Diari digital d'Andorra Bondia
“¿Retallades? No, ajustaments”
“¿Retallades? No, ajustaments”

“¿Retallades? No, ajustaments”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

Si una cosa va deixar clara la primera jornada del debat monogràfic sobre polítiques socials i seguretat social és el plantejament de dos models clarament diferenciats en aquest àmbit, el de l’executiu i el defensat pels consellers del Partit Socialdemòcrata del grup mixt, i l’existència de multitud de sinònims per evitar pronunciar la paraula retallades.
I és que des dels grups de l’oposició, en major o menor mesura, van retreure a Espot les retallades aplicades per l’executiu i la majoria demòcrata amb la Llei de serveis socials i sociosanitaris i també les successives  modificacions fetes al text de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que es va canviar el 2008, aleshores sí amb el consens de tots els grups parlamentaris.
Unes retallades, però, que van ser negades en tot moment pel ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, així com per la consellera general de Demòcrates per Andorra Patrícia Riberaygua que, després d’insistir que el paper de l’executiu i el grup “ha estat defensar i garantir la viabilitat del sistema”, va etzibar a López que “retallades, no, ajustaments a la realitat de la nostra societat, sí”.
En la seva intervenció, la consellera general de Socialdemocràcia i Progrés, Sílvia Bonet, va agrair la “sensibilitat” del ministre tot i posar en dubte que hagués existit l’anterior legislatura quan es van modificar les lleis, i va recordar el darrer estudi del CRES on un 12% dels enquestats reclamava millores en les polítiques socials.
En aquest sentit, Bonet, que va plantejar la possibilitat que s’aixequessin algunes de les reserves fetes a la Carta Social Europea, va proposar una rebaixa del grau de menyscabament per obtenir una ajuda del 60% a un 33% i va demanar, tot i “compartir” el principi de corresponsabilitat, que no afecti els familiars de segon grau.
Des del PS, Pere López va intentar definir el que va anomenar “efecte DA en matèria de polítiques socials” tot recordant al ministre que malgrat el seu discurs “amb frases boniques però allunyades de la problemàtica que viuen algunes persones” el 85% de les pensions són inferiors a 1.000 euros, un fet que “no sé si ens situa en una societat d’avantguarda”. Així mateix, López va fixar en un 25% de mitjana la reducció de les pensions inferiors al salari mínim després de les modificacions de la Llei fetes per l’executiu i va lamentar que hi hagi casos de persones que “han treballat i cotitzat més de 40 anys per cobrar una pensió de 585 euros”.
En aquest sentit, el parlamentari del PS, que va criticar també la reducció de prestacions com ara la que cobren els assalariats que han d’agafar la baixa per una llarga malaltia, els beneficiaris de pensions d’invalidesa o els seus complements no contributius, va assegurar que disposar d’unes pensions dignes, és a dir equivalents al salari mínim, tindria únicament un cost de 500.000 euros, uns diners que podrien sortir d’invertir una mica menys en obra pública i rotondes o que s’hi destinés una “petita part” del que s’agafa d’Andorra Telecom.
Per la seva part, la consellera general del grup liberal Judith Pallarés, que va recordar al Govern que “la millor manera de garantir polítiques socials és garantir feina per a tothom i salaris dignes”, va demanar, tal com preveu la Llei, que es faci una auditoria sobre l’eficàcia dels serveis socials i va lamentar que el sistema per atorgar les ajudes sigui “lent i poc àgil”.
En aquest aspecte, Pallarés va plantejar la possibilitat d’aplicar el model de comprovació a posteriori, tal com es fa en les prestacions d’urgència, a la resta d’ajudes i va qualificar de “trist” que Càritas hagi de cobrir les famílies “mentre no arriba l’ajuda de Govern”. Així mateix, la parlamentària de LdA va insistir també en la necessitat de “compartir l’historial social” i evitar d’aquesta manera que les persones que sol·liciten alguna prestació hagin d’aportar documentació que l’administració ja té.
D’altra banda, Pallarés, que en la qüestió de les pensions va arribar a assegurar que “la gent se sent estafada per la CASS” –fet que li va ser retret tant des de l’executiu com des del grup demòcrata–, va plantejar també la necessitat de revisar les ajudes a l’habitatge, especialment dels crèdits a l’emancipació, per reconduir-les, per exemple, a donar suport a dones amb dificultats.
Des del grup de la majoria, Riberaygua va insistir que retallada “és una paraula desafortunada i imprecisa” ja que les diferents decisions adoptades es van prendre per corregir “disfuncions” ja que amb la reforma de la Llei de la CASS es van crear noves prestacions i se’n van ampliar d’altres sense preveure com s’havien de finançar”.
En aquest sentit, Riberaygua  va assegurar que malgrat que   “tot sovint se’ns acusi de ser economicistes, el que som és realistes però també ambiciosos” ja que no s’ha renunciat a continuar reforçant i millorant el sistema. 
L’absència del tercer pagador va generar també un cert debat entre majoria i oposició, especialment després que, en un dels torns de rèplica, López assegurés que “hi ha gent que no va al metge o no es pot fer unes anàlisis de sang”, un fet que per Espot “no hauria de passar” perquè “hi ha els mecanismes perquè no sigui així”. En aquest sentit, el ministre va precisar al conseller del PS que hi ha 3.300 persones amb tota la cobertura sanitària coberta al 100%. A més, Espot va recordar que des del ministeri de Salut s’està treballant en una iniciativa per instaurar el règim de tercer pagador en aquells actes més costosos.
A més, Espot, que va destacar la coincidència amb alguns dels plantejaments fets pels consellers de Socialdemocràcia i Progrés i també amb Liberals d’Andorra i sí va admetre un “clar model diferenciat” respecte al PS, va assegurar que la cartera de serveis ja està enllestida i va avançar que la setmana vinent es presentarà a les entitats cíviques.
Així mateix, sobre la problemàtica dels autònoms, i en el marc dels canvis que es volen fer per tal que cotitzin en funció dels ingressos, Espot, que va agrair el “to” d’un debat que va considerar “clarificador”, es va comprometre a analitzar una situació que des del PS es va qualificar d’“injusta” com es el fet que d’una prestació cotitzin el 22% quan l’assalariat en canvi cotitza només el 6,5%.
Avui, en la segona jornada del debat monogràfic sobre polítiques socials i seguretat social, els grups parlamentaris presentaran les seves propostes de resolució, que aniran en la línia de les diferents intervencions de cada grup.

polítiques socials
SEGURETAT SOCIAL
cass
pensions
Pere López
Xavier Espot
Judith Pallarés
Patrícia Riberaygua
Sílvia Bonet
Víctor Naudi. PS
DA
SDP
liberals
prestacions
ajudes

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte