Rebolcada parlamentària

Quan tot just es compleix un any de la constitució del nou Govern, l’executiu socialdemòcrata de Jaume Bartumeu va rebre ahir, després de la no aprovació del projecte de pressupost per a l’exercici 2010, la segona gran rebolcada parlamentària d’aquest primer any de legislatura.

I és que Coalició Reformista (CR) i Andorra pel Canvi (ApC)van complir els advertiments que havien anat fent en reiterades ocasions, i en una llarga sessió en què es van debatre fins a 26 projectes de llei de crèdits extraordinaris i de suplement de crèdit tramitats per l’executiu, van rebutjar, tot i que amb arguments diferents, fins a 11 dels textos proposats pel Govern, la majoria dels quals lligats a despeses o projectes culturals.
Així, mentre els tres consellers d’ApC es van dedicar a repetir en les successives intervencions que la formació no podia donar suport a crèdits amb càrrec a l’endeutament que no fossin relatius a qüestions socials o relatives a garantir la seguretat dels ciutadans i reclamava que l’executiu tornés a presentar els projectes de crèdit amb càrrec a la transferència de partides pressupostàries, des de CR, Amadeu Rossell, secundat en ocasions pel president del grup. Joan Gabriel, insistia en la possibilitat de finançar els crèdits via ingressos i en reclamar un full de ruta a l’executiu.
D’aquesta manera, i després de repetir-se una rere l’altra les votacions en donar-se un empat a 14, el Consell General va anar  rebutjant les partides referents a adquirir l’arxiu audiovisual de Raül Reynoso, l’adequació de l’antiga caserna dels bombers per acollir els frescos de Santa Coloma, la intervenció a l’edifici de Radio Andorra, la recuperació del seu fons documental, l’actualització de les bases cartogràfiques, els estudis dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural, l’escàner per a l’Arxiu Nacional, i la digitalització del fons Guillem de Plandolit.
També, i ja fora de l’àmbit cultural, els vots en contra de CR i ApC, i el consegüent empat a 14, van provocar que s’acabés desestimant també els crèdits per fer front a les despeses del Pla de reactivació del comerç, del contracte de concessió del bus exprés, i la digitalització dels protocols notarials de l’Estat.

No obstant, i després que no prosperessin les esmenes a la totalitat presentades per ApC, el Consell General sí que va donar llum verda als crèdits extraordinaris destinats a finançar projectes del Servei de Telecomunicacions d’Andorra, diverses despeses del departament de duana i les despeses derivades de l’assistència lletrada gratuïta en torn d’ofici davant de l’autoritat judicial.
A la vegada, i amb l’abstenció de CR, el ple va desestimar les esmenes a la totalitat d’Andorra pel Canvi als crèdits per finançar les despeses de la restauració dels béns arqueològics de la roureda de la Margineda, i el relatiu a finançar despeses derivades de la secretaria d’Estat d’Esports, Joventut i Voluntariat, que passen a la comissió legislativa pertinent després que des de les files reformistes s’haguessin presentat esmenes a l’articulat.
Sí que es va aprovar també els crèdits destinats a finançar les ajudes al lloguer, a l’adequació de la pista Avet de Grandvalira, a la intervenció d’urgència a l’hotel Rosaleda, a la compra de material pels bombers, a les beques i ajuts a l’estudi, a la millora de l’Auditori, a treballs a la carretera general 2 a Encamp i a l’eixample de la general 3 a la Massana, i als treballs de protecció al roc del Quer a Racons i al roc del Corb i al Forat Negre de la capital.
El rebuig dels diferents crèdits va provocar que en el debat del darrer tingués lloc un intercanvi de retrets entre Govern i oposició. Així, els reformistes i Andorra pel Canvi van criticar la “incapacitat” de l’executiu per negociar amb els grups parlamentaris i poder evitar així el refús de gairebé la meitat dels crèdits extraordinaris.

Rossell va assegurar que la sessió havia estat “una pèrdua de temps”, mentre el líder d’ApC, Eusebi Nomen, que va tornar a estendre la mà al Govern per buscar acords i tirar el país endavant, va sentenciar  que la sessió va demostrar que “l’executiu només sap gestionar en base a nou endeutament i no sap prioritzar”.

Per la seva part, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, tot responent a una intervenció de Joan Gabriel, que li va aconsellar que “prioritzin, gestionin i governin”, va defensar-se de les crítiques recordant que la situació no és només conseqüència de no tenir un pressupost, sinó del “forat de 1.200 milions d’euros que va deixar el Govern liberal”.
Així mateix,  Bartumeu va destacar que el que no volen fer és “maquillar pressupostos” com van fer els seus antecessors, i que els crèdits s’han fet a càrrec de nou endeutament perquè malauradament no hi ha una previsió d’augment dels ingressos.

Llum verda a l’obertura del sector financer
El Consell General va aprovar amb els vots a favor dels grups socialdemòcrata i reformista, i l’abstenció d’Andorra pel Canvi, la Llei de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà. El text es va aprovar després d’un treball “molt productiu” en comissió, que va permetre prendre en consideració algunes esmenes, com la que fa referència a la supressió dels números clau i de la progressivitat a l’hora de concedir autoritzacions, que va fer que es tracti d’una obertura total i sense limitació de places. El reformista Jaume Serra es va mostrar satisfet del text tot i que no es va aprovar l’esmena destinada a fer que fos el Govern el que regulés i autoritzés, i l’INAF el que supervisés. Serra també va indicar que amb aquesta llei es tanca el primer cercle de la regulació del sistema financer, però que queda molta feina, i va posar com a exemple la necessitat de regular el sector de les companyies d’assegurances. Per la seva part, el ministre d’Economia i Finances, Pere López, va recordar que l’objectiu de la llei és permetre l’entrada d’entitats foranes, que produiran una “sana competència”, però també complir el requisit de reciprocitat i afavorir així el procés d’internacionalització que han iniciat els bancs andorrans.