant amb un diferencial d’1,69%. Els darrers cinc anys, aquesta rendibilitat ha baixat fins al 2,02% sobre un IPC del 0,74%, aconseguint guanyar la inflació amb un 1,28% de diferencial.
Delgado va fer un balanç de com els darrers anys s’han aconseguit reduir els costos bancaris gràcies a una negociació amb les entitats financeres. Des del 2015 fins ara, el FRJ paga un milió d’euros menys als bancs, i segons Delgado ha estat gràcies a la comissió interna de la CASS i a la feina de vuit gestors externs.
Preguntat per la proposta socialdemòcrata que el FRJ pugui fer front a la problemàtica de l’habitatge, Delgado va destacar que “la inversió del totxo no encaixa en el punt de vista tècnic i de principi del fons” i no reuneix certs condicionants, com ara la liquiditat o rendibilitat que demana el FRJ. En aquest sentit, tant Delgado com Rascagneres van remarcar que la condició d’independència del FRJ s’ha de preservar i no s’ha de cedir a voluntats “del polític de torn”.
Rascagenres va destacar que des del 2014, la CASS ha millorat l’atenció a l’usuari, amb la creació de la figura del defensor de l’assegurat, una formació al personal i una millor comunicació. Així com també va remarcar fites com ara la creació del nou reglament de personal que permet tenir carrera professional, així com l’optimització de recursos sanitaris amb els diferents convenis amb els metges i el SAAS.

“La CASS no ha tingut cap sospita ni indici que s’hagi pagat cap avortament voluntari”
El president de la CASS va ser rotund ahir en dir que “no s’ha tingut cap sospita ni indici que s’hagi pagat cap avortament voluntari”. Segons Rascagneres és una qüestió de nomenclatura, i si hi ha un acte mèdic que no està contemplat a la nomenclatura de la CASS no es pot pagar. A més, va manifestar que mai han tingut cap petició d’una interrupció de l’embaràs voluntària.
La directora de la CASS, Joaquima Sol, va voler recordar que els convenis de prestadors de serveis amb els països veïns “es basen en un principi de total confiança”, i per tant no es revisen ni es controla com i què s’ha fet en els actes mèdics que envien des d’hospitals catalans o francesos. Tot i això, des de la CASS no entenen les declaracions de la magistrada Canòlich Mingorance en el seu discurs a l’ONU, quan va dir que les dones d’Andorra poden avortar de manera voluntària a altres països i que la Seguretat Social del Principat els ho costeja. A parer de Rascagneres, la magistrada tindrà alguns informes que la CASS no té. Rascagneres va insistir que la CASS, en tres milions d’actes mèdics que es fan no pot assegurar si hi ha hagut algun engany, però “sí que puc dir que no hem tingut cap sospita i si l’haguéssim tingut hauríem actuat i controlat”. Rascagneres també va voler remarcar que en cap cas s’ha dubtat de cap metge del país, i que també els tenen plena confiança.
A nivell personal, Rascagneres va reconèixer que el fet que més de 120 dones hagin d’anar a avortar a hospitals catalans “és un problema social”, però això segons va dir “és un altre tema sobre el qual no hem d’opinar des de la CASS”. Segons les dades hi ha una mitjana de 25 avortaments involuntaris a l’any i només entre dos i tres es practiquen a hospitals forans.

Rascagneres
Delgado
accions
pensions
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic