Sigui abans o després de les pròximes eleccions generals hi haurà referèndum sobre l'acord d'associació amb la UE. Si més no aquest és el compromís de les formacions integrants del Pacte d’Estat per a l'acord d'associació amb la Unió Europea que ha quedat palès avui en l'acte de presentació del reglament sobre el referèndum consultiu del Principat, la base normativa necessària per poder celebrar consultes ciutadanes que desenvolupa la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, que va aprovar l'Executiu en el consell de ministres de dimecres.

"No hauríem pas gastat temps i recursos a fer un reglament si nosaltres ens volguéssim desdir d’aquest compromís", ha assegurat el cap de Govern, Xavier Espot, que ha anat acompanyat del president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, i del representant de Progressistes-SDP al Pacte d'Estat i observador actiu del procés d'acostament a la UE, Jaume Bartumeu.

Precisament l'excap de Govern, que ha recordat que la seva formació va concórrer als darrers comicis defensant l'acord amb la UE però no el referèndum, que consideraven innecessari, ha assegurat que ara, un cop fet tot el procés i el Pacte d'Estat, "seria un error polític anar a unes eleccions i dir no al referèndum", i ha insistit que la consulta "s’ha de fer, si pot ser abans de les eleccions, i si no, després".

En una línia similar, Jordana ha recordat que Demòcrates ha defensat durant deu anys que un acord d’aquesta transcendència havia de donar veu a la ciutadania i ha remarcat que seria difícil d’explicar un canvi de posicionament en aquest moment.

Tot i disposar ja de reglament, la data de la consulta continua sent a hores d'ara difícil de determinar. Espot, que ja ha obert la porta que si l'acord no es pot acabar de signar al setembre per les agendes es pugui fer a "principis" d'octubre, ha admès que tampoc es pot saber quan serà votat pel Parlament Europeu, la darrera institució comunitària que s'hauria de pronunciar abans no es convoqui el referèndum. A més, el cap de Govern, que ha avançat que a partir del mes de setembre "s'intensificarà la comunicació i els esforços" per donar a conèixer a la ciutadania el contingut de l'acord perquè la gent "sàpiga què va a votar", ha incidit que un cop l'Eurocambra faci aquest pas serà necessari un "temps suficient" per poder dur a terme aquesta campanya informativa, un temps, però, que "no cal que siguin sis mesos", com s'havia dit inicialment. Amb aquest calendari, encara no definit, és prou probable que la consulta de l'acord s'encavalqui amb les eleccions generals si s'esgota la legislatura com es preveu, tot i que Espot ha deixat molt clar que "no podem fer la campanya del referèndum i la campanya de les eleccions al mateix temps", i que si finalment no hi ha marge de temps "haurà de ser el pròxim executiu qui reprengui aquest compromís".

Un compromís que respectaria també Concòrdia, segons ha quedat palès amb les manifestacions del president del grup parlamentari de la formació, Cerni Escalé, al final de la presentació del reglament. Escalé ha assegurat que si són la força guanyadora dels comicis convocaria el referèndum en un termini màxim de sis mesos. Amb tot ha criticat el fet que el reglament de la consulta "es presenti un 30 de juliol, en ple estiu", i ha insistit que el referèndum s'hauria pogut fer abans.

Replicant les eleccions
Pel que fa al reglament de la consulta, fet en el marc del Pacte d'Estat per a l'acord d'associació amb la Unió Europea, tal com ja s'havia avançat, replica amb bona part el procediment ordinari d’unes eleccions generals, amb la finalitat d’assegurar unes garanties similars i, alhora, mantenir una operativa coneguda i adaptada a les dinàmiques electorals del país.

Així, com ha detallat el cap de Govern, es manté el mateix cens electoral, és a dir, podran votar els ciutadans andorrans majors d’edat inscrits en aquest, i les mateixes modalitats de vot: presencials, judicial per correu, per dipòsit judicial o per delegació.

Quant a la convocatòria, la data i la pregunta del referèndum les fixa el Govern amb l’acord del Consell General. De la mateixa manera que en les eleccions, la votació per al referèndum s’efectua a cada parròquia en els col·legis electorals especialment habilitats i accessibles que siguin designats pels comuns.
L'única diferència, més enllà que a part de la papereta del sí i la del no n'hi haurà una d'específica per al vot en blanc, arriba amb la campanya electoral, que durarà entre 10 i 15 dies i on al marge dels partits podran participar grups d'electors, sempre que hagin recollit el 0,5% de signatures del cens necessàries.

El text regula les meses electorals, la junta electoral, els interventors i estableix el procés d’escrutini, amb el recompte i la proclamació dels resultats.